GUERRA FREDA ENTRE MARES | GUERRA FRÍA ENTRE MADRES

Últimament veig massa sovint als grups de facebook o fòrums el “ Mi hijo tiene x meses y practico el colecho…” . Mi hijo tiene tal y practico la lactáncia…” “Mi hijo…practico..”

Ai no ho sé, però em sona tan malament això de “practicar” que em surt el següent:

Sembla que hagis de ser d’un cantó o d’un altre, sembla una guerra de bandes, un món on o hi ha blanc o hi ha el negre, i la maternitat és un arc de sant Martí amb tooooots els colors, però tendim a posar-nos les ulleres 3d i distorsionar-ho tot…

Hi ha dones que volen un part natural, altres que abans afusellades, altres que no ho tenen clar, altres que no volen parir, altres que es deixen fluir, altres que volen anestèsia i que no els dona temps, altres que volen part natural i que decideixen que els posin anestèsia, per què? Doncs perquè volen o poden o no poden…vés a saber!
Hi ha les que donen pit un mes, les que ho fan 6 o les que ho fan 36, per què? Perquè volen o poden o ves a saber!
Hi ha les que fan mixta o les que donen biberó, per què?
Perquè volen o poden o no poden, vés a saber!
Hi ha les que dormen amb la criatura sempre, a vegades o mai, les que el deixen a una altra habitació, les que només hi dormen si hi ha malsons, les que tenen un llit sidecar, les que dormen a terra o dins del bressol dels seus fills/es…Per què? Doncs perquè volen o poden o no poden, vés a saber!
Hi ha les que van amb cotxet, les que van amb portabebés, les que combinen totes dues coses, les que portegen 3 mesos , les que ho fan 3 anys, les que porten els seus fills caminant des del principi o les que condueixen cotxet fins els 5… Per què? Doncs perquè volen o poden o no poden… ves a saber!
Hi ha les que posen xumet, les que no, les que el posen a la nit només o les que ho fan tot el dia, les que donen el xumet als reis o les que l’entreguen a l’esquirol, les que el retiren a l’any les que ho fan als 4 anys, per què? Doncs perquè volen, o poden o no poden…Vés a saber!
Hi ha les que porten els nens descalços o les que el porten amb botins, les que els compren sabates toves i les que els calcen amb xancleta, hi ha les que només porten sabates pel carrer o les que deixen córrer els nens descalços a la gespa, les que les fan por els vidres o les que els fan més por les caques de gos, hi ha les que no tenen por, les que vigilen o les que inspeccionen la zona , per què? Perquè volen o poden o no poden…ves a saber!!

I per què? Per consciència? Per inconsciència? Per cultura? Per educació?
Per vivències? Perquè ho diu el pediatre? Perquè ho diu sa mare, o la veïna? Per pressió o per impressió?

Què importa el perquè? O potser si que importa, vés a saber!

El que tinc immensament clar és que com més jutgem, com més mirem, com més assentim o neguem, més mal ens fem les unes a les altres.

La mare que dona el biberó als 2 mesos o la que dona el pit als dons anys, la que dorm el nen al bressol o la que dorm al seu llit, la que vol parir a casa seva o la que ho vol fer amb un ginecòleg, la que ho combina tot o la que no combina res, la que vesteix als eu fill amb perlé o la que ho fa amb xandall…. Al final, totes, absolutament totes tenim el dret de no ser jutjades, i molt menys per altres MARES.
Totes tenim el dret a ser ajudades, acaronades i animades, TOTES.

I mentre seguim fent aquesta guerra freda i estúpida entre mares i encasellant-nos en un col·lectiu que no existeix: Digues-li maternitat conscient o inconscient, “crianza con apego” o con desapego, no evolucionarem, no avançarem i molt menys gaudirem de la NOSTRA maternitat com ens mereixem.

Aquí ho deixo.

