La informació és poder. Mareta meva, no ens deixem fer cegament!

Si, m’enfado…m’enfado molt quan em truca una coneguda demanant-me informació quan el gine li ha dit a les 39 setmanes que la setmana següent si no s’ha posat de part serà induïda. Així, sense més.

M’enfado perquè no ens ho expliquen tot i nosaltres tampoc ho preguntem ni ens ho preguntem a nosaltres mateixes.

M’enfado perquè ens han criat per obeir, per pensar que els metges són Déus i que tenen la veritat absoluta sobre totes les coses.

M’emprenyo com una mona quan algú em diu: “què passa, que ens saps més que el metge?”

Doncs mireu, segurament no, però jo ara ja no ho deixo tot a les mans d’un desconegut o conegut sense com a mínim fer-li preguntes o qüestionar-me el perquè de tot plegat, i sabeu perquè?

Perquè ja ho vaig fer una vegada i encara en pago les conseqüències. De tot se n’aprèn.

M’han de fer una inducció? Doncs quin mal hi ha en preguntar perquè? Perquè coi està tan malvist? Què és el que ens fa tanta por?

Per un cantó són professionals que estan al nostre servei i no pas a l’inrevés, per tant si tinc dubtes pregunto.

Per altre banda també hi ha aquesta tendència (per sort cada cop menys) a dir a tot que si “perquè el metge ho val”, perquè el metge té una carrera de 10 anys i ell sabrà.

Doncs perdoneu però no.

Hi ha molt metge que no surt de la seva consulta des de fa una vintena d’anys, que no s’actualitza ni assisteix a cursos ni congressos des de que feia el MIR i que es dedica a treballar els 11 mesos a l’any perquè toca, i si fa 20 anys a la carrera li van ensenyar que les dones de més de 40 setmanes tenien risc, encara s’ho creu, i després anem nosaltres totes contentes i assentim amb el cap i deixem que ens practiquin una inducció que sovint acaba amb una cesària o amb uns fòrceps i portem al mon un nen que no havia de néixer en aquell moment simplement perquè ens posem a les mans del ginecòleg que és super bo perquè és el metge que ens ha portat tota la vida.

Però confiar en algú no vol dir passar-li tot el marrón.

Confiar en un metge és pensar que estem en bones mans i sentir-nos-hi a gust, però som nosaltres les màximes responsables de nosaltres mateixes i del nostre fill, per tant som nosaltres les que tenim que qüestionar, informar-nos i decidir amb tota la info damunt la taula el que ens convé o el que no, i no pas el metge. Un cop recollida la informació (desde l’ evidència científica i no desde el parer del professional) i amb la presa de decisions, parlar amb aquell metge o llevadora i explicar-li què és el que volem i demanar-li que ens respecti.

El pitjor de tot plegat és que després, moltes vegades despertem i ja és massa tard, i ens culpabilitzem per no haver-nos informat abans o per no haver preguntat el que ara ja sabem, i ens posem tristes i ens enfadem molt… però no, no és culpa nostra… al final sempre és el mateix: El maleït sistema obsolet que tenim i l’educació ,no que hem rebut sinó la que no hem rebut:

Quan vas per mútua (sobretot) sovint tens unes classes de pre-part que comencen entre la setmana 28 i 32 de l’embaràs! (valga ‘m Déu!!! Quan ja ho tenim tot llest! Una mica més i ens posen les classes pre-part després de parir) que en la majoria dels casos no deixen entrar a la parella més enllà d’una o dues sessions , et posen un video d’un part sanguinari dels anys 80 en litotomia i quasi quasi amb pentotal, t’expliquen com canviar un bolquer i t’ensenyen a respirar o més ben dit, a hiper-ventilar…

Com coi hem d’estar informades amb unes classes així????

Per anar bé, l’educació prenatal hauria de començar com a mínim a la setmana 12/13 d’embaràs per poder aprendre opcions, tipus de proves que ens faran i el perquè ens les faran i com funciona un part normal i el cos d’una dona per empoderar-nos i fer-nos sentir capaces de tot, i al final de l’embaràs, un altre tram d’educació prenatal per parlar de possibles complicacions (cesàries, parts de risc, de lactància materna i del que pot arribar durant el postpart, entre moltes altres coses: protocols, maneres de fer, plans de part, etc.

El que tenim en mútues convencionals és una autèntica porqueria!!! Per sort a llocs on fan unes classes pre-part molt més adients. (si sabeu altres llocs on fan unes bones classes pre-part ho podeu deixar a comentaris i faré una guia) Edito per dir que una servidora ha organitzat unes classses prenatals a mida, si en voleu saber més cliqueu aquí

En fi,

Que si, que el panorama està bastant xungo, però per sort cada vegada hi ha més gines i llevadores professionals de veritat i respectuoses amb les dones i cada vegada els hospitals i clíniques es posen més les piles i també cada vegada les dones despertem abans, i es creen associacions com Dona Llum, on s’informa i es recolza la dona oferint-li eines per anar més enllà i completar el seu camí cap a la maternitat de la manera que desitja.

Apa, ja m’he desfogat!

Bona nit!

Anuncios

9 comentarios en “La informació és poder. Mareta meva, no ens deixem fer cegament!

