Els meus 10 trastos imprescindibles per una criança feliç

I ara si!

Després d’ unes setmanes del Ranking de 10 trastos inútils per a la meva maternitat & criança avui poso els 10 articles que per mi han estat imprescindibles per fer-ho tot més pràctic , senzill i de rebot més feliç.

Ja us aviso que no hi trobareu ni hamaquetes, ni termos, ni gimnàssos, ni productes que segurament si que trobareu al post dels trastos inútils 😉

  1. Desenes de tovalloletes de tela: De bambú , de cotó, sintètiques…és igual! Quan tens un fill regurgitador, aquestes tovalloletes les guardes a qualsevol lloc per tenir a mà en el moment oportú: Canalillo, butxaca pantalons, ronyonera, calaix dels bolquers…on sigui! Però ben repartides per tot arreu, així t’assegures sempre tenir-ne a mà, són fantàstiques! Fantàstiques!!!                      I poc a poc els vas trobant més usos: Quan el culet està irritat les fas servir amb aigua tèbia en comptes de les corroents i anti ecològiques tovalloletes comuns, quan tenen moquets i el nas irritat també, inclús quan has d’assecar aquelles mini orelletes amb cura… ah! I no ens oblidem que si no portes discs de lactància perquè te’ls has deixat, estan massa xops o et penses que ja estàs regulada, et salven de molts mulladers.muselina-natural-30x30-9und-250x250
  2. El Sacaleches: El meu sacaleches ha tret fum tantes vegades…El vaig fer servir en un inici perquè vaig tenir un  soci que em va deixar penjada als 20 dies de parir el meu primer fill, doncs imagineu-vos! Marxava al meu bar (al costat de casa) sacaleches en mano i quan havia servit tots els gintonics em tancava al magatzem i asseguda damunt d’ unes caixes de birra em munyia amb urgència per portar, en el temps que el client es fumava un cigarro, el pot de llet a l’altra banda del carrer i li pujava al meu marit.

    Un cop passada aquesta etapa, amb la meva segona filla em va anar molt bé per treure’m la llet quan el Xavi marxava més hores del previst, ja que fent tàndem, que el Xavi marxés em podia provocar una mastitis per un excés en la producció, gràcies a això em vaig fer donant de llet materna i és una de les coses més boniques que he fet mai.

    Amb el tercer una mica el mateix, gràcies a la màquina podia treure’m llet quan ho necessitava i seguir donant llet al banc.

    41AtIcaFrDL._SY355_

  3. Els portabebés

Sense cap mena de dubte i no perquè tingui una botiga especialitzada, (més aviat diria al contrari, si he posat una botiga perquè m’han anat tan bé que ho he d’explicar a tothom)

Si, quin gust! Quan penses que mai més tornaràs a tenir braços, quan t’adones que tot el que surt a les revistes són patranyes i que realment aquella personeta que li surt urticaria només de plantejar-te deixar-la en una superfície que no siguis tu, apareix un bon portabebés a la teva vida ergonòmic i màgia!!!!!! No fa falta explicar res més, ho heu de sentir en les vostres pròpies carns.

Si vols més info mira això d’aquí o vine a veure’m que t’ho explico el que faci falta!

 

  1. Discs de lactància de tela: Una llàstima, perquè no els vaig descobrir fins el meu tercer fill, quina diferència ,mareta meva, entre un disc de super o farmàcia amb els suaus discs de bambú … suaus, transpirables, no s’enganxen… un gustassu! Els podeu trobar artesans o de marca.

discos-lactancia-lavables-600x600

  1. El llibre: “Un regalo para toda la vida, us pot agradar més o menys l’autor, però llegir-lo i rellegir-lo quan els dubtes sorgeixen pot calmar ànims i angoixes d’ una manera quasi immediata. Un bàsic ja durant l’embaràs, i igual de bàsic durant aquests començar a buscar recursos per si les coses es compliquen una micona.

unregaloxatodalavida_g

  1. Xurro de lactància.

L’ he fet servir per tot, menys per la lactància! jajajaja! bé, no, menteixo:

Durant l’embaràs m’anava de perles per dormir i durant la lactància nocturna em servia de falca per a la meva esquena, al donar el pit de costat em carregava molt i el coixí m’ajudava a relaxar tota la lumbar.

