Felicitats Xavi! Ja en van set… Carta al meu fill gran.

Ai Xavi….

petit Xavi com has crescut. 7 anys fa ja que sorties de dins meu, cridant, marcant terreny, observant, analitzant…

Com m’ has ensenyat, com n’ he après…

Ser mare primerenca amb tu, vas ser més que intens, més que revelador, més que emocionant, més que trencador, més que esgotador, més que dolç…

Sempre tan intens, tan demandant, tan exigent…

Intens també en els riures, en els somriures, en les abraçades, en l’ amor.

Intens amb la lactància, amb la criança, amb les febres, amb els plors…

No Xavi, els termes mitjos sembla que, de moment, no fan per tu, tampoc per mi fill meu.

Has anat creixent, com a nen, com a persona, com a fill i com a germà, i no hi ha ni un sol dia que no hagis deixat marca en el meu cor, en les meves emocions, en la meva ment. Sóc qui sóc perquè tu també m’ has creat. Gràcies.

Ets un nen que cada dia em sorprèn, amb reflexions adultes, amb comportaments de nen, amb sentiments de persona, transparents com n’ hi ha poques,

Ets especial, tan com ho vulguis ser, segueix sent tu, autèntic com ets, segueix amb el cap alt i la mirada somiadora, segueix dient el que penses, no et callis mai, no decaiguis, no deixis que una societat emmalaltida et faci mal, i si te’n fa, no perdis l’ esperança, lluita amb el teu somriure i segueix caminant.

No tinguis por del què diran, de com pensaran, no tinguis por mai de ser dolent, perquè no ho ets, ets tot bondat, tot altruisme, tot esperit, tot cel.

No Xavi, no t’ has de assemblar  a ningú més que a tu mateix, no t’ has de modelar per assemblar-te a la resta, perquè ets bo com ets, ets bo per tu mateix.

Segueix aixecant el dit encara que ningú més ho faci, segueix cridant si sents neguit, segueix explicant històries i narrant el teu futur, tal i com ho fas.

Segueix somiant, segueix inventant, segueix defensant el que creus que has de defendre, segueix rient amb la boca ben oberta, segueix assenyalant amb el dit si vols saber més d’ alguna cosa. Segueix preguntant si no ho has entès, segueix observant per veure més enllà del que veu la teva gent.

Segueix petonejant amb passió tot el que fas, tothom a qui estimes, no et tallis mai.

Segueix, segueix…

Ara comencen a arribar set anys més, set anys igual de importants, en els que ja, reafirmat com a persona podràs fer el que vulguis fer, podràs ser el qui vulguis ser… Viatjaràs de la infància a l’ adolescència, i és aquí i és ara on podràs decidir mostrar qui ets amb valentia, podràs fer front a tot el que arribi, amb fermesa, amb llibertat, amb autonomia… i la mare serà amb tu, ja més lluny però sempre igual de prop, igual d’ intensa, igual d’ amorosa, igual que sempre.

T’ estimo fill.

Felicitats Xavi.

Endevant.

2 Comments
  • Txell
    Posted at 08:09h, 30 abril Responder

    Cris ets una passada…algun dia m’encantarà escriure una carta així a la meva filla que tot just fa dos mesos que ha nascut. M’he emocionat molt. Segueix així tu també!

  • maria dolors valdivielso
    Posted at 08:41h, 30 abril Responder

    Gràcies. Molta il·lusió de tornar-se a sentir escriure.

    Maria Dolors Valdivielso Hoyuelos TEI, Logopeda i Terapeuta Padovan

    ________________________________

Post A Comment

¡Envíame un Whats!
Escanea el código
Hola 👋
estoy aquí para acompañarte, ¿Qué necesitas?