S’acosta un final i un inici – Refexions d’una embarassada

Ja estic de 37 setmanes d’embaràs, i això ja s’acaba, s’acaba per sempre…

mai més tornaré a gaudir d’un embaràs… mai més sentiré els impulsos d’un fill meu des de dins… mai més seré dues persones (físicament parlant)…

Mai més tindré aquesta càrrega hormonal, ni tanta sang a les venes ni tan poc espai per respirar, ni la bufeta tan buida i a punt d’explotar…

Mai més el meu melic semblarà un alien… ni tindré contraccions de Braxton ni notaré els dolors de part…

Mai més gaudiré del miracle de donar vida i de rebre-la d’aquesta manera tan poderosa, tan conscient ni encisadora…

Amb el part del Joan es tancarà un cicle i se n’obrirà un altre, igualment poderós, igualment bell i igualment encoratjador…

Tindré els meus tres fills que cada dia em mostraran camins nous, que m’ensenyaran a viure millor i aprendre a canviar d’opinió…. Tindré els meus tres fills que faran que em permeti ser com realment sóc, que trauran el millor de mi, i perquè enganyar-nos, també el pitjor.

Les meves tres estrelles que cada dia creixeran i canviaran i faran que creixem i canviem com a pares, com a persones i com a societat…

Ja no em fa por el canvi, em fa por que el món en el que vivim no ens permeti volar…

Em fa por l’escola i tots els esparadraps que li estan posant a la boca al Xavi,

Em fa por la publicitat, encara que sigui subliminal, que veu la meva filla segon rere segon i que veta la seva feminitat i el seu poder…

Em fa por el tercer fill, que la societat ja etiqueta com el “rezagado”, el que “es criarà sol”…

Em fa por no tenir prou poder per lluitar contra tot això, no tenir el suficient valor com a dona, persona i mare perquè els meus fills creixin amb una ment poc intoxicada…

Sentiments ambivalents m’embolcallen a cada minut:

Per un costat em ve molt de gust el canvi, la nova etapa….

Em ve molt de gust parir al Joan d’aquesta manera tan especial que tenim preparada…Em fa una il·lusió tremenda tot el ritual del meu jo dona, del meu jo mare…

Ansio començar amb les contraccions i deixar anar al meu tercer petitó, el meu tercer i últim sospir  d’innocència…

Em ve de gust mirar endavant i acompanyar el temps i que el temps m’acompanyi…

Ansio alimentar al meu tercer fill de mi mateixa, nodrir-lo i que es nodreixi d’amor de mare, d’amor de pare i d’amor de germans,

però també tinc pors..

Por que aquesta etapa hagi estat massa curta, por a no tornar a gestar, por a que tot passi massa de pressa com els últims 5 anys que han estat  un vist i no vist….

Por a envellir, por a no aconseguir les meves fites, por a no poder donar tot el que vull…

Joan, t’hem preparat una rebuda molt especial, perquè arribis a aquest món com et mereixes: embolcallat d’amor, de pau i de llum, però  el teu naixement també és un comiat, un adéu molt preparat, molt pensat: Amb l’expulsió de la placenta tancarem tots junts una porta per obrir-ne una altra que espero i desitjo que brilli més que el sol i que la lluna, i que vosaltres les meves tres estrelles pugueu, junts, trobar el camí per obrir-ne moltes altres.

Embaras

 

Anuncios

13 comentarios en “S’acosta un final i un inici – Refexions d’una embarassada

  1. Cris cada post que escrius et superes cada vegada que et llegeixo fas que se’m posi la pell de gallina i més d’una vegada m’has emocionat tan que se m’han negat els ulls i avui ho has tornat a fer.
    Ja coneixes la meva història jo sé que no li podré donar mai un germanet/a al meu fill 1er x la meva situació i 2ona xq ja no tenim ni 30 ni 35 ni 40… I això que encara considero que el meu esperit és jove però millor no enganyar nos….
    Cris tens sort molta sort considera’t una persona afortunada el que hagi de venir vindrà ja sigui bò i no tan bò ho tens tot de cara per ser feliç que al cap i a la fí és el que tots busquem
    Molta força pel vostre gran dia! !

    Ets única no canviïs mai

  2. Cris, estic amb la Marta, cada post q fas es encara millor q l’anterior. Estic al bus llegint i aguantant l’emoció! Jo tambè estic plena de neguits i pors. Però mirant endavant i amb ganes de disfrutar al màxim d’aquest 2n embaraç!

    Abraçada ben gran!!!

  3. M’ha encantat el post Cris! M’he sentit identificada, amb les ganes que tinc de tenir un tercer fill, pero no vull que sigui massa d’hora perque m’encanta estar embarassada, i no se si m’atreviria amb un quart…Gaudeizx d’aquests moments i de l’arribada del Joan!

  4. Cris poses molt d’amor a cada paraula i gest que interpretes. El teus consells són molt teus i m’agraden….
    Espero cada post teu amb il·lusió.
    Nomès una cosa: no és una despedida sinó un fins aviat. Un super petó que ja s’acosta el dia d’en Joan i el Teu (sobretot). Viu-lo amb plenitud (com tot el que fas).
    Un altre super petó!!!! I una abraçada fraterna

  5. Llegeixo aquest post després d’haver vist les fotos teves i del Joan al grup de Dóna Llum . Me n’alegro que tot hagi anat bé, que hagis aconseguit tancar el cicle d0aquesta manera tan preciosa. Gaudeix del moment i les pors, les pors ja les anirem superant.
    Una abraçada

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s