Sí, el meu marit va quedar desterrat una temporada ja que entre el xurro, jo, el nen i ell no hi cabíem al llit, però ja ho tenim superat , ara ell dorm al sofà! Jajajaja és broma, no em feu ni cas!

I ara i desde fa molts mesos ho faig servir de barrera perquè el Joan no rodoli cap a terra quan dormim.

i ara que hi penso…sis anys de coixí a diari jo diria que està amortitzat i que potser em podria permetre una funda nova….

cojin-lactancia-theraline

  1. Una bona amiga. Ho sé, no és un objecte, però vull que comencem a donar importància a les coses importants. Perdó, persones.

Si, si estàs embarassada o recent parida, assegura’t tenir una bona amiga al costat, una amiga amb qui realment connectis, no només a nivell temperament si no també a maneres de fer.

No hi ha res més odiós i frustrant i desempoderador que et vulguis desfogar amb la teva gran amiga i t’acabi dient que tot ho fas malament o que sembles idiota, i creieu-me, això passa i molt.

Connectem molt amb algú abans de ser mares, però després, amb el nostre lleonet en braços, necessitem un altre tipus de suport, o sigui que, si no tens cap bona amiga a prop en la mateixa sintonia que tu, contracta-la, ves a un grup, busca una tribu, el que sigui, però no ho vulguis fer tot sola que després passa factura.

Imagen 7

  1. Les colxonetes de l’ IKEA : si! L’ Ikea per mi és un gran salvavides!

¿Perquè les colxonetes, i no aquells molestos puzzles de cautxu que a més molts no han passat controls de toxicitat per nadons ?

Doncs perquè a més que són una marranada per tots aquells “surcos” que tenen i que costen tant de netejar, se’t desmunten cada vegada que els vols moure i a més pel meu gust són massa durs, en canvi les colxonetes d’ ikea, que plegades no ocupen res i inclús les pots fer servir per pujar-t’hi quan no arribes a l’armari, són molt netes, senzilles, amb una duresa perfecte i les fas servir mooooolt de temps: Primer per deixar el nadó a terra (amb alguna roba al damunt, està clar) Si Compres dos colxonetes i hi enganxes uns velcros als laterals pots fer una bona base sense esforç.

Després per quan ja gateja, si fas collit, és ideal posar-les sota al llit per la bufetada que segurament es pegarà algun dia quan es desperti i no hi siguis i no sàpiga baixar del llit

Més tard, per jugar a fer volteretes, cabanes, refugis, etc. inclús de banqueta i jo les he fet servir fins i tot quan altres amiguets han vingut a dormir a casa i m’ han faltat llits, ah!!! I ara les utilitzo per fer els meus mamifits matinals. Espectaculars!

plufsig-alfombrilla-gimnasia-plegable-verde__0277661_PE377253_S4

  1. El bressol Ikea barato per fer collit.

Hi ha dormit el meu cul durant 6 anys.

Si, si! Com ho sentiu! El nadó vol estar enganxadet a tu, per molt collit que hi hagi, aneu-vos fent a la idea, però aquest bressol va genial, perquè quan entens que el nadó el que vol és estar dormint enganxat a tu i el poses al centre del llit perquè si cau algú siguis tu i no ell, no hi ha sensació més desagradable que sentir que si et mous 1 cm. a la dreta aixafaràs al teu fill o pitjor encara…el despertaràs, però si et mous aquest centímetre a l’esquerra, cauràs a terra.

Doncs bé, quan tens el bressol de collit (que en realitat no és de collit però li pots treure una barana), pots dormir tranquil·la i tirar el cul enrere sense por a caure i descansar una estoneta fins el següent despertar. Un cop els teus fills han crescut el pots tunnejar com escriptori o banqueta.

  1. La panera dels tresors. La panera dels tresors no només m’ ha aportat estones de joc i tranquil·litat amb els meus tres sols, sinó que ha fet que tingués més ganes d’ investigar sobre el joc dels bebés.

Ha fet que em tornés a interessar pels materials de veritat i em desinteressés pel consumisme desmesurat.

