ELS DITXOSOS FULLS D’ ALIMENTACIÓ COMPLEMENTARIA DELS METGES

Ai mareta meva… em bull la sang!

No és que em sorprengui la visita dels 6 mesos al CAP, és que reafirma la meva opinió de que cada vegada hi ha més incompetència i desactualització per part dels nostres metges o sistema sanitari o diga-li com vulguis…

I clar, una ja hi va amb poca actitud i cara de “ja sé el que em diràs” i cremada de molts i molts dies de veure metges, i aquesta és la gota que fa vessar el got…

“Es recomana la Lactància Materna Exclusiva fins els 6 mesos d’edat i després complementant-la amb altres aliments fins els 2 anys o més o fins que la mare i/o el nadó vulguin. “

Si, això no ho dic jo, ho diu la OMS (aquí). Són recomanacions basades en l’evidència científica i molts anys d’estudis i discussions….

No , no és un consell de la tieta Remei…no és una frase de les “locas de la teta”.. És un fet, i ho és des de fa molts anys.

Tot i així, el dia que el Joan feia 4 mesos, vaig anar a fer la revisió, i la infermera, amb un gran somriure, el primer que va fer va ser donar-me el ditxós full de l’alimentació complementaria i em va dir: “quan faci 5 mesos ja pots començar”.

De seguida i al·lucinant (no m’ho esperava, de veritat) li vaig dir que no, que jo volia fer LME fins els 6 mesos i que no introduiria res. Ella, amb el mateix somriure em va dir: “bé, en el fons millor, és el que recomana la OMS”. Jo encara més estupefacta li vaig preguntar, perquè aleshores em donava el full, i ella em va respondre que molts pares volien que els seus fills dormissin més i que la manera era donant-los els cereals de nit.

I ara jo em pregunto, aquesta bona senyora ha estudiat 4 anys o més d’infermeria per parlar-me basant-se en mites estúpids de fa 20 anys??? No ho entenc.

Ahir, va tocar la revisió dels 6 mesos, i una altra infermera (mai a la vida m’ha atès la mateixa), també, el primer que va fer, abans de mirar-se el nostre historial, també em va donar el full i em va dir:

“Bé, ara ja pots començar a treure tomes de llet 1 (tot i que el Joan no fa els 6 mesos fins el dia 21 i no ha provat la llet 1): compres llet de continuació i la barreges amb cereals sense gluten, cada nit, i per berenar o a mig matí comencem amb ½ poma, ½ pera, ½ plàtan i el suc de ½ taronja, molt millor amb el suc així ho aigualeixes. Si no li agrada, ho podem escalfar una mica així es fa més dolç i s’ho menjarà millor “.

Després d’aquest monòleg, la meva cara era de foto i vaig contestar mentalment :

  1. T’has mirat l’historial del Joan? És probablement intolerant a la proteïna de la vaca, amb lo qual, amb la llet que em dones el mato.
  2. T’has plantejat que el Joan fa LME i que em puc treure llet humana en comptes de córrer a la farmàcia?
  3. En un estómac de la mida d’ una pilota de ping-pong creus que hi caben 4 mitges peces de fruita?
  4. Saps que és molt més sana la taronja sencera que el suc que no deixa de ser aigua amb sucre?
  5. Com sabré si és al·lèrgic a una d’aquestes fruites si li dono totes barrejades i de cop?
  6. Vols que des de tant petitó ja l’acostumi als gustos dolços només pel fet que engulli tot lo del plat per després renyar-me quan tingui 2 anys si no vol menjar iogurt sense sucre, perquè clar, l’he malacostumat amb sabors dolços i tendirà a la obesitat?
  7. Perquè parles amb 1ª persona del plural? Que estaràs amb nosaltres a casa?
  8. T’adones que el fet de no mencionar la Lactància materna pot fer que dones, poc informades perquè creuen amb el CAP com si fos Déu, pot fer que et carreguis la Lactància d’una família que tants beneficis aporta, sobretot a l’hora d’introduir nous aliments?

Finalment només vaig respondre amb veu alta als 2 primers punts i a la resta vaig assentir amb cara de pòquer.

Quan va entrar la doctora, va preguntar si m’havia quedat clar com tenia que introduir els aliments i que sobretot el gluten fins els 7 mesos res. Em va recordar que sobretot comprés llet de continuació i deixés la llet 1… Una altra vegada sense mirar-se l’ historial i sense plantejar-se que pogués fet pit i podent-se carregar unes recomanacions que haurien d’anar a missa.

