Postpart

Mareta meva, el post part… Amics i familiars, llegiu, llegiu!

    La imatge d’una parella, entre llençols blancs amb un nadó que dorm plàcidament….
    La imatge d’una parella abraçada al sofà d’un menjador impol·lut mentre un nadó mama amb cara de            satisfacció…
    La imatge d’una parella que s’acarona mentre mira embadalida a un nadó que somriu…
    La imatge d’una dona que fa footing amb un cos esvelt una setmana després de parir mentre la seva              parella, fa pell amb pell amb un nadó que observa en silenci…
    La imatge d’un recent nascut rosadet i tot ple de saxons que es descobreix les mans…
    La imatge del silenci, de la pau, de la tranquil·litat, de l’amor, de la complicitat…
Si, sovint i sobretot si és el nostre primer embaràs somiem en aquests moments, tan màgics, tan íntims…somiem en aquests clitxés que hem vist a pel·lícules, a anuncis de la tele, a fotos de revistes…
I després arriba el Ko’s, les decepcions, les baralles, la por, l’angoixa, la fredor…
I és que un post part, sovint, no té res a veure amb aquestes imatges…
         Una dona que acaba de parir, hormonada fins les celles, és una lleona, una mamífera, una animal…
Una dona que acaba de parir i sobretot si no té ajuda, és una dona que ha passat de tenir un nadó a la panxa a tenir-lo fora, i el nadó ha passat de rebre calor constant, olor, i aliment sense talls a deixar de tenir-ho, a rebre massa llum, massa visites i massa sorolls…
La mare, que poques vegades haurà estat tanta estona amb les mans ocupades només pot estar pel seu fill…
El pare, no sap ni on posar-se.
          La lactància pot ser moltes vegades, no tant meravellosa…La llet sembla que no arriba mai el tercer dia, tothom hi diu la seva, les males posicions i la poca experiència provoquen clivelles i quan per fi arriba la llet, ingurgitacions, mastitis…Tothom en sap més que tu i tu, que amb els ànims de lleona vols per damunt de tot el bé del teu fill/a, mataries a qualsevol que et fa un comentari.
El pare, segueix desubicat…
        Sovint, el part no ha estat respectat, i per desgràcia portem un tou de punts al periné… Ens costa moure’ns , estem cansades i les visites no ens deixen dormir.
Dorm quan dormi el nadó” et diuen les veus expertes…
A si? I qui fa els àpats? qui neteja? Qui fot fora les visites?
        Hauria d’estar prohibit presentar-se a casa d’una recent-parida sense un parell de tuppers i ganes de rentar plats… Hauria d’estar prohibit que a més d’atendre visites, les mares hagin d’estar arreglades i amb un somriure forçat.
Visites: Deixeu-vos de tanta robeta de recent-nascut i recolliu la roba bruta, siusplau!
        Passen els primers dies i el nadó dorm, si, però no quan nosaltres ho fem…Per tant, les nits plàcides que havíem tingut, s’han acabat…
        Les setmanes passen i la gent no té altre cosa que fotre que preguntar-te: “com dorm el nen?”
Quan dius que “no dorm”, destapes l’ olla de consells i saviesa de tothom qui t’envolta, inclús dels que no tenen fills…
        Les setmanes passen i les tetes encara et fan mal, i aquest nadó que hauria d’ estar envoltat de pètals de roses sembla un alien incansable , un xupòpter de 52 centímetres que ha decidit que no et donarà treva.
El pare, segueix sentint-se desubicat. Fa el que pot, però no és suficient.
        Arriba la quarantena, i a partir d’aquí, la societat decideix que ja estàs bé, que els 13 punts d’episiotomia ja no els notaràs, que les clivelles ja estan superades i que el nadó ja dorm com a mínim 6 hores seguides. Que ja tornes a estar 100% tu i que pagaries per fotre un bon clau.
        Tornes del ginecòleg i la teva parella ja et mira amb ullets brillants, i tu penses que no ets normal. Que alguna cosa et passa…Et trobes encara feta un nyap, però la gent et mira com si aquesta etapa ja hagués hagut d’acabar perquè ja fa 40 dies que has parit!
        I així passen i passen els dies…Notes que et fas pipi cada vegada que esternudes, no tens ganes de sexe, les teves tetes ja no són teves i fa setmanes que no dorms dues hores seguides. La casa sembla un quadra i no tens temps ni de depilar-te. La gent et diu que has de sortir i tu només pensar que t’has d’enfundar en uns texans de pitillo i que t’has de planxar el cabell ja tremoles….L’únic que et reconforta és que el teu bebé et mira enamorat…si, sembla que sigui l’únic que et mira així. És l’únic que no et jutja, és l únic que no li importa si fa tres dies que no et rentes el cabell… Ell només vol els treus braços i realment tu només vols els seus… La teva parella comença a estar mosca, però perquè no ho entén, però ja ho farà…
         El post part és una etapa activíssima de l’embaràs i el part, i segurament és la més llarga i la més delicada. Si, el post part pot durar molts mesos, inclús anys… en canvi és la que més desapercebuda passa, i un post part desapercebut per la gent teu voltant és un autèntic infern.
        Una dona quan pareix necessita un tribu, que l’ajudi, que l’escolti i que li acariciï el cabell…necessita un mirada còmplice que li digui que ho està fent bé, necessita poder dormir una estoneta. Una mare en un post part, necessita massatges, que li facin un bon plat de sopa i que li rentin la roba.
Una mare en un post-part no necessita sexe, sinó amor incondicional, no necessita retrets ni baralles. Necessita tenir-ho tot controlat. Una mare en un post-part necessita a la seva mare. Una mare en un post-part necessita silenci de tothom menys del seu bebé…Necessita poder centrar-se en conèixer el seu fill i captar totes les senyals. Una mare en un post-part no necessita ser la mare de la seva parella.
Una mare en un post-part li bufa completament el que passi fora de casa seva i només somia en un bany calentó amb unes espelmes i olis essencials…
        Una mare en un post part és una dona que se sent perduda i necessita retrobar-se amb ella mateixa, i això és temps , perquè ella ha canviat, ara és mare, ara és una dona nova .
Llibre recomanat: http://www.mundotueris.es/es/parto-y-nacimiento/83-postparto-seguro.html
Anuncios