GUERRA FRÍA ENTRE MADRES  (CAST)

Últimamente veo demasiado a menudo a los grupos de facebook o foros el “Mi hijo Tiene x meses y practico el colecho …”. Mi hijo Tiene tal y practico la lactancia … “” Mi hijo … practico .. “

Ay no sé, pero me suena tan mal eso de “practicar” que me sale lo siguiente:

Parece que tengas que ser de un lado o de otro, parece una guerra de bandas, un mundo donde o es blanco o es enegro, y la maternidad es un arco iris con toooodos los colores, pero tendemos a ponernos las gafas 3d y distorsionar todo …

Hay mujeres que quieren un parto natural, otras que antes fusiladas,otras que no lo tienen claro, otras que no quieren parir, otras que se dejan fluir, otras que quieren anestesia y que no les da tiempo, otras que quieren parto natural y que deciden que los pongan anestesia, por qué? Pues porque quieren o pueden o no pueden … ¡véte tu saber!
Están las que dan pecho un mes, las que lo hacen 6 o las que lo hacen 36, ¿por qué? Porque quieren o pueden o ¡vete tu a saber!
Están las que hacen mixta o las que dan biberón, ¿por qué?
Porque quieren o pueden o no pueden, ¡véte tu saber!
Están las que duermen con la criatura siempre, a veces o nunca, las que lo dejan a otra habitación, las que sólo duermen si hay pesadillas, las que tienen una cama sidecar, las que duermen en el suelo o dentro de la cuna de sus hijos / as … ¿Por qué? Pues porque quieren o pueden o no pueden, ¡véte tu saber!
Están las que van con cochecito, las que con portabebés, las que combinan las dos cosas, las que Portean 3 meses, las que lo hacen 3 años, las que llevan a sus hijos caminando desde el principio o las que conducen cochecito hasta los 5 … ¿Por qué? Pues porque quieren o pueden o no pueden … ¡véte tu saber!
Están las que ponen chupete, las que no, las que lo ponen por la noche sólo o las que lo hacen todo el día, las que dan el chupete a los reyes o las que lo entregan a la ardilla, las que el retiran al año las que lo hacen a los 4 años, ¿por qué? Pues porque quieren, o pueden o no pueden … ¡véte tu saber!
Están las que llevan los niños descalzos o las que lo llevan con botines, las que les compran zapatos blandas y las que los calzan con chancleta, están las que sólo llevan zapatos por la calle o las que dejan correr los niños descalzos en el césped , las que las hacen por los cristales o las que los hacen más miedo las cacas de perro, están las que no tienen miedo, las que cuidan o las que inspeccionan la zona, por qué? Porque quieren o pueden o no pueden … ¡véte tu saber!

Y por qué? Por conciencia? Por inconsciencia? Por cultura? Por educación?
Por vivencias? Porque lo dice el pediatra? Porque lo dice su madre, o la vecina? Por presión o por impresión?

¿Qué importa el porqué? O quizás sí que importa,¡véte tu saber!

Lo que tengo inmensamente claro es que cuanto más juzgamos, cuanto más miramos, cuanto más asentimos o negamos, más daño nos hacemos unas a otras.

La madre que da el biberón a los 2 meses o la que da el pecho a los dos años, la que duerme el niño en la cuna o la que duerme en su cama, la que quiere parir en su casa o la que lo quiere hacer con un ginecólogo , la que lo combina todo o la que no combina nada, la que viste a su hijo con perlé o la que lo hace con chándal …. Al final, todas, absolutamente todas tenemos el derecho de no ser juzgadas, y mucho menos por otras MADRES.
Todas tenemos el derecho a ser ayudadas, acariciadas y animadas, TODAS.

Y mientras seguimos haciendo esta guerra fría y estúpida entre madres y encasillándonos en un colectivo que no existe: Dile maternidad consciente o inconsciente, “crianza con apego” o con desapego, no evolucionaremos, no avanzaremos y mucho menos disfrutaremos de la NUESTRA maternidad como nos merecemos.

Aquí lo dejo.

Anuncios

30 comentarios en “GUERRA FREDA ENTRE MARES | GUERRA FRÍA ENTRE MADRES

  1. Hola,

    Tinc un nen de 2 anys i mig i estant embarassada vaig començar a seguir algun blog de mares i pares. El teu és un d’ells. No soc de posar comentaris, encara que m’agrada força el que dieu, m’ajuda a reflexionar o em trèieu un somriure en algun dia fluix.
    Però avui, a l’acabar de llegir el teu últim post, he pensat : XAPEAU!!!! Quina raó tens. Cada una viu la seva maternitat com pot, vol o li deixen. I que be anirien moltes coses si no jutgéssim tant a la gent que tenim al nostre voltant. Viu i deixa viure!!!

