20 Abr Pensaments de nit…

I el millor moment del dia, sobretot ara , en plena Setmana Santa en què la histèria poc continguda ens afecta en tots els sentits als habitants de casa, és un cop hem apagat els llums…

Ens estirem tots tres i mig, a vegades tots quatre i mig, i la Maria s’arrauleix sobre la meva espatlla i es relaxa poquet a poc fins que s’adorm plàcidament…

Minuts després m’apropo al Xavi i ens abracem.. Ell, de manera espontània posa el cap damunt la meva panxa i diu que el Joan es tira rots ( poc es pensa que són els meus intestins treballant a un ritme frenètic després d’un sopar mogudet, pobret… Després fica les mans a la meva panxa i a cada moviment diu el que pensa que és: “ara ha estat un peu, ara un «cop de dit», ara balla, ara s’ha aixecat, ara ha fet un bot”….fins que la seva respiració també es torna més relaxada, profunda i sonora…

S’adorm abraçant el Joan i jo abraçant-los a tots tres, i al fi, el silenci… El dia ha estat dur, però aquests moments fan que no n’hi hagi hagut per tant…. Bona nit…