El #PARTKAMI en IMATGES…Vídeo d’una trajecte vital.

Aquesta és la història de com el Joan va arribar al món…

Aquesta és la història de com tot el procés fins arribar-hi m’ha canviat com a mare i com a dona…

Aquesta és la història del #PARTKAMI.

Fer pública la nostra història des d’ un bon principi no ha estat feina fàcil… No és que sigui de mena exhibicionista…bé, potser una mica sí… Però fer públiques les ganes que tenia de parir el Joan a casa no m’ha portat només alegries… He estat el punt de mira de molts judicis, me l’he jugat amb la família i sé que he estat l’objectiu de moltes xerrameques més que desoladores…

Que els medis publiquessin el #partkami tampoc ha estat una pluja de carícies… M’han dit coses molt bèsties com «ojalá te mueras tu a ver si aprendéis» i frases del mateix calibre… També he rebut molt silenci per part dels meus, cosa que tampoc ha estat agradable… No demano pas que tothom opini com jo però quan es tracta d’una decisió meditada, esperes que els que estimes et recolzin encara que sigui amb un «bona sort»…

Però és que el #Partkami no només es tracta de mi i de la meva família… El partkami per mi és un projecte SOCIAL… Posar.me davant la càmera mentre paria no forma part només d’una tècnica per guardar records, que també, sinó una manera de dir-li al món: AIXí ÉS COM HAURIA DE SER. I no parlo del part en el sentit de «parir», parlo del part en el sentit de SENTIR: No van caldre mans, ni mil mirades, ni tactes, ni vies, ni preguntes que no tocaven… No hi va haver manipulació: Només la dolça espera, somriure, amor…i sobretot RESPECTE. Respecte cap el naixement, cap a la dona , cap el nadó…Cap el pare i cap els germans i així és com hauria de ser SEMPRE.

I no, tampoc parlo del part natural o del part a casa…el RESPECTE hauria d’estar present en totes les sales de parts, en tots els quiròfans, en tots els parts de baix, mig o alt risc i això, PRECISAMENT AIXÔ és el que reivindico amb el PARTKAMI.

Totes les DONES, amb tots els tipus d’embaràs i de part haurien de gaudir del DRET A SER RESPECTADES, siguin quines siguin les seves condicions i decisions.

Jo vaig decidir parir a casa: Respecte siusplau.

Hi ha qui decideix parir a l’hospital amb epidural? Respecte siusplau.

Hi ha qui vol un part vaginal però acaba amb una cesària? Respecte siusplau.

Respecte siusplau.

Respecte siusplau.

Us deixo en imatges el que per mi ha estat un trajecte més que profund, més que revelador i més que vital.

Gràcies de nou a totes les persones que han format part del #PARTKAMI.

 

[youtube https://www.youtube.com/watch?v=TA7YZJ2SJmY]

22 Comments
  • perunsomni
    Posted at 15:25h, 31 julio Responder

    Preciós, un somni fet realitat! Gràcies per compartir 😉

  • Mireia
    Posted at 15:27h, 31 julio Responder

    Gràcies a tu per lluitar per a tu i per a totes. Fa uns anys segurament t’hauria menystingut i hauria pensat que això que has fet és de «hippies»… com canvien els punts de vista amb la maternitat! Enhorabona per haver aconseguit el teu objectiu, i realment espero que serveixi per sacsejar consciències i aconseguir que canviïn moltes coses. Una abraçada!

  • Sílvia
    Posted at 15:44h, 31 julio Responder

    Moltes felicitats per la teva valentia i per haver aconseguit el teu somni. Considero que has estat valenta, no tant per parir a casa, que també…sino per fer-ho públic i compartir aquest moment tant íntim i personal.
    Felicitats i endavant per la teva bonica família de 5!

  • Noemi
    Posted at 16:00h, 31 julio Responder

    Moltes felicitats valenta! i no valenta per parir a casa, valenta perque en fer-ho public t’has expossat a molts comentaris que no desitjaves, valenta perque aixó no t’ha frenat, valenta perque aixó t’ha fet encara mes forta. Tens el que et mereixes preciosa. Seguirem lluitant perque el part respectat a casa sigui aixó mateix respectat i acceptat amb naturalitat per tothom.

  • Lai - Aixi és com ho penso
    Posted at 17:45h, 31 julio Responder

    Quines paraules tan sàvies Cris, i quines imatges més precioses! Tens tota la rao, ojala tots els parts fossin tan plens de naturalitat i d’amor i de respecte per totes bandes. Gracies per comparti-ho!!! és inspirador!