    Moltes gràcies per treure temps per compartir els teus pensaments i vivències.

    Bon estiu.
    Dolors

  2. No puc estar més d’acord amb tu, que més dóna el que fem cada una i com ho fem, el que importa és que cada una faci el que li funcioni i el que vulgui. Tot és vàlid, mentre busquem el millor per als nostres fills. Totes tenim personalitats diferents i així enfoquem tots els aspectes de la nostra vida, incloent la maternitat. Tant de bò les mares deixèssim de criticar-nos i ens recolzessim més.

  3. Estic d’acord. Puntualitzaria en qur els extrems no son bons. I que ens respectem les mares unes a les altres perfecte, pero jo sóc mestre i quan una mare porta alguna cosa a l’extrem perque hi creu cegament o no sap com frenar-ho afecta al nen. I quan la/el mestre li diu que el seu fill no s’adapta ni segueix el ritme dels altres a l’rscola i que ha de fer tal o deixar de fer tal aquí ve el problema.
    Poder tamvé ho pot veure una mare amiga i avisar, no sempre es una critica.
    L’altre dia mateix hi havia una mare hiperprotectora al parc. Patint i no deixava als seus fills (un d’ell mes gran que el meu) enfilar-se i jugar lliurement. El meu marit li va dir deixi’l fer no pateixi. Ella li va respobdre que el nostre fill era espavilat i àgil pero el seu no. Poder el seu es patós perque no ha experimentat mai ni s’ha enfilat sol mai…
    El mateix passa en vestir-se, menjar, …sola
    I els nens quan dormen sols son mes segurs amb si mateixos. Ho tinc comprovat. Porto anys relacionant comportaments amb si dormen o no sols.

    • Doncs el meu fill, de quasi dos anys i mig, ha dormit sol fins ahir mateix (que va demanar anar a dormir al seu llit, com aquesta nit passada) i és molt independent. I no ho dic jo, ho diu com tu dius, la “gent del parc”.

      Però crec, sobretot, que el teu comentari contradiu el que diu la Cris, o sigui que, dient que hi estàs d’acord, et contradius tu mateixa!

    • Bon dia!
      Em costa entendre el teu punt de vista, dius que hi estàs d’acord però desprès critiques a una mare pq és sobreprotectora o les que dormen amb els seus fills perquè segons la teva experiència ho tens comprovat (en aquest punt en especial et diria que jo tinc comprovat totalment el contrari i que també sóc mestra). Però precisament això ens porta al punt en qüestió. Costa mooooooooolt respectar els criteris dels pares que fan coses oposades al que per nosaltres és indiscutible. Però crec que simplement és qüestió d’aprendre a no criticar i molt menys destruir. Entenc que a vegades arribes a casa i li dius a la teva parella :”ostres avui he vist una mare o un pare que feia això i allò i el de més enllà” i penses “pobre criatura” però probablement els pares en qüestió pensen el mateix de tu.
      A mi em serveix molt prendre de referència als meus pares, hi ha moltes coses que els meus pares no van fer o van fer amb mi que es contradiuen amb el que jo faig o no faig amb la meva filla, però al cap i a la fi considero que el que van fer o no fer, va ser perquè per la seva manera de ser, els seus principis i el que ells consideraven que funcionava i que era encertat i sobre tot el que van creure millor pels meus germans i per mi, i doncs deixant la modèstia una mica aparcada, resulta que els meus germans i jo no hem sortit pas tan malament,som gent molt saludable i funcional amb els nostres defectes i virtuts, i tots hem criat els nostres fills de diferent manera, i els meus nebots/es i la meva filla (fins el moment) també sò persones saludables i com dic jo, “en procés de construcció”. Deixant de banda evidentment les maneres de fer violentes o abusives (que evidentment no són correctes ni legals) el que faci cada pare o mare amb els seus fills estic segura que és el que millor sap fer i el que millor considera que ha de fer pels seus fills.
      Pilar

    • No se perque un mestre sap amb qui dormen els seus alumnes, ja q em sembla massa intim. No comparem menjar o vestir-se sol amb durmir sol. Durmir sol es un proces maduratiu, en la part emocional i s’ha d’acompanyar com cada nen ho necessiti, menjar o vestir-sol es un proces d’evolucio motriu. Ja prou d treure conclusions a la babala.
      Per altre banda, no se xq dius q estas d’acord, si estas fent tant el q en aquest post es critica.
      Amb el comentari d q “tal nen no segueix el ritme d la classe”… em reafirma encare mes q l’educacio convencional, q hi ha en les escoles dl nostre pais, no es el q busco, el nens tenen el seu propi ritme, aixi q hem d’anar cap a una educacio mes lliure.