90 comentarios en “Mareta meva, el post part… Amics i familiars, llegiu, llegiu!”

  1. Bravo!!!!!!! 23 mesos desprès i m’has fet tornar a la primera setmana amb el meu petit a casa (mastitis inclosa).
    Gràcies, ho faré arribar el més lluny que sigui possible 🙂

    1. Però no em negareu que paga la pena…pel regal que dia a dia et fa el teu fill…totes les mares passem pel mateix troç i hem tingut mes d’un fill…abans es deia que un fill lliga i dos deslliguen….i es cert…les meves Primeres filles es porten 18 mesos…i abans els pares no colaboraven amb res….tu….t’ho menjaves tota sola…i us puc assegurar…son els nervis….els qui et traexen….pensa que les mares abans no teniam 4 mesos de lactància…nomès en tenian 1….i t’asseguro…que em dos fills tant petits….no tens temps de pensar en el post-part….nomès penses en anar fent…si dorms poc….això en ha passat a totes….els punts no et deixen ni seure…els pits estan com a globus et fan mal i et sents cansada, treballant a casa i fora i a mes tens un nadó…i un bebè de 18 mesos…un caos…però pots estar segura de que pots…avui teniu els bolquers nosaltres rentavem gases…encara no estaven aixutes, ja tenies una altra rentadora….la meva era de turbina amb la qual cosa era com rentar a mà…i un cop seques…doblegarlas es cert que el post-part es una putada….dura massa…peró totes la passem….i moltes vegades sola i sense el marit, pare o parella digali com vullguis….gracies per llegir aquesta nota.
      ..

      1. Crec que no es tracte de veura qui es mes valenta, o té mes energia per ser una super mamá, aquet post parla de sentiments, es temps en canviat i avanç tot era mes difícil, ho sabem, però això no vol dir que lo que passem ara les mares sigui un cami de roses……molt Bon post!!