  • Meritxell noviachuky
    Posted at 19:17h, 31 julio Responder

    Crissie que bonic!!!!!
    Enhorabona reina!!!!!

  • tuspatucosymistacones
    Posted at 19:35h, 31 julio Responder

    Molt, molt bonic. Però tot i veure tants parts a casa, encara no m’acaba de convèncer… Ho veig massa arriscat… Però ja dic, em sembla preciós, sobre tot, pel respecte!

  • Maria
    Posted at 21:32h, 31 julio Responder

    Enhorabona!

  • sandra
    Posted at 08:13h, 01 agosto Responder

    Que maco Cris! buff, quina emoció!

  • hablamebajito
    Posted at 15:06h, 01 agosto Responder

    Solo puedo decirte gracias, gracias y gracias por compartir. Sé perfectamente cómo te sientes, porque con Dos partos, Dos sueños me sentí igual. Recibes muchos ánimos, pero hay personas lo suficientemente envenenadas como para desearte grandes males «para que las demás aprendan». Es difícil oír que le desean mal a tus hijos, solo porque no son capaces de respetarnos como mujeres.

    Toda tu experiencia ha sido increíble, y las imágenes… Qué te voy a decir. Felicidades y gracias <3

  • Judith Aparicio
    Posted at 17:14h, 01 agosto Responder

    que bonic !! encara ploro i recordo el part natural del meu fill despres d’una cesarea 4 anys abans… i si, quina diferència! un moment màgic i excepcional ! no hi ha color !! gràcies per fer-nos recordar el nostre poder !!

  • marta
    Posted at 20:31h, 01 agosto Responder

    L’enhorabona!no et conec però m’ha emocionat. Llàstima no haver conegut abans el projecte m’hagués agradat col.laborar-hi!
    I amb coses així encara em dona més forces per fer-ho amb un segon fill.
    Gràcies per compartir!

  • Maria dolors
    Posted at 10:25h, 09 agosto Responder

    Només puc dir-te que ets molt valenta per cumplir el teu somni. Segueix així.
    Benvingut a casa Joan.

  • Paula Pellicer
    Posted at 03:05h, 19 agosto Responder

    Enhorabona reina!!!
    Un part preciós, amb amor, respecte, amb els teus, a casa teva… un somni!

    Petó gegant!
    Paula

  • Tamara
    Posted at 09:58h, 22 enero Responder

    Que maco Cris!!!! Preciós!!

  • Pingback:Carta d’aniversari: FELICITATS JOAN! | Doula a Barcelona
    Posted at 11:32h, 20 julio Responder

    […] regalat el part que tant somiava (veure aquí) i de passada la millor rebuda per […]

  • Anna
    Posted at 07:13h, 21 julio Responder

    Reblogueó esto en LA FOODIE MAMAy comentado:
    Brutal testimoni!
    «Però és que el #Partkami no només es tracta de mi i de la meva família… El partkami per mi és un projecte SOCIAL… Posar.me davant la càmera mentre paria no forma part només d’una tècnica per guardar records, que també, sinó una manera de dir-li al món: AIXí ÉS COM HAURIA DE SER.»

  • sandra
    Posted at 07:30h, 21 julio Responder

    Enhorabona! Molt molt valenta per tenir en Joan a casa, per set tan decidida, tot i les critiques rebudes i per mostrar-nos aquest video tan fantàstic.
    D’aquí dos mesets ha de néixer el nostre petit príncep, tot i q el tindre en un hospital, espero q sigui tan fantàstic i emocionant com ha estatrl part d’en joan.

  • Esther
    Posted at 08:36h, 21 julio Responder

    Es super emocionant veure aquest video..es un gran regal pel teu fill..per tu,per la teva familia..y per totes les dones del mon

  • Vanessa
    Posted at 09:25h, 21 julio Responder

    Enhorabona valenta!!! M’he emocionat moltissim en el teu part… La meva lleona fa l’any la propera setmana, tinc molt bon record del meu part, som afortunades!!!
    Una abraçada família!!!!
    Sort

  • Pingback:Gràcies fill. | Mareta Meva...
    Posted at 14:11h, 20 julio Responder

    […] Per tu, que em vas regalar el part de la meva vida, […]

  • Vanessa
    Posted at 10:51h, 21 julio Responder

    Emocionada al màxim!! Moltíssimes felicitats i gràcies per mostrar-nos aquesta part teva tan intima teva, es preciòs!! Ets molt valenta!

Post A Comment