9 MESOS DINS, 9 MESOS FORA…

12Mareta meva com passa el temps…

Avui el Joan fa 9 mesos., bé, en realitat serien 18 mesos: 9 mesos a dins de l’úter i 9 mesos a fora.

No han estat uns mesos fàcils, ni a dins ni a fora.

Com sabeu, per mi aquest embaràs va ser emocionalment força complicat i físicament tot i que no hi va haver cap problema greu, va ser bastant molest.

Una vegada fora les coses no han estat més senzilles:

Un nadó amb les coses molt clares: Estava millor dins la panxa, un nadó molt molt sensible, tots els virus del món, un pell amb atòpia severa, i un llarg etc…però sabeu? Res d’això importa perquè el Joan és brillant , el tercer brillant….

El seu somriure m’il·lumina cada dia, tots els “contratemps” m’han fet créixer. La seva força al dir-me: no, no estic content ha fet que em plantegés moltíssimes coses, i la seva paciència amb mi ha estat infinita, i ho segueix sent.

EL Joan m’ha descobert a una Maria amb un instint protector que mai m’hagués imaginat i m’ha reafirmat un Xavi sensible i coherent com pocs en una edat així.

El Joan ha reafirmat que som una família mot forta i plena d’amor, i també m’ha recordat que el ko’s pot ser més que infinit! però no passa res! Ja passarà! I quan passi voldrà dir que els meus fills han crescut i ho han fet de la millor manera: Acompanyats sempre de molt carinyo i respecte i tot i que se m’escapen més crits dels que voldria i alguna paraula fora de context me’ls estimo més que a la meva vida.

Ara miro enrere i penso… Ostres, món! Que tenim tres fills, i els tres son nens sans i feliços! No ho haurem fet tan malament oi?

I ara, amb el Joan amb febreta i aquí dins el fular, segueixo rumiant i pensant que la gestació extra-úter s’està acabant…

El Joan es desplaça per on vol fent el cuquet i em mira i riu, i juga, i menja de tot, i juga i riu i juga i riu…

El Joan segueix prenent pit com si li anés la vida però aixeca el cap quan sent que alguna cosa més interessant passa al seu voltant…

El Joan segueix (no)dormint arrapadet a mi, però quan es desperta ràpidament s’arrossega per anar a jugar amb el cable de la làmpada (que un dia li caurà al cap)

EL Joan segueix anant en portabebès, p
erquè és un bebè i li encanta, i a mi encara m’encanta més, i per un costat em fa feliç que hagi crescut i ho segueixi fent, per l’altre m’aterra pensar que la sensació de tenir una cara calentona damunt del meu pit dormint serà cada vegada més espaiada… M’aterra pensar que poc a poc tirarà més cap al fuet que cap el mugró, m’aterra pensar que em demanarà dormir amb els seus germans i la gestació s’haurà acabat del tot.

És molt egoista tenir aquests pensaments? Suposo que no, perquè realment el que desitjo és que passi tot això , i passi de manera sana, respectada i natural, desitjo en realitat que els meus tres fills siguin nens feliços i lliures, però no puc evitar posar.-me en plan nostàlgic.

En fi, post desendreçat per dia desendreçat.

 

 

 

Anuncios

Un comentario en “9 MESOS DINS, 9 MESOS FORA…

  1. amb 18 mesos la meva filla un dia va dir que no al pit, volia colacao…amb anys acabats de complir la meva fillar gran va dir que volia dormir sola a la sea habitacio…amb 2 anys i algo la petita va dir “upa no, camina”…i jo les trobo a faltar de bebes. no crec que sigui egoista voler que es quedin sempre petites, perque al moment següent ens encanta veure com creixen. Pero ens hi dediquem tant com a mares els primers mesos o anys, entreguem tant, que tampoc es fàcil deixar anar i cada cop més veure’ls creixer des de la barrera. Però una es va acostumant..dic jo…

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s