Un nadó és un ésser humà petit, immadur, que necessita de la nostra cura i acompanyament per sobreviure i esdevenir un nen i posteriorment un adult, i com a mares procurarem que aquest nen i posteriorment aquest adult creixi sà física i emocionalment, però a...
Avui, desde el Blog de l' Associació Catalana pel Part Respectat, DONA LLUM explico el perquè em vaig fer sòcia. Per veure el post clica aquí: VEURE POST...
Confiar en un metge és pensar que estem en bones mans i sentir-nos-hi a gust, però som nosaltres les màximes responsables de nosaltres mateixes i del nostre fill, per tant som nosaltres les que tenim que qüestionar, informar-nos i decidir amb tota la info damunt...
Ho sento, sento molt no preguntar-te més sovint si estàs bé i contenta. Sento no estar a l’alçada de la situació. Sento molt no comprendre’t a vegades i altres no estar d’acord amb tu…Sento ficar-te tantes presses contínuament i dir-te que no a tantes coses...
Mira, jo li anava preguntar directament si era gilipolles, però no perquè m’hagués ofès, sinó perquè en coptes de fixar-se en la meva panxa flàccida i bombada i fer aquell comentari estúpid , es podria haver fixat en lo preciós que és el meu fill...
Vull dir, que igual que el caminar, el parlar o el dormir són processos evolutius, la maternitat també ho és, i no hi haurà d’haver bàndols. Simplement cada mare té el seu ritme, les seves influències , les seves pròpies idees i no ens oblidem...
Per la mare, igual de dur, que no pot deixar ni un segon aquell nadó ploraner i altament demandant i encara que existeixi el pell amb pell i els porta-nadons, dur el ritme dels altres dos, jugar amb ells, fer el dinar i rentar els...
Estic cansada…molt cansada… Tothom ho sap menys jo, que fins avui, 3 setmanes després del part no me’n havia adonat. Des del dia P que visc en un núvol untós i esponjós de felicitat…Un arc iris de sensacions postpart que per res esperava… Esperava un post part fosc...
Aquesta és la història de com el Joan va arribar al món...
INTRO Crear-se expectatives esta bé, però creure en elles com la veritat més absoluta m’ha provocat angoixa i ha tapat parts molt positives de l’embaràs… La paciència no ha estat mai una de les meves virtuts, i un embaràs , sovint, en necessita i molta: El Xavi, el...
Ja estic de 37 setmanes d’embaràs, i això ja s’acaba, s’acaba per sempre… mai més tornaré a gaudir d’un embaràs… mai més sentiré els impulsos d’un fill meu des de dins… mai més seré dues persones (físicament parlant)… Mai més tindré aquesta càrrega hormonal, ni tanta sang...
Ja estic de quasi 34 setmanes i el dia del PART s’acosta… Que pariré a casa, si tot va bé, ja és quasi una realitat però això no vol dir que deixi d’estar molt conscienciada en l’assistència al part del nostre país…. Avui m’he aixecat amb la...