Gràcies fill.

Captura de pantalla 2016-07-16 a las 11.00.46

Per tu fill, perquè he dit massa vegades en veu alta que no t’estava buscant i era mentida.

Per tu fill, que mig en broma i mig en serio he dit allò de “bah! És el tercer”

Per tu amor meu, que he pensat i esmentat tantíssims cops que erets difícil, quan de difícil no en tens res, que sóc jo, que és la ciutat, que és el sistema, que tots estem bojos però a tu encara et falta molt per embogir i fer coses dolentes… que ets transparent, sincer i valent.

Per tu petit Joan que has nascut entre dos germans que són una joia, però que criden i la lien parda (que és com ha de ser) i que no has tingut mai l’ oportunitat del silenci absolut.

Per tu nino, que t’ he donat la teta amb indiferència tantíssimes vegades…

Per tu fill, que vas néixer ensenyant-me cada dia coses noves, mostrant-me altres maneres de fer, esbiaixant-me la maleïda rutina i jo ,desagraïda com poques, mai t’ he donat les gràcies.

Gràcies Joan per arribar en realitat quan més et necessitava.

Gràcies Joan per plantar-te damunt meu incansable i tossut i regalar-me tantes i tantes nits de contacte.

Gràcies fill meu estripar les eternes jornades.

Gràcies , gràcies, gràcies i infinites gràcies.

Per tu petit que t’has criat en el ko’s d’ una casa amb poques mans adultes,

Que has aguantat com un valent el ritme trepidant i frenètic de la família nombrosa…

Que m’has mirat amb la mirada de la innocència i amb la blavor del mar més pur mostrant-me que l’amor és , en realitat, infinit i incondicional, peti qui peti, li piqui a qui li piqui.

Que t’has mostrat serè quan més ho necessitava.

Que ets senzill i humil i et deixes estimar fins l’ infinit.

Que et deixes abraçar, mossegar i agafar per uns germans que t’adoren des de l’aferrament més pur i més potent.

Per tu Joan, que ets el petit més gran…

Que t’omples la boca de mama i de teta i tant se te’n dóna si ens miren amb ulls reprovants…

Que abraces amb la força d’ un dinosaure i que et petes de riure amb una mosca que passa.

Per tu, que em vas regalar el part de la meva vida,

Que em vas tornar la confiança en la humanitat.

Que em vas omplir d’esperança quan més desesperançada estava

Per tu que m’alegres el dia i la vida a cada instant junt amb els teus germans.

T’estimo petit, feliç aniversari.

Captura de pantalla 2016-07-20 a las 16.05.30

 

4 Comments
  • n.
    Posted at 09:56h, 21 julio Responder

    M’ha emocionat aquest post. M’hi he reconegut una mica, també. Felicitats, Joan. Felictats, mare.

  • Núria
    Posted at 10:09h, 21 julio Responder

    Modltes felicitats als dos. Em cau la llagrimeta. M’han ressonat les teves paraules.

  • Silvia
    Posted at 21:20h, 24 julio Responder

    Moltes felicitats Joan!!! I moltes felicitats famlília! A mi també em cau la llagrimeta… Gràcies Joan perquè amb tu la tema mami continua regalant-nos aquests posts que ens fan plorar tant i tant perquè ens hi veiem reflexades com en un mirall.

  • maria Dolors
    Posted at 18:29h, 31 julio Responder

    Com passa el temps Cris. Felicitats a tots dos que sou els protagonistes d’avui però també els altres tres que comparteixen la felicitat.

Post A Comment

¡Envíame un Whats!
Escanea el código
Hola 👋
estoy aquí para acompañarte, ¿Qué necesitas?