    • “Poder el seu es patós perque no ha experimentat mai ni s’ha enfilat sol mai…”: Potser si o potser no, ves a saber!
      Del que estic segura i convençuda és que aquella mare sap sobre el seu fill infinites vegades més que tu per molt mestre d’ escola que siguis i per molts ” estudis” que creguis que has fet, perquè per curiositat, saps com dorm cada nen a casa seva perquè ho has vist? O perquè ho preguntes extralimitant-te ? I com saps si et diuen la veritat? Jo mateixa he mentit a mestres i pediatres 20000 vegades per no haver de sentir el clàssic discurs, o sigui que penso sincerament que aixó de comprovar quant de segurs són els nens segons si dormen o no amb els pares és una autèntica bejenada que només pot portar a l’erros i al fals mite.

    • Doncs els japonesos que dormen amb els seus pares fins els 5 anys, o totes les famílies de tribus que hi ha al món i que viuen en comunitat i que dormen de la mateixa manera… deuen ser tots uns insegurs i de comportaments extranys. No crec que la teva conclusió tingui gaire base científica, sincerament.

  4. Jo també estic d’acord amb tu. Però per a que fos totalment d’acord parlaria de guerra incloent hi els pares…no som les mares les que ho decidim tot…

    • Hola Flavia, gràcies per l’aportació. Parlo de mares exclusivament perquè físicament som les que ho sentim , les que podem donar el pit o no, etc… Parlo de maternitat i que per això és més dur que el judici vingui d’una altra mare que segurament està passant per un moment fisica i emocionalment similar, pe`ro evidentment les guerres, entrin els homes i qui sigui, són una caca.

  5. M’ha agradat la teva reflexió. Crec que en aquest sentit les xarxes socials tipus facebook estan fent força mal. En aquest cas les mares (i pares), estem deixant d’utilitzar el sentit comú per actuar com si per haver llegit un post sobre qualsevol dels temes “de moda”, en aquest cas sobre el referent a les criatures ens haguéssim convertit en experts doctors en la matèria… Soc de les que opino que els extrems mai no son bons. Però també que la llibertat de cadascú acaba on comença la de l’altre.

  6. M’agrada l’objectiu d l’escrit, jo intento no jutjar xo malauradament ho faig, perque? Doncs xq crec en respectar les necessitats dels nens i els seus ritmes i pel q he pogut veure hi ha maternitats q no van de la ma dl desenvolupament necessari del seu fill, vull dir q molts/moltes, pasan completament de les necessitats dls seus fills i anteposen les seves, x comoditat i per egoisme. Ho sento, em fa moltissima rabia, xq de vegades es deixen d costat als nens d’una manera increible, sobretot necessitats i sentiments. Aixi q jo sempre pensos mes en les infansies d’ells,q en les maternitats/peternitats d’ells/elles. Gracies

  7. Totalment d’acord però no acabo d’entendre perquè en el text escrit en català quan fas referència a alló que es diu a les xarxes socials ho poses en castellà: “Mi hijo…. practico”. No ho trobo gens encertat, si poses “el meu fill… practico”, estàs enviant el mateix missatge. D’aquesta manera sembla que només els castellanoparlants sectoritzen…. i no és el cas.

    • Ostres Olga! Si que files prim! No dona, ho he posat així perquè m’ha sortit així, no va amb mala baba, suposo que les coses que llegeixo són més en castellà perquè no són fòrums exclusivament de llengua catalana i m’ha sortit posar-ho així, però sense ànims discriminatoris, t’ho asseguro!

  8. M’ha agradat molt llegir la teva entrada! En la criança, com en molts altres aspectes de la vida, hi ha molts estils i moltes circumstàncies… Tot sovint hi ha qui creu saber-ne més que tu i no té manies a fer-te saber que no ho fas prou bé… Ara els nostres han deixat enrera popes, xumets, biberons i bolquers, i de tot plegat en vam fer gairebé un màster, entre el que vam llegir, el que ens van dir mares, sogres, amics i veïnes, el que ens recomanava la pediatra… Però el millor aprenentatge que vam fer va ser el de seguir el nostre sentit comú i fer les coses com les sentim i segons la nostra manera d’entendre la vida. I això ens segueix servint 10 anys més tard.

