A vegades si i a vegades…. no.

A vegades durant l’embaràs o inclús abans, idealitzem la maternitat o les nostres accions vers ella d’una manera massa rígida.

A vegades encasillem maneres d’actuar vers la criança dels nostres fills…

A vegades tot sembla blanc o negre, o dóna la sensació que existeixen formules màgiques per criar nens feliços.

A vegades pensem que si actuem així o aixà el nostre fill/a creixerà sense plorar, sense estar mai molest, sense tenir rabietes i dormint com un angelet.

Doncs no, hem de despertar! Això no funciona així!

Un nadó és un ésser humà petit, immadur, que necessita de la nostra cura i acompanyament per sobreviure i esdevenir un nen i posteriorment un adult, i com a mares procurarem que aquest nen i posteriorment aquest adult creixi sà física i emocionalment, però a vegades, pel camí ens oblidem que no només es tracta d’ell i de tu …hi ha molts més agents que s’hi sumen: ambientals, socials, físics, químics… però és que a més, aquell nadó té el seu caràcter i sap perfectament comunicar el que li val i el que no li val, i a vegades estarà al nostre abast donar-li el que necessita, però moltes altres vegades, no ho estarà, per tant, hauríem de començar a fer un mantra que repetís:

“sóc la millor mare pel meu fill, peti qui peti, plori o rigui, plogui o nevi”

Portar el nostre fill amb portanadons no és garantia que si sentirà còmode sempre.

Últimament cada vegada que el poso dins el fular s’emprenya com una mona i plora…També ho fa si l’intento posar al cotxet, en canvi, si el trec del fular i simplement el porto a coll, calla i riu (el molt bandarra).

No és calor, ni és fred, ni hi ha cap explicació científica. És així i demà potser (espero que si) serà d’una altra manera, però ens emparrem en que el nadó en portanadons sempre queda adormit amb la boca oberta i cara de felicitat i sempre s’hi sentirà com a casa i a vegades no és així, i dependrà no de tu com a mare sinó d’ell com a fill o de com brilli el sol.

Dormir amb el teu fill no significa que el nen dormi millor o més hores … a vegades si, però a vegades no. Ara bé, a mi com a mare em va de conya no haver-me d’aixecar perquè així descanso més.

I que sempre tingui la teta davant de la cara quan són les 5 el matí no vol dir que sempre la vulgui per dormir-se…a vegades si, a vegades no.

Donar la teta no vol dir que el nostre fill mai tingui gasos o que el nostre fill mai plori desconsolat. HI ha nens que sempre accepten la teta quan s’emprenyen o necessiten consol, altres no.

Què necessiten? Doncs ni idea… a vegades ho trobarem a la primera, altres a la quarta i altres vegades no ho trobarem.

És frustrant?

Rotundament SI, molt, però si ho acceptem i acompanyem el nostre fill en aquest malestar que manifesta en forma de plor serà molt més positiu que pegar-nos cops contra la paret buscant el gran què de tota aquella situació.

La “crianza con apego” no vol dir que el nostre fill en un futur no s’emprenyarà, que sempre estarà rient i que ho farà tot com marquin els calendaris de Pickler…

“Crianza con apego” és una “nova” manera de dir que seguim els nostres instints i respectem al nostre fill com a la persona que és i com es mereix, així de simple.

És un error esperar que la criança sigui en plan Rainbow perquè hi haurà dies de tot.

Acceptar com és el nostre bitxillu i no esperar que sigui com ens imaginàvem que seria, és un camí de cerca i de treball personal molt profund i sovint més dur del que ens pensem, però penso que és la única manera de formar un tàndem sà per les dues parts.

Apa, me’n vaig a botar, si, amb “b”.

PD: he citat els exemples dels portabebés, collit i teta perquè són els que jo faig servir, que ningú se m’ofengui!

IMG_1208

Anuncios

4 comentarios en “A vegades si i a vegades…. no.

  1. Sí, la veritat és que ens hem de fer a la idea de que ens van demanant el que necessiten i que ens hem d’adaptar a les seves necessitats, molt més fàcil que obligar-los a acceptar certs mètodes. No hi ha trucs mestres, ni coses que funcionin sempre ni per tots. I si una cosa m’ha ensenyat l’experiència, és precissament el que comentes, que evolucionen i que has d’anar canviant les “tàctiques” perquè el que avui faig servir per a que dormi d’aquí un mes no em serveix perquè em demanen una altra cosa! Mai vaig pensar que això fos tant complicat! Una abraçada i molt bones reflexions!

  2. Ben dit! I molt d’acord amb el teu mantra! Sempre dic que per ser mala mare, una s’hi ha d’esforçar moooolt. Fem el que fem, ho fem amb tota la convicció de fer el més adient i bo per als nostres fills, hi posem tot el nostre instint, coneixement i amor, i això ja és fer-ho bé! És veritat que de vegades sembla que ens oblidem que per més esforços que fem, no actuem soles, l’altra personeta és un individu únic que també existeix i “opina”…

  3. m’ha encantat … tot hi que jo prefereixo riure’m de mi mateixa i el meu mantra és més aviat ‘sóc la mare més imperfecte del món però t’estimo’ …
    Jo encaro recordo que el meu petit hi havia dies que parava de plorar quan el deixava ‘tranquil’ al cotxet per dormir … semblava que em digues ‘estic molt a gust en braços tot el sant dia però, deixa’m descansar una mica’ …

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s