Googlejant “panera dels tresors” he conegut blogs fantàstics i jocs preciosos, filosofies diferents a les que coneixia i un tipus d’educació molt més respectuosa, per dir-ho d’alguna manera, la panera ha estat la punta del iceberg d’ un món sencer que no havia descobert encara per molta “crianza con apego” que estigués disposada a fer.

Captura de pantalla 2016-06-14 a las 14.13.56

 

Prometo i re prometo que ningú m’ ha pagat ni en calers ni en especies per fer aquest ranking encara que si algú està disposat a fer-ho no tindré cap inconvenient a provar el seu producte i a explicar la meva experiència tal cm raja, sense condiments, t’ atreveixes?

 

12 TRASTOS INÚTILS PER A LA CRIANÇA

Ai mareta meva si ho arribo a saber no compro!

Bé, aquí teniu, les coses que vaig comprar o que em van regalar  quan estava embarassada del meu primer fill i que ara em semblen trastos inútils, al menys, per la MEVA criança.

  1. Perfums:

    coloniasEm van regalar no una ni dos cremes, potingues i colònies…400000!!! i encara estan allà, precintades i mortes de fastig.

El nadó no necessita res més per hidratar la seva pell que un oli d’ametlles, per exemple, o una cremeta sense perfum

Perquè sense perfum i sense colònies? perquè són una barrera física pel vincle i per la lactància. Els nadons tenen els sentit de l’ olfacte mooooolt desenvolupat, i necessiten tenir clar on està la mama, i on té la teta la mama, si li posem mil potingues amb olors + les nostres pròpies potingues , ho tindrà mooooolt més difícil, a més, no hi ha plaer més gran per una mare que olorar el seu bebé i per un bebé, la seva mare!

     2. L’ Habitació:

habitación bebéSi, si, l’ habitació sencera!!! És curiós com moltes dones quan quedem embarassades anem fent com les formiguetes, preparant l’habitació del nostre nadó: Comprem uns vinils preciosos per les parets, un bressol, moble canviador, alguna llumeta xula i el mòbil que no falti!

La meva realitat ha estat que quan el Xavi (el gran) hagués estrenat l’habitació, ja l’ hauríem d’haver tunnejat de nou perquè ja esperava a la Maria.

Si, el Xavi va començar dormint al Moisès i d’allà per practicitat va acabar al nostre llit i quan ja estàvem incòmodes, ens vam fer amb un llitet sidecar i la mar de feliços hem compartit habitació amb ells durant anys…

    3. Esterilitzador de biberons:

esteriliSi, us ho podeu creure…i me’l vaig comprar jo mateixa! Sabia que donaria el pit, però per si no m’ anava bé i acabava donant biberons, vaig comprar el trasto, per mi, més inútil de la història, no perquè donés el pit, sinó perquè ja no s’esterilitzen els biberons! I si de tant en tant es fa, amb una olla al bull n’ hi ha més que de sobres…

4. Un cotxet de 1000€

…Que cotxetsi el cuco, que si el maxi cosi, que si la cadireta…El “ millor” cotxet del mercat per portar al meu ninet…I al final, Un trastot Impressionant!!!! Total, pel temps que el vaig fer servir podria haver-ne agafat qualsevol de més baratet o de segona mà, i després ja passar al cotxet “paraigua” que és molt més manejable en tots els sentits… per no mencionar que als tres mesos del Xavi vaig descobrir el porteig i que des d’ aleshores, el cotxet més aviat l’hem fet servir poc.

    5. Canviador:

canviadorCal realment tenir un moble enorme ocupant un espai preciós només pel fet de canvia el bolquer? Doncs ja sé que fa ilu, però caldre, caldre…NO CAL! El nadó el pots canviar a qualsevol superfície, només fa falta una tovallola, o sigui que si vols, te’l pots estalviar!

6. Contenidor de bolquers:

contenedorJa que parlem de caques….. És necessari tenir un contenidor d’aquests de bolquers? Realment costa tant anar a llençar el bolquer a les escombraries? Que fa pudor? Doncs tingues a mà les bossetes de plàstic de la fruita que has comprat al matí i fica el bolquer pudent amb un nus i llestos!

T’has parat a mirar què valen els rotlles de recanvis de bosses del contenidor? No ho facis, et quedaràs cega.