  9. El meu Monstre té dos anys, quasi i mig. Fins ara hem fet teta a demanda (ara també, però la demanda ha baixat molt i em costa dir-ne de la mateixa manera), hem fet collit (al març va començar a demanar de dormir al seu llit, però a mi no em convenia; ara ho ha tornat a demanar, i ja ho té: el meu marit i jo dormim sols!).

    L’hem dut en una motxilla, i avui dia negociem a cada moment si el duem en braços, a coll o si camina, segons les forces que tenim, segons les ganes (no sempre que tens ganes de dur-lo a coll, es deixa).

    Menja la quantitat que vol, mai triturats (llevat que en prenguem també els pares). I si no vol dinar o sopar, ni dina ni sopa: ja berenarà!

    Du bolquers de roba, o no en du cap, que ara ha decidit intentar controlar els esfínters tot sol.

    No li hem vetat gaire coses (trencar llibres, no es pot fer, a casa nostra; però ens ajuda a la cuina, fins i tot amb els fogons encesos).

    A casa meva som uns radicals. Quan trobo alguna coneguda prenyada, li deixo algun llibre dels que m’han ajudat a veure que hi havia una altra manera de criar, completament diferent a la que coneixíem abans de ser pares. Ho faig perquè crec que tothom té dret al coneixement (és la meva deformació professional: sóc profe), però mai no pregunto si els ha agradat, si l’han llegit, si l’apliquen, si els funciona: quan me’l tornen dic “gràcies” i reviso discretament que totes les pàgines siguin al seu lloc. Sóc una radical, de portes enfora. No sóc una guerrillera.

  10. Pingback: Radical (Un post motivat) | 9 mesos impacients

  11. Pues sí, opino igual que tú. Yo antes de ser madre tenía muy claro qué haría y qué no… Ahora me he dado cuenta de que cuando eres madre muchas veces haces lo que puedes, y que lo que a ti te funciona puede que a mí no. Si las cosas se hacen con sentido común… pues adelante.

    Saludos!

  12. Bon plantejament. Respecte i admiració per toteses mares, pq fan (feu) de mares sempre el millor que sabeu. Deixem caure mites, es bo tenir informació i, amb aquesta (poca o molta) decidir, segons les opcions que existeixin, la millor alternativa per a cada convinació de familia-moment.

  13. Totalment d’acord. Estic cansada de que em critiquin per tot el que faig o deixo de fer amb la meva filla, i mira quan ho fa alguna amiga que encara no ha sigut mami encara perque entenc que es parla d’oides i que algun dia es donara compte i li sabra greu (com a minim es la meva experiencia) ara les que han sigut mares i ja ho han passat… Aquestes no. Cadascu fa el que vol o el que pot i totes ho fem sempre pensant que es el millor pels nostres fills que ademes cada un d’ells es diferent. A mi em critiquen perque li dono el pit amb any i mig, que sera una bleda asoleiada tan gran i enganxada a la teta, perque he pogut deixar la feina uns anys per poder esta amb ella i per tant no la porto a l’escola bressol i clar pobreta tot el dia a casa amb mi no apendra a sociabilitzar-se, perque dorm al llit amb mi, que clar que me lhe de treure ja sino no sabra dormir mai sola, etc etc etc
    Jo a totes les amigues embarassades que em pregunten els hi dic el mateix, jo no ho pensava fer aixi simplement es el que mha sortit del cor en cada moment, tu fes el que mes tagradi i no et sorprenguis si al final no es el que ara et penses, pero sobretot tranquila perque fagis el que fagis estara be i no hi haura millor mare per la teva criatura que tu.
    Perque totes (deixant a part les que els maltracten o ho permeten…) som les millors ho fem com ho fem, i totes ens equivocarem en un munt de coses pero estaran fetes amb tot el cor.

  14. M’ha agradat llegir el teu article. La influència que tenim en els nostres nadons va més enllà dels mètodes. És la relació i afecte que li donem.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s