  2. Gràcies per l’encert de cada una d’aquestes paraules. És tal qual. Hi hauria molta gent que ho hauria de llegir, sobretot els/les que es consideren “experts/es”.

  3. Em sembla un text molt bo, pero he de dir que lo de “una dona, mes dona que mai” no m’acaba de agradar, doncs sembla que doni a entendre que una dona que no es mare es menys dona que una que si ho es

    1. Hola ABraham,no ets la primera persona que pensa com tu. I ho entenc…mesos després d’escriure aquest post me’l rellegeixo i comprenc el sentiment de rebuig de l’última frase. Si no et sap greu et copio l’explicació que li vaig donar a una mare : “Sóc una gran defensora de que les dones facin de les seves vides el que vulguin, faltaria! Jo em puc sentir més dona que mai el dia que pugi el canigó i no per la que no li agradi pujar muntanyes serà menys dona… Parlo de Dona en 2 sentits: el primer en el sentit de la fortalesa fisica i emocional. Ser dona és una actitud, i en un post part, superar les dificultats que ens amparen et fa ser mes dona que mai en quant actitud. Per l’ altra banda parlo de biologia: en un post part els organs sexuals de les dones, la bioquímica, els pits, etc és quan més feina conjunta faran en tota la època fèrtil. Per això lo de més dona que mai. És totalment poètic, bucòlic i per res res res del món és sexista, separatista o excloent. Gracies pel comentari ah!Per cert, com et dic aquest post ha estat “rescatat” per algú ja que fa molts mesos que el vaig escriure, Ara he tingut un tercer fill i he tornat a escriure sobre el tema, si et ve de gust: https://maretameva.com/2015/03/20/pensaments-dun-divendres-nit-envaida-pel-post-part/

      1. Encantat de llegir la nova experiencia ara hi vaig!
        I nomes era el fet de que, al parlar en generic donava aquesta sensació; cosa que no passaría si el final fos en primera persona al estil “ara soc/em sento mes dona que mai” donat que, evidentmentcadasú es lliure de sentir-se (i de fet se sent, amb independencia de que li donin “permis” o no) com ell/a cregui convenient.

        D’altra banda, era nomes una observació donat que el text em sembla molt bo 🙂

        PD: lo de la explicació biologica li puc veure molt de sentit (jo poc sé d’aquests temes la veritat, massa poc) pero al no veure-hi referencies al final del text a la zona en cuestió, no he caigut a pensar-hi XD

        Salutacions!

  4. Mare de Déu senyor! Ho sabia, però ningú m’ho havia dit 😦 He de dir que l ameva batalla va començar a les classes de prepart del meu poble que van ser una autèntica pèrdua de temps, que aquella dona que ho explicava només es dedicava a pintar-ho tot de color de rosa i això condueix a l’engany i al no saber afrontar el que et passa des del moment que entres a la sala de part. No li desitjo res dolent a aquella senyora, però que toqui de peus a terra i expliqui la realitat, si us plau!!!
    Moltes gràcies pel teu escrit!! Ho comparteixo perquè, a l’igual que jo, hi ha més gent que es sent desubicada i desemparada!

  5. Molt bo aquet escrit, que malament hu deuen passar, soc mare de tres fills i he de dir que jo no le tingut a aquet post part, jo ha estat tot el contrari.

  6. Gràcies, moltes gracies,….. per fi algu ha descrit tal i com jo me vaig sentir fa 30 mesos quan va naixer el meu fill i inclus hui per hui hi han dies que encara me senc aixina.

  7. Molt ben descrit el que pot passar, però ben cert és que si es comprenguera el post-part no deuria de passar així. De fet, quan es compren de que es tracta i es viu en consequència, no passa així.,,, Molts ànims a totes les mares jovens: no cal tragar i engolir tot el que vos diguen. Sou inteligents i valentes per comprendre, per organitçar, per fer front….i portat a aquest món xiquets en un ambient de coherència i tranquilitat, sosego i estima. Avant! Una mare a punt ja de ser abuela per partida doble

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s