ETS UNA SÚPER MARE…

Les súper mares…

 Si, cada vegada que publico un post nou aquí o a Facebook, alguna de vosaltres em diu que sóc una súper mare.

I jo entre incòmode i vergonyosa accepto el compliment perquè paro i penso:

“Què coi! Tenen raó! Sóc una super mare! “

Ho sóc igual que tu, i que tu!

Si, som súper mares perquè tenim súper fills.

Som súper mares perquè amb només dos braços arribem a tot arreu, sense ales som capaces de volar, i multipliquem el nostre cervell en infinits pensaments…

i el cor? El cor no es divideix, sinó que es multiplica per cada fill que tenim.

 Som súper mares perquè ens emocionem amb cada abraçada, perquè cada mirada la convertim en or.

Som súper mares perquè som capaces de recordar lo pràcticament impossible…deixeu-vos de Braintrainigs i pariu fills.

Som súper mares perquè els pocs minuts lliures que tenim al dia els dediquem a organitzar les fotos dels àlbums, o a buscar informació sobre les rabietes o alguna recepta sana que és probable que ens quedi fatal, però per intentar-ho que no quedi.

Som súper mares perquè estem totalment convençudes d’apostar pel canvi, d’ omplir d’amor les nostres mirades i de deixar els judicis de valor enrere…

Som súper mares perquè fem l’impossible per omplir-nos cada matí de pura energia positiva encara que no haguem tingut nit seguida…

Som súper mares perquè cada dia, peti qui peti fem l’esmorzar amb amor.

Som súper mares perquè si no ens sembla bé la resposta del pediatre, estudiem medicina.

Som súper mares perquè produïm en 24h lo que humanament es produeix en 72h.

 Som súper mares perquè tirem d’impulsos i de reflexió al mateix temps…

Som súper mares, si, i no importa si tenim 1,2,3 4 o més fills, si tenim ajuda de familiars o ajuda externa, si els nostres fills són més o menys demandants, si es porten més o menys anys… No importa en absolut si prenen pit o biberó, si han nascut per la vagina o pel nostre abdomen, no importa si van en cotxet o en portanadons, si porten xandall o vestits de puntes. No importa si són alts o baixos, si van a escola lliure o convencional. No importa si complim amb la baixa maternal o demanem 3 anys d’ excedència…

No importa cap de les etiquetes que els puguem penjar ni les que ens pengem nosaltres mateixes dia rere dia…

Van néixer nus, igual que nosaltres, i lo veritablement important és lo immesurable que resulta el producte de tot plegat:

PUR AMOR DE MARE.

Bona nit, súper mares

IMG_9681

7 Comments
  • Lai - Asi piensa mamá
    Posted at 00:42h, 06 febrero Responder

    gran post cris…m’agrada saber que no soc la única que quan tinc un ratet lliure em poso a fer albums digitals i endreçar fotos 😉 bona nit!

  • Laura
    Posted at 07:05h, 06 febrero Responder

    M’encanta Cris! Et segueixo per una amiga en comú i tot el què expliques ho comparteixo! Endavant super mare!

    • Pani
      Posted at 14:08h, 06 febrero Responder

      M’agrada que les persones es reconeguin pel que fan i el que són. Cris, sou i feu de supermares. I potser hi haurà qui no ho sabrà veure, reconèixer o aplaudir, tampoc importa, perquè qui de debò ho veu, ho reconeix i aplaudeix, són els vostres fills i filles: pot haver millor reconeixement.
      A més, no ho oblidem, no només ho veuen: ho viuen. I això no té preu…
      Rectifico, clar que penso que té preu, però la vostra tasca diària no hi ha diners per a pagar-la (o sí, però no la pensen pagar de moment). El que és segur, almenys, és que cal que es valori i, sobretot, valoreu totes i cadascuna de les coses que feu amb els vostres fills i filles: sou supermares!!!
      Gràcies per ser-ho i no deixeu-ho de fer somiar els vostres fills i filles (i somieu plegats, val la pena!).
      Nota: i perdoneu la intrusió…

  • Núria
    Posted at 10:29h, 06 febrero Responder

    M’ha encantat súpermare! També identificada amb el que fas a les estones lliures 😉

  • Desire
    Posted at 13:24h, 06 febrero Responder

    Totalment d’acord. Soc una super mare encara que a vegades no m’ho cregui ni jo. Gracies cris

  • pumpumpep
    Posted at 09:58h, 07 febrero Responder

    Visca les super mares!! 🙂

  • Pingback:Cosas interesantes que he leído últimamente - Mama Gardenia
    Posted at 12:50h, 24 febrero Responder

    […] Somos unas super madres, aquí. […]

Post A Comment