06 Feb Gràcies Maria

I de cop i volta va arribar, va existir dintre de mi per espantar fantasmes, per donar-me un arc i per empoderar-me.

Va arribar per revifar tot el que s’ havia pansit dins de mi, per fer-me creure, per deixar-me existir.

Va habitar dintre meu per per xiuxiuejar-me, per fer-me vibrar, per caminar amb mi, per donar-me veu…

I ho vaig fer, tan acompanyada com acaronada per la seva escalfor, per la seva calma, ho vaig fer.

Em vaig sentir capaç i em vaig deixar seduir per la meva pròpia mirada, vaig estimar-me, vaig conèixe’ m, vaig abraçar-me…i amb dolçor i fermesa vaig tornar a alçar la mirada i vaig tornar-hi a veure, vaig tornar a gaudir, vaig tornar a sorprendre’m.

El dia va arribar quan ja estàvem preparades, i vaig parir-la, vaig besar-la i abraçar-la. Maria vaig dir, es dirà Maria mentre la mirava, mentre plorava, mentre la gaudia, mentre l’ adorava.

Maria per forta, per filla, per àvia, per sàvia…

I Maria he repetit, un dia rere l’ altre, Maria, la forta, la valenta, la mestra, la femenina, la guerrera, l’ empàtica, l’ erudita, la que sempre cuida, la que vola, la que crea, la que recorda, la que somia, la que estima. Maria, el pilar del mig que sustenta la meva vida. T’ estimo Maria, moltes felicitats.