    7. Dou-dous:

doudouNo sóc capaç de comptar amb una sola mà la quantitat de dou-dous que em van arribar a regalar… Ja ho sé, sóc una mica radical, però sabeu el que és un dou-dou? És un drapet d’apego! I perquè vull un drapet d’ apego si em té a mi?

  8. Mantes i edredons:

manta
Cap dels meus tres fills MAI s’ han volgut tapar. MAI…he tingut mantes, edredons i fundes a joc per para
r un tren… i les he regalat noves.

9. Termòmetre front:

termomeEl vam comprar perquè el Xavi no s’estava mai quiet si li havíem de mirar la temperatura i era cada vegada un drama, però…No hi ha res més imprecís que el termòmetre de front…. Quin desastre! I precisament barat no ens va costar!!! Total , que acabàvem fent servir el digital de tota la vida, i allà està, mortet de fastig i jo morteta de la ràbia.

10. Termòmetre banyera:

És que no sé ni com se’m va acudir! Amb lo fàcil que és posar la mà…

termo

11. Forquilles que no punxen i ganivets que no tallen:

cobert

Si, a vegades fem aquestes coses. Pensem: “compra-li uns coberts”, sense pensar que menjaran amb les mans…

A més, quan decideixen fer servir els coberts que ni punxen ni tallen, t’adones de lo ridícula que pots arribar a sentir-te quan un nadó de 8 mesos et mira amb la forquilla que no punxa com dient : “mama, m’estàs prenent el pèl o què?” Per no parlar de lo frustrant que deu ser arribar a aconseguir fer el moviment de tallar, però que allà no es talli res….

    12. Anorak o texans per bebé 0-3:

En serio, és humiliant.

anorak

I fins aquí la meva selecció! Espero que us serveixi per alguna cosa i sinó, a comprar que fa il·lusió i ja pensareu amb mi més endavant!

Si tens un servei o producte que creus que és boníssim i vols que et faci una crònica, posa’t en contacte amb mi maretameva.blog@gmail.com. Això si, la meva opinió serà del tot sincera, t’atreveixes?

 

UN FINDE RODÓ A CAN BARÓ

 

Ai mareta meva què difícil és poder marxar de cap de setmana amb tota la “trupe”….

En primer lloc perquè som 5, i ser 5 no és pas barat, i en segon lloc perquè quan no està malalt un, ho està l’altre, quan no, a mi em toca treballar a la botiga o anar a fer algun acompanyament, quan no, el meu marit li toca viatjar i quan no… fins l’ infinit i més enllà…

Per això, i no sé com, quan vaig anar a parar a la Fan Page de Can Baró vaig alucinar: Súper casa per a 3 famílies perduda per la Catalunya profunda, amb un preu més que raonable i amb calçotada inclosa? Ostres! Jo que ja em pensava que aquest any em quedava sense calçots!

Total, que amb dues famílies amigues més vam decidir passar un finde en tribu, l’ ideal:

Nens jugant pel jardí, mamis fent tribu rajant, aguantant-nos criatures, portejant, i corrents cap aquí i cap allà, papis fent lo mateix que les mamis …i soparets tots junts gaudint de la calma i d’ uns gintònics collonuts.. i així va ser!

Vam arribar a can Baró i la casa encara era més preciosa del que era a les fotos:

Tota reformada recentment, amb uns banys completíssims, Jacuzzi inclòs, una cuina gegant i netíssima i equipadíssima i el més important, un espai espectacular equipat amb jocs pels nens…La caseta de fusta era per caure de cul a terra, la cuineta, els jocs de taula…tot, ho teníem TOT!

Aquell divendres ja poc vam fer perquè la caravana es va carregar més de mitja tarda, simplement vam organitzar-nos i vam anar a dormir.

canbaró_1

El matí de dissabte ens vam llevar, vam esmorzar i ens ho vam prendre tot amb una calma que ni m’ ho podia creure tenint en compte que érem: 3 matrimonis, nen de 5 anys, nena de 5 anys, nena de 4 anys , nen de 20 mesos, nena de 20 mesos i nena de 3 mesos….imagineu!

Vam anar a fer un volt per la zona, vam veure cavalls, vam jugar al parc, vam prendre el solet i aviat vam tornar cap a casa.

