19 Mar Records vius d’ un expulsiu…

Tu que baixes per dins meu,
i jo que ho sento com un miracle.
Les mirades clavades en mi , i els meus genolls iguals de clavats per tu en un terra que no sé si es terra o és cel…
Sento que vens i tot se’n va…
Sensacions de mort i d’ amor inminents que penetren en mi igual que s’ entreguen a tu…
Tot és claror i a l’ hora foscor.
Mirada de temor i de poder,
Tot son contradiccions!
El cor batega fort, tant fort que crec que el trauré per la boca a l’ hora que em continc per no fer-ho, perque sé que tot és a punt i no em vull perdre cap cosa.
Sento que baixes i m’ obres pel mig amb una potència desgarradora…
Em sento partir en dos a l’ hora que no m’ he sentit mai tan sencera …
Decaic i busco la mirada complice de qui m’ observa desde l’ admiració i l’ experiencia.
No sé si busco empatia o tan sols un punt on recolzar la sensació de transició que em transporta a un sentir de parar boja , a un me’ n vaig i a l’ hora em quedo…
i per fi, entre gemecs primitius surts de mi, per fi ets tu i alhora jo i ens fonem de nou en un, ara ja desde fora, en la més inmensa de les abraçades, en la tremolor més ferma …
I ara si, més mamífera que mai, gaudeixo de la dolça olor del part que m’ has regalat, sento el teu naixement com el més sagrat i dono gràcies a la vida per haver-me fet dona , per haver-te parit i per haver-te engendrat…