Jo em pregunto un altre cop… perquè coi una senyora s’està 10 anys estudiant medicina si després es passa l’evidència científica per allà on no sona i tira pel dret sense tan sols mirar-se la fitxa del meu fill? En serio m’he de refiar del que em digui? En serio li he de confiar la Salut dels meus fills?

Perquè prevaleixen els mites de tieta Enriqueta (amb tot els respectes cap a les tietes Enriquetes) per sobre dels estudis i i l’Organització Mundial de la Salut?

També em sona que les últimes actualitzacions deien que el gluten era millor introduir-lo poc a poc si es feia LM entre els 6 i 7 mesos… potser m’equivoco, ho hauré de consultar bé, ja que no em fio un pèl del que m’han dit …

També que l’ordre dels aliments no importa mentre es faci poc a poc i observant signes d’al·lèrgies i intoleràncies….

També que si es comença amb la AC als 6 mesos és per la possible falta de ferro i altres minerals i per tant, escoltant la meva lògica de mare histèrica entenc que és més important que prenguin aliments amb aports de ferro, zinc…

Però el que més ràbia em fot , és el poc respecte que tenen cap a les famílies!!!

L’alimentació complementaria és una etapa de canvi molt important a la vida d’un nadó i d’una família i no entenc perquè coi et donen una fotocòpia plena de ordres estúpides, perquè és en imperatiu, en comptes de donar-te consells de nutrició i salut basats en ,ara sí, l’evidència, com per exemple:

– A partir dels 6 mesos i quan el teu fill et mostri senyals d’estar preparat, podeu començar amb la AC. Les senyals solen ser :

  • que es mostra interessat pel menjar
  • que s’aguanta assegut
  • que ha perdut el reflex d’extrusió
  • Etc.

– La AC no substitueix el pit, si vols, pots donar-li una presa i quan estigui tranquil i creguis que és un bon moment, podeu provar algun aliment

– Estaria bé que el poguéssiu asseure amb vosaltres a la taula, així fa família, aprèn bons hàbits i t’indica el que li ve de gust provar

– Podeu provar tal tal tal i un súper llarg etc.

No sé, no demano gran cosa, només que et suggereixin no que t’imposin.

Només que no t’enganyin .

Només que dediquin 5 minutets a mirar-se el seu historial i preguntar-te com està el teu fill i com veus començar una nova etapa…

Només que recordin que són metges, científics i no la tia Lola del costat ( de nou, un gran respecte cap a les ties Loles)

Només que facin la seva feina amb rigor i respecte cap a les mares, que ells no estan per damunt nostre, sinó al nostre costat…

En fi…

Que hauré de repassar-me una mica les recomanacions de la OMS i la AEPED i fer un màster en alimentació infantil, ja que de tot el que m’han dit al CAP no em quedo amb absolutament  RES.

Us deixo el full magnífic i un parell de llibres que al meu entendre si que són de fiar:

» Se me hace bola» – Julio Basulto

» Mi niño no me come» – Carlos Gonzalez

Alimentació complementaria

30 Comments
  • fentpensantdient
    Posted at 10:18h, 14 enero Responder

    Bonica, tela! Amb el Bernat va anar igual 🙁
    Lo del gluten que dius, a mi també em sona. Potser al llibre del Basulto, que és més actual em sona. Recordo que la recomanació era d’introduir-lo al principi (6-7 mesos) perquè al estar prenent LM d’alguna manera això els «protegeix». Jo el vaig introduir bastant aviat.
    I per la resta saps que estic totalment d’acord amb tu. És una vergonya, per molts motius. A mi directament em van regalar un pot de llet. Senyora, que no li he explicat EN CADA VISITA que el meu fill fa teta? doncs perquè coll*** em regala un pot de llet? O_O

    I després el que tu dius, com pretenen que un nen de 5 o 6 mesos es mengi tota aquesta quantitat de fruita? ja comencem amb les mares agoviades i els nens obligats a menjar :-/

    en fi… respira i passa de tot, que està clar que d’AC en saps molt més tu que elles.

    • crismoe
      Posted at 20:10h, 14 enero Responder

      Ai bonica! què t’he d’explicar a tu!! jajajaja! suposo que amb el tema vegà deus tenir més d’un «problema» no?

