Res ha anat com pretenia…ni de lluny, ni de prop…Quan vaig decidir donar-li el pit al petit Xavi, poc podia imaginar-me que deixar de donar-li seria tan dur, tan frustrant, tan impossible…Etapes, etapes i més etapes…se n’acaba una ,...

Avui ha estat un dia dur, molt dur. Ahir també.Ahir, a les 14.00h vaig decidir que el Xavi ja no prendria més teta. S’ha acabat.Quan va néixer el meu fill sabia que li volia donar el pit, però no...