Felicitats Xavi! Ja en van set… Carta al meu fill gran.

Ai Xavi…. petit Xavi com has crescut. 7 anys fa ja que sorties de dins meu, cridant, marcant terreny, observant, analitzant… Com m’ has ensenyat, com n’ he après… Ser mare primerenca amb tu, vas ser més que intens, més que revelador, més que emocionant, més que trencador, més que esgotador, més que dolç… Sempre … Sigue leyendo Felicitats Xavi! Ja en van set… Carta al meu fill gran.

Anuncios

Gràcies fill.

Per tu amor meu, que he pensat i esmentat tantíssims cops que erets difícil, quan de difícil no en tens res, que sóc jo, que és la ciutat, que és el sistema, que tots estem bojos però a tu encara et falta molt per embogir i fer coses dolentes... que ets transparent, sincer i valent.

Viure per torns, és això conciliar?

"Atreveix-te a somiar! ¡Descobreix-te! Surt de la teva zona de confort ... " Anuncien cada vegada més eslògans, més blogs, més serveis de conciliació ... Que bonic sona, quin ideal i quin gran mentida. Sí, gran mentida perquè les mares ens tornem boges reinventant-nos, formant-nos, movent-nos, fent xarxa, auto conei xent-nos, explorant territoris desconeguts, i a … Sigue leyendo Viure per torns, és això conciliar?

Dies que passen, nits que no s’acaben i factures que pagues.

Quan us parlo de nits no us parlo de collit o no collit, de porteig o no porteig, de teta o de no teta...us parlo de ritmes, i els ritmes dels nadons són frenètics pels adults, si que es poden trampejar i pots fer la teva vida nocturna una mica més pràctica combinant tot lo anterior, però al final, el cervell del nen té un ritme i el de l'adult un molt diferent... com trobar l'equilibri de tot plegat?