  • izascun79
    Posted at 11:19h, 14 enero Responder

    Ai Cris, quina paciència hem de tenir! Jo tinc la sort de tenir una pediatra de les que molen, que assumeix que d’AC no en sap pas més que tu o jo. Jo faig BLW i, tot i que el G ja té 9 mesos, tot just fa una setmana que va tastar els cereals industrials perquè ha començat a anar a l’escola. Menja com nosaltres, assegut a taula, i la meva pediatra em recolza. Sobre el tema del glúten, tot just fa uns mesos va publicar-se una notícia segons la qual s’havia fet un estudi per a confirmar si les darreres recomanacions (intruduir el glúten entre els 6 i 7 mesos per a minimitzar els riscos de celiaquia, i sempre mentre es mantingués la LM) i les conclusions eren que, passats els 6 mesos d’edat, tant era l’edat d’introducció del glúten i si s’acompanyava o no de LM. Que vagi molt i molt bé l’inici d’aquesta nova etapa. Per mi és una fita important, veure com es du un troç de menjar a la boca per primer cop… d’alguna manera s’inicia el camí de no retorn de l’autonomia del nadó lluny del pit de la mare…

    Aquí la notícia a la Vanguardia:
    http://www.lavanguardia.com/vida/20141002/54416541191/celiaquia-no-puede-prevenir.html

    I l’original, al The New England Journal of Medicine
    http://www.nejm.org/doi/full/10.1056/NEJMoa1400697?query=featured_home&

    Petonets!

  • Una, que té un nou gremlin... ;·)
    Posted at 13:19h, 14 enero Responder

    M’acabo de prendre el temps «per a mi» del que parlàvem fa una estona (bé, res, el just per llegir-te i tornar a «marujear»)… i em parteixo amb el teu post… Que bona la reflexió mental, però, un altre dia pregunta-li tot en veu alta i a veure quina cara fot! jajaja… Tens raó en tot el que has dit…
    Ah, i sobre el tema del «gluten»… a mi em van dir que directament li donés cereals amb gluten però que anés ampliant la quantitat poc a poc. Així que mai ha tastat res sense gluten…
    Muuuuuaaac

    • crismoe
      Posted at 20:09h, 14 enero Responder

      Uf, contestar en veu alta l’únic que m’ha portat són discussions sense sortida, per això faig el blog, que per cert m’estic plantejant enviar aquest post al Cat Salut i quedar-me tan ample!

  • Marta
    Posted at 14:16h, 14 enero Responder

    Hola Cris,
    Fa temps que et llegeixo perquè m’agrada molt la teva manera de pensar i comparteixo moltes de les teves opinions.
    Enhorabona pel blog i gràcies per compartir la teva experiència.

    Dit això, quan dius que és possible que el teu fill Joan sigui intol·lerant a la llet de vaca, què vols dir?
    T’ho pregunto perquè he sentit més d’una mare dient: el meu fill/a fa teta però és intol·lerant a la lactosa i, per tant, no pot prendre derivats lactis.
    Només dir-te que la lactosa de la llet materna i la lactosa de la llet de vaca són exactament idèntiques, són la mateixa proteïna. I si els nadons fossin intol·lerants a la lactosa, l’espècie humana s’hauria acabat fa anys (hi ha alguns casos comptats però, en aquests casos, aquests nadons tampoc no poden prendre llet materna perquè, efectivament, són intol·lerants a la lactosa).

    Per acabar, t’enllaço un article d’en Julio Basulto on parla de la introducció del gluten en nadons (tot i que crec que més recentment ha publicat algun article referint-se a un estudi que s’ha fet fa poc i que conclou que la llet materna no protegeix de la celiaquia).
    http://www.consumer.es/web/es/alimentacion/aprender_a_comer_bien/alimentos_a_debate/2013/04/30/216561.php

    Una abraçada!

  • teresabadia
    Posted at 19:56h, 14 enero Responder

    Hola noia,
    He de felicitar-te pel teu blog i donar-te les gracies perque en cada entrada em sento acompanyada.
    El meu fill farà 6 mesos la setmana vinent i et segueixo més o menys des de la setmana 30 de l’embaràs, no saps com m’arribo a identificar… per fi algú que parla clar sobre la maternitat, sense mitificar-la, amb dubtes, amb «fill t’estimo molt però …» i tot això sense deixar de ser un marassa.

    • crismoe
      Posted at 20:00h, 14 enero Responder

      Moltissimes gràcies Teresa i moltes felicitats per la teva maternitat! Espero no decebre’t!

