El Part medicalitzat…

Abans de quedar-me embarassada, i per culpa del que veus a les pel.lícules, pensava que el part era la pitjor part (valga la redundància) de tota la gestació, ho seguia pensant durant el primer trimestre, però quan la panxa va començar a créixer, les ganes de veure-li la cara al Xavi, superaven de molt lluny la por al dolor del part;
Llegint i llegint, vaig aprendre que no només hi ha dos tipus de part (vaginal i per cesària), sinó, tants com dones hi ha en el planeta;
Quins factors intervenen en un part? Doncs jo crec que molts:

– Per començar, les preferències de la dona juguen un paper molt important, encara que després ens adonarem, que per desgracia i molts altres factors, les preferències a vegades no tenen res a veure amb la manera en com es desenvoluparà el teu part, encara que, tot i així, és molt important saber QUÈ VOLEM, perquè a vegades sí que ens les respectaran!

– Un cop ens hem informat de tot, jo crec que hem de posar els peus a la terra i NO IDEALITZAR EL PART, és a dir: això de les pel.licules..és mentida…un part, sobretot si és el primer fill, no dura 15 minuts…no sempre trencarem aigües en plan CATARATES DEL NIAGARA, i no sempre cridarem com posseïdes…el nen/a no sortirà net i polit i de color rosadet, sinó que sortirà tot plè d’ una substancia blanca que els protegeix la pell, sang i d’altres, de color morat (si és vaginal)i segurament no plorarà al instant de sortir, o sigui que no us espanteu…

– Una altre factor que intervé en el part , és el PERSONAL SANITARI (si parim a un hospital)..i la majoria de vegades, lamentablement, això és com jugar a la lotería…És igual el ginecòleg que tenim…és igual si ens encanta o no… la feina més dura la fan les llevadores i les infermeres…si tenim sort ens tocaran unes dones encantadores, que ens ajudaran, i animaran en tot moment…que faran que el moment més bèstia de les nostres vides sigui inoblidable; Ens donaran seguretat, força i energia…a més a més, ens ajudaran a que el nostre petit/a vegi el món per primera vegada;
També podem tenir mala sort i que ens toqui un personal sanitari cremat i sense cap mena de vocació, i en aquest cas, més val que respirem fons i agafem força..i sobretot QUE FEM VALDRE LES NOSTRES PREFERENCIES I DECISIONS, i que si no ens sentim respectades: ENS QUEIXEM.

 

– I , el NOSTRE COS jugarà el paper més important de tots…Depenent de com funcioni el nostre organisme, el part anirà d’una manera o d’una altre, però hem de tenir en compte que l cos és molt savi i és la nostra ment la que el controla, per tant, i dins de lo possible: RELAXEM-NOS i deixem-nos fluir…

Dic això perquè el PART no és una malaltia! El part és un procés fisiològic que fem totes les mamífers! Hem parit tota la vida!! Per tant, TOTES PODEM PARIR;

FASES DEL PART (al meu mode de veure i explicat per als amics):
1a FASE: TRENCAR AIGÜES:Poden passar 3 coses diferents:
– Trencar aigües rollo CATARATES…és el que em va passar a mi, i menys mal que estava a casa!!!
De cop, em vaig aixecar del sofà i …PATAXOFFFFFFFFF!!!!!!!!!!!!!!! no parava de “pixar” aigua moolt calenta…
La primera reacció: un atac de riure tot corrent cap a la dutxa; Després, l’atac de nervis.
Quan trenques aigües d’aquesta manera és molt important comprovar que el líquid és transparent; Si és així, pots tenir l’atac de nervis tranquil•lament a casa.
Si les aigües surten verdoses, és important que vagis cap a l’hospital perquè hi pot haver patiment fetal;
– Trencar aigües rollo GOTEO.
Quan passa això, no te’n adones fins que ha passat bastanta estona; Poc a poc et sents humida, però no penses que sigui la bossa…quan portes ja algunes hores així…comences a sospitar…Normalment passa això quan el cap del nen fa de tap a la fisura de la bossa, aleshores l’aigua va sortint molt poquet a poquet; Amb el tema del color, s’ha d’actuar de la mateixa manera que abans,
– La tercera opció és NO TRENCAR AIGÜES i tenir contraccions (vease 2a fase)

