Per tu Anna, perquè m’has fet creure en l’escola bressol

La Maria acaba d’acabar una etapa molt important:

L’etapa de l’escola bressol i al contrari del que hagués pensat anys enrere, se m’ennuvolen els ulls de llàgrimes quan hi penso…

Jo, la gran defensora que els nens han d’estar amb els seus pares , defensora de les mares de dia o de les escoletes lliures on el 0-6 es fa acompanyat de les famílies ,bé una cosa no treu l’altre, segueix sent una super dfensora de tot plegat, però, no puc evitar emocionar-me quan penso que la Maria no gaudirà més de L’ EBM Oreneta , en especial de l’ Anna…l’alegre pèl-roja de cabells rinxolats…

 

Si Anna, tu, que has passat els últims tres anys sent part activa de la vida de la Maria, i de rebot de la meva vida i de la meva família.

Si , tu, Anna, que formaves, formes i formaràs SEMPRE una gran part dels records i emocions de la meva filla estimada.

 

Diuen que la memòria implícita és dels 0-2 anys aproximadament… Una memòria impalpable en la que els records no són fotografies en el nostre cervell, una memòria que va molt més enllà de la imatge, una memòria en forma d’emocions. Memòria cel·lular.

Diuen els experts en neurociència que aquesta part de la vida, els 0-3, és tan i tant important perquè es forma la base del que serem.

Durant els 0-3 anys percebem tot el que el nostre voltant ens regala, ja sigui bo o dolent i a partir d’aquí juntament amb un còctel de genètica i les experiències que van passant ens convertim en les persones que som…

 

Doncs Anna, jo estic molt tranquil·la, perquè has estat exactament el que la meva filla necessitava: Un suport inigualable quan la mama no hi podia ser.

Has estat al costat de la meva filla gaudint d’ella com si fos teva,

Has estat al costat de la Maria en moments altament sensibles i per damunt de tot has respectat el seu trajecte , respectant també els meus desitjos de mare nerviosa escèptica d’escoles bressol.

 

Recordo perfectament la ostra primera conversa… “Em fa patir l’hora de la migdiada, només s’adorm en braços, pit o un meneo descomunal” et vaig dir…

Cap problema. Si havies de fer el pi perquè s’adormís ben acompanyada ho feies, si havies de ballar la lambada perquè se sentís reconfortada també la ballaves, sense complexes estúpids, sense pensar-hi gaire, perquè tu als nens els estimes, perquè Anna, tu ets mestre de vocació, i es nota.

 

Bolquers de tela et vaig dir un altre dia amb veu mig tremolosa, doncs havent llegit a fòrums i més fòrums que a les escoles bressol no estaven per aquestes “tonteries” no vas dubtar ni 2 segons a mostrar curiositat i a obrir les orelles i la ment.

 

No menja “papilles”, et vaig deixar anar un altre dia… Se ‘t va il·luminar la cara quan et vaig explicar com ho fèiem a casa, i prudent amb la teva responsabilitat de mestra d’escola bressol, vas saber trobar l’equilibri per fer les coses amb seguretat i respectar alhora la nostra manera de fer…

 

Va passar un any, i després un altre i finalment l’últim any.

 

Sempre trobant aquells 10 minutets per explicar-me anècdotes de la meva nena i els seus amics…

Sempre trobant el cantó positiu del que jo veia negatiu,

Sempre animant-me quan dequeia, tot dient amb veu ferma i mirada segura: “Cris, ho feu molt bé, molt bé”

Emocionant-te a cada informe de final de curs…

 

Si Anna, creus en l’escola bressol pública i ho demostres cada dia, però sobretot creus en els nens, en que si els tractes amb el respecte que mereixen, es mouen muntanyes, i creus en les famílies, en la unió, en la complicitat…

 

I tots aquests valors son els que has inculcat en la meva filla i en mi cada dia…

 

Si Anna, ets part important del que és la meva filla avui, i també ets part MOLT important del que serà la meva filla demà i per això no em cansaré mai de donar-te les gràcies…

 

GRÀCIES ANNA.

 

No puc deixar el post així sense parlar de l’escola en general…

Ahir la Carme, la dire del centre reia perquè vaig dir a una família que coneixem totes dues que l’Oreneta és la millor escola bressol de Catalunya…ella reia perquè pensa que exagero…i no, no exagero.

 

Des d’una directora, que sempre té un somriure posat i la seva resposta és Si de saque i no pas un “no”…

A una Àngels que va cuidar el meu fill gran durant un any gens fàcil per nosaltres, i ho va fer de la manera més dolça i professional … i que des d’aquell curs que un vincle especial ha format part de les nostres converses,

A una Nia, part inseparable de l’Anna, divertida, dolça i esbojarrada com poques que seria feliç si li diguessin que el món serà governat per infants en comptes de per adults

A una Maria José sempre positiva i somrient,

A una Maite i una Vicky que no en tenen prou a fer deliciosos dinars pels nostres fills que s’enreden amb els tallers de cuina i a disfressar-se per carnestoltes, sempre de bon humor amb i pels infants…

A una Míriam i una Pilar que encara no conec bé, però que només desprenen bones vibracions…

 

Si, l’Escola Bressol Oreneta és a dia d’avui per mi, la millor escola de Catalunya per l’equip humà que la fa créixer i brillar cada dia….

 

Gràcies a totes! I … acaba l’etapa bressol de la Maria però comença la del Joan o sigui que prepareu-vos!

IMG_7463

 

Anuncios

3 comentarios en “Per tu Anna, perquè m’has fet creure en l’escola bressol

  1. Cris…aquest regal és dels que no s’obliden. És d’aquells que t’emocionen quan els llegeixes, d’aquells que et fan sentir estimada i d’aquells que t’encoratgen a fer allò en el que hi creus. Sóc feliç! Gràcies!

  2. Moltes gràcies Cris , no saps com l’alegro de veure com allò que fem té un sentit i alhora es tan reconegut !! M’alegro especialment pels teus fills ( esperem que en Joan sigui tan feliç com la Maria i el Xavi ) i per tu i en Jordi que heu confiat el que més estimeu en nosaltres !!!

    Petonets gràcies un altre cop !!!

  3. Avui quan la Cris aquesta tarda m’ha dit ” Marta has llegit el post que li he escrit a la Anna”!!!
    Doncs…. encara no ho havia fet tenia ganes d’arribar a casa i amb tranquil·litat fer ho i des de aquí encara que ja sabeu (em refereixo a tot l’equip de l’Oreneta però especialment a l’Anna que mai estaré prou agraïda em vull sumar a les paraules de la meva amiga Cris. No ho has pogut explicar millor i has fet que tornés a emocionar me.
    No sabeu com us trobarem a faltar!!!!
    Gràcies, gràcies i gràcies!!!!

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s