Blog

Són les deu de la nit i porto tot el dia girada… Un dissabte d’aquells per no haver sortit del llit, però els nens no perdonen, i una s’ha de llevar peti qui peti! Ara ja, ajaguda al sofà, amb la casa en silenci puc per fi,...

Avui tenia , tinc, un post al cap…i quan l’estava escrivint una amiga m’ha enviat un video (que inserto al final del post) que curiosament té TOT a veure amb el que volia escriure… Per tant , després de veure’l, moltes coses més em venen al...

No sóc molt de fer aquestes coses en dates assenyalades però aquesta vegada no em puc reprimir, Aquest any ha estat un any de moltes, moltíssimes coses, Nous camins, noves decisions, nous aprenentatges noves bufetades, noves anades d’ olla… El que no ha estat aquest 2015 és un...

Un sistema y cultura totalmente patriarcal , una generación de falso feminismo y pentotal como la de nuestras madres y un gobierno y clase política que se llenan la boca y las plazas de las ciudades el día contra la violencia de género pero que...

Recordo amb nostàlgia el sentiment i sensacions que provocaven en mi el plor inconsolable del meu nen, Les mans tremoloses del meu marit curant melics, sempre amb el mateix pols, fos el primer o fos el tercer… Recordo entre llàgrimes el primer àpat i la gana insaciable...

Arriba un moment en el que desitges que el teu fill jugui a Lego perquè et mores de ganes de crear un edifici, ja no pel fet de gaudir d’una estona junts, que també, sinó pel fet de crear, d’imaginar, de jugar...

Que si, que és veritat que amb un segon no corres a urgències per una granuladeta de calor, i que un tercer sol “ estrenar” un jersei de llana plè de boles, Que si, que amb els primers tens molt més temps per consolar-los, mimar-los i...

I quan no són els gasos són les dents i quan no és l’ansietat per separació i quan no és que comencen a moure’s i quan no és la introducció als aliments i quan no és la vacuna i quan no és que té mocs...

La metamorfosis més incompresa, l ’altre banda de l’embaràs … Aquella que no esperes, doncs les ganes de conèixer el fill gestat amb tant d’amor i tendresa no ha deixat que ens plantegéssim com seria la realitat , sovint, ben allunyada d’on ens havia portat el nostre...

Per fi, m’has tret aquella màscara que la vida m’havia anat posant i m’has deixat la vista lliure, per poder mirar aquests ulls blaus cristal·lins que no amaguen res més que bondat i puresa quan somriuen mirant-me amb veritable amor i bellesa....