2a FASE: CONTRACCIONSPerquè serveixen les famoses contraccions?
Doncs les famoses contraccions, el que fan és dilatar el coll de l’úter per tal de poder obrir-li el camí de sortida al nostre petit; Les contraccions fan que dilatem de 0cm a 10cm; Un cop estem de 10cm el nostre petit ja pot començar a treure el caparró, però fins arribar als 10cm el nostre cos ha de fer molta feina i és un procés cansat, dur i dolorós. En una mare primerenca la fase de dilatació, dura de mitjana 10/12 hores. JO vaig estar 8h. Però hi ha noies que poden estar 15h, 20h ,30h o dies dilatant. Per això divideixen la dilatació en “dilatació passiva (de 0 a 3cm) i dilatació activa (de 3 a 10cm) i et deixen fer l’ingrés a l’hospital a partir de la dilatació activa, ja que amb la passiva ens hi podríem estar dies ;
Com és una contracció?
Doncs jo em pensava que era un dolor al baix ventre, com el dolor de la regla però més fort; També pensava que la panxa es posava molt dura, i m’imaginava el dolor, com una fiblada…suposo que hi ha noies que ho senten així…Jo si no hagués trencat aigües (cosa que em donava una pista important de que em posava de part), hagués anat a urgències per pedres al ronyó…
Després d’una estona d’haver trenca aigües, vaig començar a notar un lleuger dolor de ronyons, ja l’havia tingut dies abans aquest doloret, però no hagués dit mai, que aquesta molèstia era una contracció; Descriuria el mal, com una corba: de cop notava a l’alçada de la rabadilla un dolor que s’anava intensificant i pujant per l’esquena i tal com havia pujat, començava a baixar fins desaparèixer del tot; Quan en vaig tenir uns quants de seguits, vaig arribar a la conclusió que eren les famoses contraccions de part, però us asseguro que em vaig quedar molt sorpresa…per res del món m’imaginava les contraccions d’aquesta manera;
Tota emocionada vaig agafar boli i paper, ja que a l’hospital et diuen que fins que no portis una hora de contraccions cada 5 minuts, per allà no apareguis;
En teoria les contraccions van com un rellotge, i perquè siguin de part han de ser constants;
JO vaig anar anotant, i en tenia cada 15 minuts, i duraven uns pocs segons; A mida que avançava la nit les contraccions s’ajuntaven més i duraven més estona, però no sé si és que no sabia calcular el temps o què, però les meves de constants no en tenien res…algunes eren cada 5 minuts, altres cada 3 i altres cada 7…el que si que notava és que cada vegada feien més mal…MOLT MAL!! Diuen que la pitjor posició per aguantar les contraccions és la d’estar estirada, però ja crec que cada noia s’ho sap, no??

JO m’anava ficant sota l’aigua de la dutxa…a vegades m’estirava de costat, a vegades caminava…fins i tot em vaig posar a 4 grapes i també em va aliviar bastant…Va arribar un moment que les contraccions eren cada 3 o 5 minuts i duraven quasi 1 minut cadascuna…quasi no tenia temps a recuperar-me entre una i l’altre: Era el moment de marxar; Les llàgrimes em queien per la cara, tot i així, mentre érem dins el cotxe de camí a l’hospital, li vaig dir al Jordi: ¿i si no estic de part i ens envien cap a casa? I si no he trencat iagües, i m’he pixat? ¿i si….? … La POR! La por a lo desconegut, al dolor, al tracte de la clínica, a ser mare, a ser els últims minuts que seria la amiga, companya, germana, filla per passar a ser MARE;