S’ ha de dir que gran part del benestar va ser perquè un dels companys és cuiner!! Si si! Cuiner! I amb els Calçots que Can Baró ens van deixar preparats i inclosos a la quota + la Carn que l’Albert va portar + el vinatxu que vam portar nosaltres i una estoneta de migdiada dels més peques que ens va deixar treva, vam fer un dinar a la brasa ES-PEC-TA-CU-LAR.

La Temperatura a fora era perfecte amb el solet, i a dins la calefacció i la decoració feien que ens sentíssim com a casa però sense roba per plegar.

A la nit L’Albert ens va tornar a sorprendre amb un taller de pizzes pels nens: Van fer la massa, la forma i la decoració…ah! I ens les vam cruspir totes!

El Diumenge una mica igual que el dissabte, calma, una excursioneta pel bosc (a 2 metres de la casa) i una Paella que l’Albert ens va fer a la brasa…

Unes bones migdiades, cafetó i cap a Barcelona de nou.

Què dir de CAN BARÓ ¿ doncs ja veieu les imatges no?

Els nens van estar els tres dies corrents cap a munt i cap avall, descobrint insectes, pedretes i flors d’ametller…

Els adults vam estar entre amics, fent la vida social que mai podem fer, parlant de qualsevol cosa sense haver de parar a cada minut gràcies a que els nens estaven super entretinguts. Vam carregar piles com feia temps que no carregàvem…

IMG_0064

Realment costa tant trobar tan bons amfitrions, tanta pulcritud i bon gust a un preu tan raonable que hi tornarem de ben segur a la que els astres es tornin a reunir!!!

Can Baró (Seva) – 626 65 65 71 – Web

Si vols que faci una crònica sobre el teu establiment o marca només t’has de posar en contacte en mi, les condicions és que sigui un producte respectuós amb la família i que escriuré sincerament el que m’ hagi semblat 😉 maretameva.blog@gmail.com

Crònica d’ un part somiat , el part de la Carmen

Amb el permís de la protagonista:

No hi ha res més emocionant en el món per mi, a part de veure créixer els meus fills feliços, que poder acompanyar el moment del part d’una mare, de ser present en el moment més potent i vital de la vida d’ una família, el naixement del seu nadó.

Imagineu-vos , a més, que és el moment vital d’ una gran amiga…L’emoció és incontenible…i si a més és un “Bebé Arcoiris” … és, buff… no tinc paraules.

Recordo i recordaré sempre com vaig córrer pels carrers de Sarrià per arribar al que era un part exprés amb totes les lletres.

Sempre em quedarà gravada la veu tremolosa del Sebas dient-me que era el moment d’anar cap allà, que estava anant molt de pressa.

Havia de ser al part per estar amb els altres dos fills de la parella, de quasi 6 i 4 anys. Havia de ser-hi per acompanyar els nens en el naixement del seu germà i que així aquella mare lloba pugues tenir, per fi, el seu gran moment sagrat des de la calma , sentint-se tranquil.la sabent que els seus altres dos fills estaven igual de tranquils que ella en un moment tan màgic.

I així va ser…

Corrents en plena nit, sense jaqueta i amb el mòbil encara a la mà, vaig picar al timbre.

La casa amb un silenci màgic, i els nens estirats al sofà perquè no volien anar al llit.

Li vaig dir al pare que marxés tranquil amb la Carmen i em vaig asseure a la vora del sofà, vaig anar acariciant els cabells rossos del petit Lucas mentre els seus ulls com a plats anaven tancant-se poquet a poquet. L’ Amaya , de quasi sis anys, només va obrir els ulls, em va somriure i els va tornar a tancar, arraulida dins la manteta del sofà.

Jo encara esbufegava de la cursa que havia fet i aguardava en silenci.

No sabia com estava la Carmen, només sabia que les llevadores havien arribat poc abans que jo i que la cosa anava molt més de pressa de l’esperat, que tot anava bé, però em feien patir les emocions…les emocions que podien aflorar en els moments més intensos d’ aquell part tant desitjat….després de la pèrdua, després de passar per un altre part on només hi hauria hagut sensació de buidor i de desesperança…

I ara un part que es havia estat de final molt incert fins dies abans , perquè encara no se sap el motiu ni se sabrà mai, el petit Matias era un “Bebé lavadora”… Fins  quasi l’últim dia, cada dia era sorprenent: Un dia de cap, i a les poques hores estava de peu, i després de natges, i atravessat, i l’endemà un altre cop de cap… Era increïble aquella marató de moviments intraúter.

