Blog

Ho sento, sento molt no preguntar-te més sovint si estàs bé i contenta. Sento no estar a l’alçada de la situació. Sento molt no comprendre’t a vegades i altres no estar d’acord amb tu…Sento ficar-te tantes presses contínuament i dir-te que no a tantes coses...

Mira, jo li anava preguntar directament si era gilipolles, però no perquè m’hagués ofès, sinó perquè en coptes de fixar-se en la meva panxa flàccida i bombada i fer aquell comentari estúpid , es podria haver fixat en lo preciós que és el meu fill...

Vull dir, que igual que el caminar, el parlar o el dormir són processos evolutius, la maternitat també ho és, i no hi haurà d’haver bàndols. Simplement cada mare té el seu ritme, les seves influències , les seves pròpies idees i no ens oblidem...

Estic cansada…molt cansada… Tothom ho sap menys jo, que fins avui, 3 setmanes després del part no me’n havia adonat. Des del dia P que visc en un núvol untós i esponjós de felicitat…Un arc iris de sensacions postpart que per res esperava… Esperava un post part fosc...

INTRO Crear-se expectatives esta bé, però creure en elles com la veritat més absoluta m’ha provocat angoixa i ha tapat parts molt positives de l’embaràs… La paciència no ha estat mai una de les meves virtuts, i un embaràs , sovint, en necessita i molta: El Xavi, el...

Ja estic de 37 setmanes d’embaràs, i això ja s’acaba, s’acaba per sempre… mai més tornaré a gaudir d’un embaràs… mai més sentiré els impulsos d’un fill meu des de dins… mai més seré dues persones (físicament parlant)… Mai més tindré aquesta càrrega hormonal, ni tanta sang...

Fa dies que no escric… Tinc pendents posts com el del 2on Trimestre d’embaràs per exemple, però no m’hi veig en cor… Porto una setmana terrible…molta angoixa i malestar físic… Els malucs em tiben, els engonals em punxen, la panxa no para quieta, els pulmons m’ofeguen…TInc insomni...

[caption id="attachment_415" align="aligncenter" width="206"] MUNDO TUERIS[/caption]   Sempre parlo de Xarxa, sempre parlo de dones, i mai parlo d’empreses o de situacions en concret, perquè com sabeu, aquest és un blog on  em desfogo…On trec de manera impulsiva tots els sentiments que em provoquen algun tipus de...