3a FASE: L’ARRIBADA A L’HOSPITAL Quan arribes a l’hospital dient que estàs de part, si tens la meva mala sort (personal sanitari cremat i sense vocació i amb molt poques ganes de treballar) et rebrà una llevadora amb cara de: “bufff…esta es primeriza…”
La comadrona es va presentar amb dos petons i em va fer passar a la sala de DILATACIÓ…una sala súper petita i fosca que no em donava cap mena de bon rollo; Em va fer despullar i em va dir: “Bueno, vamos a ver como va esto…te voy a hacer un tacto.”
UN TACTE és la manera que tenen per saber quants cm has dilatat; normalment fins que no estàs de 3cm consideren que no has d’ingressar i t’envien cap a casa o a caminar…Per fer un tacte, el posen 2 dits per la vagina i comproven la obertura del coll uterí mitjançant el “tacte”; La meva gine me’n havia fet les últimes setmanes i mai m’havien fet mal…però aquella mala bèstia no va anar amb gens de compte i vaig fotre un crit que encara se’n deu enrecordar… Per sort estava de més de 4 cm i no em vaig haver de quedar a aquella sala tant poc confortable; El proper pas era baixar a la SALA DE PARTS, mentrestant el Jordi havia d’anar a fer burocràcia;
Si encara no heu trencat aigües, en algun moment de l’estada a dilatació us oferiran trencar al bossa: Si us trenquen la bossa, el més normal és que el part s’acceleri, i en conseqüencia faci més mal. La bossa d’aigües amortigua el dolor i el fa més planer…Jo sóc de la opinió de deixar el cos fer la seva feina, pe`ro al final la decisió és de cadascuna.

4arta FASE: SUEROS; OXITOCINES I ALTRES DROGUES Quan vaig arribar a la sal de parts, em van posar unes vies…jo vaig preguntar què eren i em van dir que suero; Més tard em vaig enterar que era OXITOCINA;
I què és la OXITOCINA us preguntareu?

Doncs és una hormona que a part d’alliberar-se durant l’orgasme, i de ser bàsica per poder fer lactància materna, és també bàsica per posar-se de part; Gràcies a aquesta hormona, tenim contraccions i gràcies a aquestes contraccions dilatem, i gracies a aquesta dilatació, el nostre petit veu la llum al final del túnel i pot sortir a fer-nos les persones més felices del món;

Però aquesta hormona natural, gràcies a la ciència, ara també la tenim de forma artificial, i en molts hospitals, per tal d’accelerar elpart, el que fan és enxufar-te –la via vena; El que volen és que dilatem més ràpidament i que el part sigui més curt…(a vegades si que és necessària, quan la dona porta moltes hores sense avançar en la dilatació i hi ha risc de patiment per una de les dues parts) . El problema però, és per nosaltres…perquè? doncs perquè si no portem anestesia, les contraccions es faran cada vegada més insuportables…perquè? doncs perquè el cos , com he dit abans és savi, i si dilatem a un cert ritme, és per alguna cosa…Però com que tenim la sant mania de voler-ho controlar tot, doncs ens posen l’oxitocina “artificial”, i les contraccions s’acceleren, i el part també…pe`ro aquí tenim una altre desavantatge: Quina? Doncs que tot s’accelera, però el nostre periné no! I és clar…la pell i els músculs són elàstics, però resulta que si estan preparats per obrir-se a una certa velocitat, i nosaltres accelerem tot el procés, aquests músculs no poden fer la seva feina ben feta i o bé es desgarren, o bé, directament el metge t’ha de fer l’EPISIOTOMIA (tall a la vagina per tenir més obertura) o bé tenim molta potra (com jo) i us en salveu pels pèls;