Per tot plegat, a més d’emocionada, patia; Patia com pateix una germana que estima de manera profunda i que té por que la Carmen, la dona forta i sencera que sempre és, es trenqués en algún moment del procés, doncs el part  és un moment de doble fil, un moment d’empoderament i de potència abominable, però també un moment de despullar-se , on tot pot quedar a la vista de tothom, on una també reneix…

Segueixo…

No se sentia res més que la meva respiració accelerada, ni un gemec, ni un crit.

Exactament quatre minuts més tard, a les 23.02h , un plor de bebé va trencar aquell silenci expectant que cobria la cambra. Era fort i potent i les meves llàgrimes plenes d’emoció no van poder reprimir-se…el cor m’anava a mil i ja no era per la cursa, era l’emoció, l’amor, l’amistat…era tot.

Als pocs segons unes passes agitades arribaven al menjador, era el Sebas que corria somrient i agafava els seus fills de la mà per conduir-los a contemplar la nova estampa:

La Carmen dins la banyera, amb llum molt tènue tenia per fi entre els seus braços el seu bebè estimat. Les llevadores somreien emocionades, i ella també, molt…un somriure brillant, espontani, sincer…Un somriure de DONA EMPODERADA, de MARE fervent…

Ella al cap de poc em va dir: Em sap greu, t’ho has perdut….

Però no Carmen, no em vaig perdre res, només vaig guanyar el plaer inmens de romandre en completa presència, en un dels moments més màgics de la teva vida, i de la meva també.

Felicitats Família

Captura de pantalla 2016-04-01 a las 12.50.58

Aquesta GRAN llibreria no pot morir, 100% amb tu MUNDO TUERIS

MUNDO TUERIS

MUNDO TUERIS

 

Sempre parlo de Xarxa, sempre parlo de dones, i mai parlo d’empreses o de situacions en concret, perquè com sabeu, aquest és un blog on  em desfogo…On trec de manera impulsiva tots els sentiments que em provoquen algun tipus de sensació abstracte…

Avui però, aquesta sensació me la produeix una dona en concret: LYDIA GINÉS, una mare gironina que va decidir penjar la seva feina per dedicar-se al seus fills i com a medi per subsistir va crear MUNDO TUERIS, una llibreria on-line especialitzada en maternitat i criança… Una d’aquelles llibreries on SEMPRE hi trobes el que busques, i no només això…Tot i ser virtual, la Lydia no triga ni un obrir i tancar d’ulls a l’hora de respondre de manera personalitzada una petició o pregunta:

¿Estic embarassada  quin llibre em recomanes?

¿M’estic formant com a doula, alguna cosa sobre el tema?

¿Algun llibre que parli de la relació entre germans?

¿Algun títol específic per la cesària?

I sempre, sempre, contesta amb varies opcions i explicacions i recomanacions… És com aquelles llibreries de poble on el llibreter sempre té una resposta…

La diferència és que no ens hem de moure de casa i no tenim horaris… Sempre està oberta! Els llibres triguen res en arribar trucant el timbre amb aquella olor a nou…

Avui, diumenge, he obert el Facebook i m’he trobat una trista noticia…, La Lydia no pot més… “No es pot lluitar contra els grans”, diu… (ho explica aquí)

Si Lydia, t’entenc! Estàs rendida, atabalada i les factures se’t mengen, però si que pots!!! Els “grans” no són els millors, els grans no tenen la teva personalitat, els grans no fan les coses amb l’amor que les fas tu..Tu ets gran! Tu ets gegant!

Faig una crida a totes aquelles dones o homes que busquen lectures per ser conscients de la maternitat o criança… Faig una crida a totes aquelles persones que saben lo difícil que és lluitar contra les grans empreses…Faig una crida a totes les mares que saben el que és veure que no poden cuidar els seus fills i treballar a l’hora..

Siusplau gent del món, anem a recolzar a aquesta gran dona, mare i empresària… Si heu de fer un regal, si heu de fer una lectura:  www.mundotueris.es

Compartiu siusplau.

MUNDO TUERIS