Blog

Ai Xavi…. petit Xavi com has crescut. 7 anys fa ja que sorties de dins meu, cridant, marcant terreny, observant, analitzant… Com m’ has ensenyat, com n’ he après… Ser mare primerenca amb tu, vas ser més que intens, més que revelador, més que emocionant, més que trencador,...

I què és la veritable llibertat? Poder viatjar lluny i sense cadenes? Poder sortir a sopar els caps de setmana? Poder dormir “a pierna suelta” fins a no poder més? Poder treballar 10 hores al dia sense dependre del termòmetre? Què és la veritable llibertat? Haver de córrer...

Oda a les meves tetes que m’ han fet descobrir grans dones, i grans homes , m’ han tornat la fe en la humanitat, en l’ instint, en la maternitat i en la valentia, valentia en fer i valentia en deixar anar, perquè dir no...

Hi haurà dies que fotré un “mecagoenlá” i una bona esbufarrada i no, no em sentiré culpable perquè també m’ he de poder permetre rabiar, encara que jo sigui l’adulta, que tipa n’estic de tant manual de la calma! Una dosis de realitat i menys...

Per tu amor meu, que he pensat i esmentat tantíssims cops que erets difícil, quan de difícil no en tens res, que sóc jo, que és la ciutat, que és el sistema, que tots estem bojos però a tu encara et falta molt per embogir...

Doncs si, No sé ni quan ni com he passat a desitjar amb totes les meves forces arribar al lavabo o pujar a l’ Autobús. És el meu moment de calma, el moment en que per ous he de seure i no fer res físicament parlant. Sí, la...