QUE D’ ON TREC EL TEMPS?

Que d’ on trec el temps? Em pregunteu atònits via Facebook, Twitter o Whatsapp…

Alguns amb to de sorpresa i d’admiració, altres amb to de “va nena no et queixis tant, que fins i tot tens temps de fer manualitats i escriure!”, altres simplement m’ho pregunteu encuriosits perquè també voleu aquestes estonetes de cel ja dueu un ritme tant o més frenètic que jo…

 D’on trec el temps?

 Doncs mireu, no és una qüestió de quantitat de temps, sinó de qualitat, però no de temps, no…sinó de salut mental!

 Ahir vaig poder fer un Calendari d’advent, una mica cutre, si, no sóc massa bona fent manualitats…

L’altre dia vaig fer un mòbil amb estrelles de mar i peixets pel Joan, i un altre dia vaig fer uns sonalls..

Sovint escric posts pel meu blog, menys sovint del que m’agradaria ho faig pel blog de DONA LLUM, i quan em queda un raconet mentalment sa, creo capítols del llibre que conjuntament estic escrivint amb el Carlos Escudero

Els caps de setmana em dedico alguns a estar amb la meva família, i altres els aprofito, ja que el meu marit es pot fer càrrec dels nens, a formar-me i a estudiar…

 Com us dic, és una qüestió de salut mental….

Si no pogués tenir aquests raconets tant meus, embogiria. Si, així és, EMBOGIRIA:

 A les nits no dormo més de mitja hora seguida des de fa 4 mesos, i ni 4 hores seguides des de fa quasi 5 anys.

Durant el matí, cuido i mimo al meu petitó que ha resultat ser el més demandant dels tres, també busco i re busco informació sobre les intoleràncies alimentaries i el reflux i mil coses més perquè el Joan plora molt… també faig de mare de dia a la meva estimada Miren (tres dies per setmana).

Al migdia començo a preparar-me per anar a buscar la Maria i després al Xavi, per arribar a casa sobre les 18.00h i començar a preparar les banyeres, els sopars , etc. Per sort el Jordi no triga molt en arribar i em deixa una breu estona de pau que jo aprofito per guardar la roba als armaris, anar al super que és a punt de tancar o recollir la casa que sembla una quadra.

 Després toca posar a dormir nens…El Joan des que el posem al llit fins que fa el primer despertar triga entre 20 i 30 minuts, temps en el que engolim alguna cosa i ens anem turnant per gronxar-lo mentre l’altre acompanya el sopar dels “grans”.

 Sobre les 21.00h tots dormen, almenys, una estona…

Jo aprofito per posar-me al dia de mails, facebook a l’ordinador i simultàniament miro el capítol enrederit de la Riera via Ipad, i mentrestant el Jordi s’encarrega de la cuina…

 Finalment, sobre les 21.30h ja sóc al llit en estat de coma profund o mig histèrica, incapaç de desconnectar els meus pensaments que circulen de forma frenètica pel meu cervell fins la propera hora , si tinc sort.

 I us ho seguiu preguntant oi? D’on dec treure el temps?

 Doncs dels meus estimats portanadons!!!!

Si no fos per ells, el meu cervell estaria fet una merda perquè no podria gaudir d’aquestes estonetes plenes d’il·lusió per aconseguir fer un calendari i així veure la cara de sorpresa dels meus nens, o no podria vomitar les meves neures al  blog, o no podria haver creat la meva web…i un llarg etc.

 Si, durant les “migdiades” del Joan dins de la motxilla o fular, aprofito i faig TOTES aquestes coses. Ja veieu, senzill, pràctic i per mi totalment VITAL!!!

A la nit, és el Jordi qui em cedeix l’espai de pau i tranquil·litat i els caps de setmana igual…

Ja ho veieu, la combinació màgica: Portabebés durant el dia dins les hores d’escola dels grans i el meu estimat marit durant els vespres i caps de setmana, i jo, que estalviar diners ni un! Però gràcies a l’estalvi de petits minuts durant el dia em permeto robar temps al temps i gaudir una mica de mi amb el meu jo.

PD: No puc reprimir el desig de donar les gràcies a Kangura i a Porteo Natural per assessorar-me tant bé i tantes vegades i per ser les meves proveïdores de salut mental 😉

blog

Anuncios

6 comentarios en “QUE D’ ON TREC EL TEMPS?

  1. La veritat és que quan el meu peque era un nadó i es deixava portar al portanadons jo fins i tot feia galetones… ara he d’aprofitar les migdiades amb una sensació de “rápid, rápid, abans de que es desperti”, però he aprés a prioritzar a saco, perquè en el fons no hi ha manca de temps, és més una qüestió de prioritzar les coses que són importants per a cadascú amb el temps que es té… Estic pensant en fer un homenatge a les migdiades que donen per fer tantes coses… 😉

  2. tu si que en saps d’aprofitar el temps! mira que jo ho intento, pero entre la feina, les nenes a la tarda, que es dormen ben tard i que ara que puc dormir mes hores seguides sembla que m’ha picat la mosca de la son…no trobo quan seure davant de l’ordinador o a veure series..i si m’aprofito del pare de les criatures massa dies seguits es queixa…pero vaig fent i ahir vem fer entre les nenes i jo un “calendari d’advent” tot i que no esta acabat i també intento escriure o almenys fer les fotos per participar de les trobades fotografiques que hi ha a la blogosfera…i es que tens rao, si no ho fes aixi em tornaria boja (de fet…aixi era abans de rependre el blog) una abracada! 🙂

  3. M’encanta Cris!! Sí els portanadons m’han salvat totalmnt la vida i em permet aprendre italià, fer mitja, fer la feina d casa, depilar-me les celles (jajaja) i anar al super sense “catxibatxes”. M’hi he sentit identifica i reflectida! Ah i no malacostumen els nadons al contrari. La paula portejada des del 1r dia ara es una nena d 2 anys super independent i no vol braços!
    Un peto enormeee

  4. Pingback: Els imprescindibles. Segona part: de passeig amb el nadó | Cosetes Nostres

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s