  1. Una llevadora excepcional, a Barcelona: isabel coca. Fa ioga i classes prepart, totes, amb parella inclosa. Jo hi vaig anar per als meus 2 parts i em va servir molt. Serenor i informació

  2. Quanta raó! En pràcticament tots els àmbits professionals, la indignació o incertesa desapareixerien si ens expliquéssin el per què de les coses, es veu que devem ser idiotes tots plegats, que deuen donar per suposat que no ho entendrem…

  3. I tant. He passat un cap de setmana amb una embarassada i parlàvem d’això, de les llevadores del CAP que se li enfaden quan pregunta per què li dóna un suplement de ferro, del gine de l’ecografia que s’enfada quan li pregunta què vol dir placenta posterior o que li expliqui el que es veu a la pantalleta.
    És la nostra salut, el nostre cos i el nostre embaràs. No entenc perquè alguns professionals entenen que els estem qüestionant quan només estem preguntant…

  4. Hola CRis! Jo vaig anar a les classes de prepart per la pública al CAP de la creu alta de sabadell, amb la llevadora Fina. Va ser realment fantàstic, les classes estaven a tope perquè eren una passada, interessants, venien les parelles a quasi totes, ens va il.luminar! Ens va treure totes les pors donant informació, explicant totes les opcions, quins drets tenim i què podem reclamar, què fer en cas de complicacions, poder consultar amb l’equip de llevadores x skype o whatsap.. Al principi erem moltes les que pensavem ‘demanarem epidural tot just arribar x no patir’ i al final crec que la majoria tiravem pel part natural (evidentment si cal anestesia cal) però ens va saber transmetre que s’ha d’anar amb la intenció de gaudir de donar llum, ser conscient que és l’arribada d’un fill i que poden passar mil coses, però que es pot disfrutar i quines tècniques hi ha x fer-ho. Va incidir molt amb el postpart, la importància del pell amb pell, el collit, la implicació de les parelles.. Jo reconec que el part em feia pànic i anar amb la fina em va anar genial. I el postpart tb és molt recomanable, veure que els teus ‘problemes’ no són únics i el fet de parlar amb altres mares que es troben com tu va mb.

    I mira com són les coses, m’havia idealitzat el part i em moria de ganes de sentir què és parir..però al final el nen venia de natges, a l’hospital no volien fer part de natges pq deien que no tenien experiencia, que era de risc, vaig provar moxa, mil poses x fer-lo girar però res de res, va acabar sent cesaria a la setmana 40..i fatal, tinc una espina clavada cada cop que ho recordo. L’alletament va anar genial, el pell amb pell de conya i el nen ja té 7mesos i està perfecte, però no m’imaginava que una cesària fos tant dura, no deixa de ser una operació heavy amb una recuperació que tela marinera.

    En fi, ressumint: si teniu l’oportunitat de prepart a sbd, aneu amb la fina!

  5. Aquest és un post que no hauria entès abans d’estar embarassada i que ara comparteixo totalment. Durant l’embaràs i part no tinc cap queixa, devia topar amb els professionals correctes. Les meves classes prepart van ser molt utils i, per sort, lluny del que comentes. Les vaig fer al CAP Nord d’Igualada; és cert que les vam fer “tard” (com a tot arreu), però vam fer dues sessions sobre lactància i una sobre el postpart, enfocat des de la visió de la dona i de la part més psicològica (va venir una psicóloga i tot), no de les cures del nadó. També dues classes sobre el part i el postpart immediat (pell amb pell…) i una sobre cures del nadó. Les classes eren recomanables per la parella, no només la mare, tant la teoria com la pràctica, i el dia del part ho vaig agrair molt, que el meu company hagués vingut. A més, les respiracions i exercicis molt útils també (precisament ens van ensenyar a no hiperventilar!). Ah, i ens van parlar molt clarament de què implicava parir amb epidural, sense posicionar-se en cap moment a favor o en contra.

    Per altra banda, on he trobat les cagades de professionals més grans ha estat amb la lactància (que ja et dóna per un posr a part), i aquí és on m’he indignat molt. Si fos pel ginecòleg de la mútua ja no estaria donant el pit. Per sort, de nou, gràcies a la meva llevadora he salvat la lactància, ja que em van fer cultiu de la llet i em van trobar una infecció, que té “arreglo”. La llàstima és que això sigui una loteria i que encara falti molta formació. A mi també m’han etzibat això de “en saps més tu que el metge o què?”, i és trist haver de veure que en alguns casos és així.

  6. Totalment d’acord, Cris, coincideixo 100% en el teu sentir.
    Penso que la medicina actual és un reflexe de la nostra cultura. I les dones, com dius, no estem prou entrenades per ser “assertives”, que no és altra cosa que saber demanar el que una necessita amb calma i escoltar l’altre, amb calma, i si l’altre no té calma, mantenir el tipus i continuar demanant el que ens cal. Si fa falta, per mitjà d’organitzacions. També és important saber comunicar el nostre desacord formalment: escriure una queixa o reclamació, ben escrita, amb arguments objectius, davant d’un mal tracte (hi ha massa maltracte en la medicina adreçada a les dones, i és un reflexe de com la societat ens tracta… però nosaltres, dones, SOM societat i podem anar propiciant canvis). Només així, empoderant-nos, superant la por a que ens renyin, sent assertives, anirem canviant el tracte que rebem. Per cert, aprofito per dir-vos que existeixen cadires d’exploració ginecològica ergonòmiques. Al Clínic (part privada) en tenen i són UNA PASSADA. Res a veure amb les típiques. Respecta molt més la nostra fisiologia. Demanem cadires ergonòmiques a totes les consultes, públiques i privades.
    Petons a totes!

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s