FASe 5: EPIDURAL
I aquí ve una de les grans preguntes : EPIDURAL, si o no?
Ens estem posant tanta pressió…sempre havent de prendre decisions..i sigui la que que siguui, sempre hi haurà algú que ens jutjarà…
Jo quan vaig dir que em plantejava parir sense epidural, vaig haver de sentir comentaris de tots tipus: que si quines ganes de patir, que si ets una hippie, que si no podràs, que si estàs boja, que si no saps el que és parir…pffff…….
Tant difícil és d’entendre que una dona vulgui notar com el seu FILL surt de dintre seu? Tant difícil és d’entendre que l’epidural faci por, perquè pot tenir efectes secundaris molt greus?
Doncs quan estava a la sala de parts, em van asseure a la camilla, i sense ni tan sols preguntar em van untar l’esquena amb iode i em van posar la maleïda epidural, això si! Em van avisar eh!! JAJAJA!…doncs l’epidural va fer que se m’adormís tot el cos de cintura cap avall, va fer que ni tan sols notés l’ungla del dit gros del peu….va fer que em posés molt nerviosa, ja que em feia molta por aquella agulla kilométrica, va fer que comencés a tenir unes tremolors incontrolables sobre la camilla, em va fer plorar, va fer que quan em van dir que empenyés no sabia on coi empènyer…
Que si vaig sentir dolor??? Doncs si! I molt! Vaig sentir el dolor de la impotència de no saber què passava de cintura cap avall…vaig sentir el mal de la por…dolor físic? No…però em sembla que hagués preferit el dolor físic…Pel proper part tinc clar que deixaré clares les meves preferències vers l’epidural…i això no vol dir que un un moment donat la demani a crits, però no tot ha de ser blanc o negre no?? Tinc dret a voler provar, o tampoc?
Potser, si m’haguessin respectat una mica, amb totes aquelles contraccions tan seguides i doloroses, al cap de poca estona, hagués estat jo la que hagués demanat l’anestèsia, i segurament tot aquell procés hagués estat molt diferent…però mai ho sabrem…
A vegades passa el contrari, a vegades sembla que voler parir amb epidural sigui de “poca dona” …però perquè???? Quina mania eh!!!!!!! En comptes de jutjar a tothom els qui pensen diferent a nosaltres, hauríem d’estar contents de viure al segle que vivim i de tenir tantes opcions per triar;
O sigui, que si em permeteu, us torno a donar el mateix consell que a l’entrada anterior: PASSEU DE TOTHOM, FEU EL QUE M’ÉS US CONVINGUI, NO US DEIXEU EMBOLICAR PER NINGÚ, EL PART ÉS VOSTRE!!!! Això si, si preneu decisions que siguin informades, i perquè ho siguin, teniu 9 mesos per llegir, llegir i llegir.

FASE 6: Toca esperarUn cop l’epidural fa efecte, deixes de tenir dolor, però també deixes de tenir sensibilitat; Les contraccions saps que hi són, perquè com que a les clíniques privades normalment t’obliguen a estar monitoritzada, veus la gràfica com puja i baixa; Quan comença a pujar, és que està tenint una contracció; Jo notar, només notava com alguna cosa anava baixant dintre meu…no sé si era el Xavi o eren “productes secundaris”…però la pressió sobre el periné era allà; Això segur!
De tant en tant entrava la llevadora i em feia un tacte, o em feia empènyer una mica perquè el nen baixés;

