La Maria acaba d’acabar una etapa molt important: L’etapa de l’escola bressol i al contrari del que hagués pensat anys enrere, se m’ennuvolen els ulls de llàgrimes quan hi penso… Jo, la gran defensora que els nens han d’estar amb els seus pares , defensora de les...
uan entres al nostre menjador, saps perfectament que allà hi viuen nens, i perquè amagar-ho? No volem un pis d’adults on només gaudeixin els adults, volem un pis amb colors, on els nostres fills ens facin truites i descobreixin arcs de sant Martí… Volem una...
És molt important el que ens passi a nosaltres , tan física com emocionalment! I tant que importa i ho hem de fer saber!!! I importa perquè no som un tupper de l’ikea amb un bebé dins, som dones, som persones i la nostra integritat val,...
Perquè ningú ens explica que és normal anar al lavabo amb el nadó en braços, que és normal estar botant tot el sant dia, que és normal no tenir temps ni de dutxar-nos, que és normal tenir la casa com una quadra i que...
Ahir vaig sortir de la clínica amb un cràter al coll de l’úter… Jo mateixa el vaig veure per la pantalla… un cràter horrible dins del meu coll preciós i apreciat. El coll del meu úter, el guardià dels meus embarassos, el dosificador de les meves...
I trencant tabús M. Àngels Claramunt amb “Claus del suport al dol gestacional-perinatal”… Una lliçó per a tots els públics. Un nus a l’estómac durant tota l’exposició, llàgrimes negres i moltes dones al cap. Em vaig quedar amb una cosa que va dir de vital...
Porto dies sense escriure, deixant Mareta meva una mica despenjada, però és que vaig a tope: Els nens, la casa, els projectes, els virus...
Mareta meva com passa el temps… Avui el Joan fa 9 mesos., bé, en realitat serien 18 mesos: 9 mesos a dins de l’úter i 9 mesos a fora. No han estat uns mesos fàcils, ni a dins ni a fora. Com sabeu, per mi aquest embaràs va...
No vaig poder més i les llàgrimes van començar a sortir i a sortir…també vaig començar a tremolar molt. Tenia molt fred, estava immensament aterrada . De cop va arribar el Jordi, i em va veure, allà…al mig d’aquella sala tan freda, despullada, tremolant i...
No, soy de todo menos periodista, por eso os pido que no tengáis en cuenta errores de estructura de texto, también os pido difusión si os parece que tenéis razones para ello y ya sea de paso, si lo acabo haciendo bien, que algún periódico...
El post part m’agrada perquè em fa sentir còmode, en zona de confort, em fa jugar a casa, em fa sentir mamífera...
Ja han passat quasi vuit mesos… Quasi vuit mesos de molta tensió, molta por, moltes hores sense dormir, moltes pàgines d’internet visitades, molts metges, dues mútues i molt poques respostes… Al final d’alguna manera penso que tenien raó. Tot i que el Joan segueix tenint una pell...