FRASES ÈPIQUES I : Que em facin el que vulguin mentre el meu bebé estigui bé!

Aquests dies estic tenint contacte amb moltes mares…és realment màgic…

També ho estic passant un pèl malament doncs m’expliquen les seves històries i situacions, però jo darrere del mostrador no sóc “ Mareta meva… “ Jo darrera del mostrador venc portabebés i no dono la meva opinió sobre parts o llocs on parir a no ser que sigui el que em demanen, per tant si ve alguna mare i m’acaba explicant la seva història, jo el que faig és callar i escoltar de la millor manera (vaja, el que faig també com a Doula jajaja).

Hi ha dues frases que m’han fet pensar molt aquesta setmana. M’han remogut, m’han irritat i m’han donat que pensar:

Una d’elles, no és la primera vegada que la sento, ni molt menys. Es repeteix moltíssimes vegades, en boca de moltes dones, sobretot dones que estan a punt de parir… La cosa va una mica així:

“ M’han programat inducció (o cesària o diga-li hache) , però jo no ho veig clar, a veure, que si m’han de fer cesària que me la facin, a mi no m’importa, jo només vull el millor pel meu fill, no és per mi, a mi que em facin el que vulguin mentre ell estigui bé”

Aquesta frase és potentíssima perquè té mil lectures, o 10000!

Aquesta frase em remou perquè NINGÚ ha de dubtar mai que cada mare vol el millor pel seu fill!!

I perquè la diem? Perquè no volem que ningú pensi que ens neguem a una inducció o a una pràctica rutinària per benefici propi…no sigui que nosaltres mateixes valguem alguna cosa!!!

És trist, molt trist que ens tinguem que excusar!

És molt important el que ens passi a nosaltres , tan física com emocionalment! I tant que importa i ho hem de fer saber!!!

I importa perquè no som un tupper de l’ikea amb un bebé dins, som dones, som persones i la nostra integritat val, no el que val la de qualsevol persona, sinó molt més, perquè aquest bebé que naixerà depèn exclusivament de nosaltres i si nosaltres no estem bé, el nostre fill/a tampoc ho estarà.

Si nosaltres físicament no arribem, el nostre bebé no arribarà, si nosaltres caiem en una depressió o patim un trauma, el nostre fill ho viurà de la mateixa manera, per tant, no, no és igual el que ens passi a nosaltres, és SUPER IMPORTANT que nosaltres estiguem BÉ!

Evidentment que qualsevol mare es deixaria matar per salvar a vida d’un fill, segur!

Però no es tracta de sacrificar res aquí! Es tracta que el part és un moment VITAL! És la transició més màgica i important que viurem mai i per la salut de les dues parts és importantíssim que tot es faci com s’ha de fer: amb un equip de professionals que ens doni seguretat en tots els sentits, professionals que vetllin per nosaltres (nadó i mare) , per la nostra salut integral, deixant de banda protocols obsolets i estúpids i escoltant el que han d’escoltar: La veu de la mare i el que diu l’evidència científica.

No si val dir-li a una mare que planteja al metge retardar una inducció després d ‘una visita on TOT està en ordre i que no està ni tan sols a la setmana 41 que “si posa en perill al fill o si està posant en dubte el criteri del professional”!

No, no i no!!! Els egos ben lluny si us plau! Estem parlant d’ un moment IMPORTANTISSIM a tots els nivells com per fer servir estratagemes tan pedants només pel fet de complir amb el calendari previst.

Les dones, tenim TOT EL DRET del món a demanar la opinió al professional que ens atén sense por a si s’ofendrà!

Però de què van?¿?¿?

Noies, que són ells els que estan al nostre servei eh!!! Som nosaltres les que paguem i ells són els què cobren!! Perquè ens fa tanta por el què diran o el que pensaran!?!?!? Perquè ens quedem tan petitones a la seva consulta? Que és el nostre cos! Que és el nostre fill! Només faltaria que no poguéssim preguntar amb tota la llibertat del món, plantejar alternatives o negar-nos si ho creiem oportú!!!

És més, si el professional val el més mínim , serà ell mateix el que doni opcions on triar en comptes d’imperatius. Per tant, no ens tallem si us plau, està clar que hem de poder confiar i per fer-ho hem de poder preguntar el que calgui sense que l’ego de l’altre quedi ferit!

L’altre frase èpica és:

“Jo confio plenament en els professionals que m’atendran per això ho deixo tot a les seves mans”

Però avui ja m’he passat de text i de to o sigui que ho deixo per més endavant!

Bona nit!

3 Comments
  • maria dolors
    Posted at 05:36h, 12 junio Responder

    Només una coseta a comentar del post d’avui. Quan la ginècologa et diu que el nen té taquicàrdies durant els registres i que caldrà induir el part. Tens por i realment penses: vull el millor pel meu fill!
    I arribat el dia, t’indueixen, et sonden, et lligan al llit amb cables, goteros , fins i tot et posen una «labativa» em mig de les super contraccions (ho vaig passar pitjor amb aquesta que no pas amb les contraccions)……. Tot rutina i sent que el nen està bé i que no té cap taquicàrdia i sent a una infermera dir no sembla que n’hagi tingut cap anteriorment. Això et posa contenta pq el nen està bé però et fa estar una mica-bastant a la defensiva.
    Desprès d’hores de patiment per les contraccions i els nervis arriba la ginecòloga i et diu que el part no avança i que et faran una cesària. Amb resignació diius que si però penses fa una estona que la comadrona (en un dels mils tactes que m’ha fet diu que estic dilatada de casi 10 centímetres. Quan mès he de dilatar?).
    Et porten al quiròfen, et preparen amb amor , t’expliquen una mica…. Però un cop oberta sents com el personal està fent una rutina i tu ets un moble més. Parlen de les vacances que es farà la ginècologa la setmana següent (quan hauria d’haver nascut el meu fill).
    El millor de tot es que el nen (que estava encaixat feia moltes setmanes) va decidir anar amunt. Ell va notar que tot alló no anava bé i va decidir quedar-se un temps més a dins. Realment: No estava preparat per sortir.
    Van tenir feina les infermeres per treure’l. Però ell volia quedar-se en el lloc que estava més segur i ben cuidat.
    Despres de l’experiencia vaig tenir super clar que si tu no estàs bé, les coses no aniran bé. Ets tu el que faràs que ell neixi!!!

  • maremassoca
    Posted at 06:15h, 12 junio Responder

    Reblogueó esto en DIARI D'UNA MARE MASSOCA.

  • maremassoca
    Posted at 06:17h, 12 junio Responder

    Brillant el post!!!! Fins que no s’entengui que els parts no són dels metges, anirem enrera com els cargols…

Post A Comment

¡Envíame un Whats!
Escanea el código
Hola 👋
estoy aquí para acompañarte, ¿Qué necesitas?