FASE 7: ÉS L’HORA DE LA VERITAT! L’ EXPULSIU;De cop i volta, la sala de parts s’activa: Entra el ginecòleg (en el meu cas era una dona), es posa tot l’equip, i la comadrona i infermeres comencen a preparar tota la coberteria…Jo per estalviar-me idees preconcebudes vaig decidir no mirar tot aquell material…
La meva idea quan vaig triar hospital era que la mateixa ginecòloga que em portés l’embaràs m’atengués el part…però resulta que la ginecòloga només arriba en el moment just que ha de sortir el nen, i a més a més va tant tapada (gorro, mascareta…) que si hagués sigut un altre metge, tampoc me’n hauria adonat;
Bé, al grà! De cop em van tapar les cames amb una mena de plàstic i la comadrona va anunciar que el moment d’apretar havia arribat:
– EMPUJA, EMPUJA, EMPUJA, EMPUJA, EMPUJA…..!
– No puedo mássssssssssssss! (bàsicament, per la poca sensibilitat)
– Venga, venga, venga!más , más, más….!!!!!
– Nnnnnnyyyyyyyyyyyyyyyyyyyyyyyyiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii!!!!!!!!!!
– Para, para, para! Relaja, relaja, relaja!!!
– Que empuje o que relaje!
– Que relajes!
– No puedo!!!!!tengo que empujar!nyyyyyyyyyyyyyyy!
(cloc) El cap ja era fora!
– Ya ha salido la cabeza! Mira, mira!
– Noooooo!sacamelo!!!!!
CLoc, cloc! Les espatlles també habien sortir…a leshores vaig notar com tot un cos relliscava cap a fora!!
– Abre los ojos!
– (obro els ulls i em trobo un nen penjat pels peus) Pero si es negro!!!!!!!!(vaig cridar)
JAJAJAJA!!! Sisisisi…els nens no surten blanquets i rosadets…surten morats…però el Xavi estava NEGRE!Quin susto!!! Em van obrir la bata i me’l van posar al damunt…MAI, MAI, MAI a la vida, (bé, fins al pròxim) podré sentir res semblant…INCREÏBLE.
FASE 7: LA sALA DE PARTS ES TORNA A ACTIVAR: LA PLACENTA
No vaig poder gaudir del Xavi ni 20 segons, que de seguida mel van estirar dels braços i se’l van endur a una altre sala; És una sala on netegen al petit i li fan el TEST D’APGAR; És un test on valoren el color, la respiració, ritme cardíac, reflexes i el to muscular; També el solen aspirar per treure mucositat dels pulmons i li posen la seva primera muda;
En molts hospitals, per sort, tot això ja ho fan sense separar el nen de la mare, per no trencar el vincle, ni la escalforeta I per tal de poder continuar amb el contacte PELL AMB PELL que és tant i tant important i que afavoreix la Lactància materna; Quan tens la sort (no va ser el meu cas) de no anar a parar a una clínica obsoleta i fan tot el procés sense separar al nadó de la mare, després deixen sola a la família una estona (abans de pujar a l’habitació) , i el nadó se sol enganxar de seguida al pit, lo qual afavoreix la pujada de la llet, i tornaríem a parlar de vincle,escalfor…
Per desgracia jo no vaig tenir aquesta sort, i mentre el meu nadó era manipulat per les infermeres, jo vaig notar moltes ganes d’empènyer un altre cop, no m’ho esperava i em vaig espantar! La gine, que encara que el món s’hagués parat per mi i pel Jordi, encara era allà, em va informar, que el que notava era l’expulsió de la placenta, la qual no va ser gens dolorosa, és més, em va aliviar bastant; Després va agafar fil i agulla (i a lo vivo, perquè ja no tenia els efectes de l’epidural), em va començar a cosir, però em va dir que no em preocupés que per sort no m’havien fet EPISIOTOMIA i m’estava cosint un petit desgarro molt superficial, i devia ser veritat, perquè mai vaig notar aquells punts;
Un cop cosida, em van pujar a l’habitació sense el meu petitó, i fins el cap d’una hora no el vaig tornar a tenir amb mi. Quin desastre oi?
I fins aquí les fases del meu PART;
En resum, si hagués de valorar el meu part, us diria que NO VASER UN PART RESPECTAT, ja que en cap moment em van preguntar les meves preferències, en cap moment van informar-me de res del que m’enxufaven via vena,i en cap momento em van explicar el que estava passant;
FISICAMENT va ser un part molt fácil i molt ràpid (per ser el primer), ja que tot va anar rodat, amb lo qual encara em fa més ràbia que no fos un part respectat, ja que amb un part tan fácil podría haver probat de fer un part natural;
EMOCIONALMENT va ser un part molt difícil, ja que vaig tenir moltissima por durant tot el procés per culpa del tracte amb el personal sanitari; en cap momento em vaig sentir recolzada i respectada com a dona i vaig tenir 0 confiança amb la comadrona; Lo qual per sort, no va fer que el part s’aturés, però podria haver passat perfectament, ja que està demostradíssim que l’estress de la mare durant el part per provocar que la dilatació es pari i que sorgeixin complicacions;
PER SORT, el meu petit i jo vam sortir il.lesos d’aquella aventura hospìtalaria, i tinc MOLT MOLT clar que amb el proper embaràs faré valer totes les meves preferències per damunt de tot;

Crec que és bàsic confiar en les persones que atendran el teu part, i ja que Espanya és un dels països amb menys mortalitat infantil durant els parts, crec que els metges haurien de fotre-li una mica de canya al tema del tracte a la MARE, perquè és injust que amb un part tant fácil tingui tant mal sabor de boca, no?

En fi! Quasi en tots els punts us he explicat la meva experiència, i he de deixar clar que el part pot anar SUPER DIFERENT; Només que volgueu un part natural o no, us aconsellaria que us informéssiu molt bé de totes les possibilitats i que un cop informades busquéssiu una clínica el més equipada possible i amb un protocol de PART RESPECTAT;
Moltes vegades quan es parla de PART RESPECTAT ens equivoquem i pensem que el que vol dir és”part natural”, i no és així; Pots voler epidural, que t’ajudin amb forceps si fa falta i no voler donar el pit i igualment voler que et respectin, no? Doncs això;
Propera entrega…LA LACTÀNCIA MATERNA.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s