  • Silvia
    Posted at 22:27h, 14 enero Responder

    Molt d ‘acord en tot, i li hauries d’haver dit tot tot a la infermera a veure quina cara feia. A mi el pediatra mai em va donar el full però probablement amb el meu primer fill su me l’hagués donat li hagués fet cas, i l’hagués fastidiat tot, per desconeixement. Sort que no va ser així. S’ha de dir que no igual que ho has fet tu.

  • maria dolors
    Posted at 10:15h, 15 enero Responder

    Cris! primer de tot respira! Torna-ho a fer!
    Ara, endavant i fes el que el cor o el pit i el nen et diguin.
    Petonets!! ,

    • crismoe
      Posted at 10:43h, 15 enero Responder

      Maria Dolors! Jajaja! saps què m’ha dit el meu pit i el meu cor? Que escrivís aquest post per quedar-me a gust! jijijijiji

  • Núria
    Posted at 10:43h, 15 enero Responder

    Ai Cris… jo sóc trimare com tu i he passat tres cops per aquest moment, i amb diferents metges. Tots però tenen un substrat comú «receptar alimentació». ERROR!!!
    Mira, jo he optat per un tipus de medecina que es diu antroposòfica; portada a terme per una pediatra excel·lent, d’un reconegut hospital públic. Ella m’ha fet veure les coses d’una altra manera parlant de l’intestí, del sistema immunitari, etc.
    Amb el meu fill gran vaig fer el que em va semblar, increïble però cert. Era un nen enorme, tot de pit, i amb el suport del grup de lactància on anava i el que havia llegit, vaig decidir fer-ho a la meva manera (que coincideix amb la manera de «sentit comú» que exposes), amb la segona, una vegada introduït el gluten, a través de les visites amb la metge antroposòfica, li vam treure i va anar genial! (no parlaré de temes escatològics però les seves defecacions ens van mostrar clarament que allò era encertat!); i amb el tercer… una altra cosa totalment diferent! des que ha segut a taula amb nosaltres ha volgut menjar el que hem menjat nosaltres (sobretot ELLS, els seus predecessors), i ens hem saltat totalment qualsevol protocol alimentari: ou, llegum, peix… sense problemes!.

    Així que per gustos colors. I com una vegada li vaig dir al metge de capçalera que tenia llavors: tu t’ocupes dels temes de salut i jo dels de criança. Oi que alimentar no està vinculat a la malaltia? doncs sentit comú mares, sentit comú!.

    Enhorabona pel blog! pel facebook, per les entrades, pel criteri, per la teva professió, per la teva canalla… enhorabona!

    • crismoe
      Posted at 10:45h, 15 enero Responder

      Ai Núria! Gràcies per totes aquestes enhorabones! M’has tret un somriure !! Qu és aquesta super metgessa?

  • Carolina Kenny
    Posted at 18:36h, 15 enero Responder

    Hola Cris!! te leo y me vuelvo a indignar como una mona recordando cuando me tocó a mi ya hace mas de dos años… Mi marido me ponía la mano en la pierna para que no saltara y me la comiera a la bestia enfermera..lo mismo calcado me dijo… ni yo con lo que me gusta la fruta me como todo eso para merendar!!! y todo mezclado. Pero escucha lo pero viene aquí… como si no fuera ya poca ofensa y falta de respeto..cuando yo le dije que de ninguna manera íbamos a empezar así a introducir alimentos, que seguiríamos con LME y poco a poco empezaríamos con el BLW …me dijo que eso de prolongar la lactancia era para países subdesarrollados, que yo ya no vivía en uno de ellos ( soy argentina….) y que si se me ahogaba la criatura por darle el plátano entero ya me enteraría y que seria mi problema. Imaginate… ya luego de esa vez cambie el chip y me le reía en la cara… si la niña duerme con nosotros y el día que quiera meterse con el novio también pensaremos en dejar el colecho..jajaja si! y asi muchas otras ..buff que paciencia

  • Lai - Asi piensa mamá
    Posted at 15:52h, 16 enero Responder

    quin encert de post, quina rao que tens…jo recordo la meva filla, prima des que va neixer i que no pujava de pes com els metges volien, i els fulls d’AC que vaig haver de llegir (i perque vaig resistir fins els 5 mesos) Quan va cumplir l’any, sense pujar de pes pero menjant i menjant el que li possesis al plat…llavors venen a dir-me que la meva llet no era dolenta, era la nena…i tantes altres coses…quina pena que a més, moltes de les nostres inseguretats vinguin del que ens diuen els metges!

  • silvia
    Posted at 21:25h, 17 enero Responder

    Hola, avui buscant informació sobre el part a casa he donat amb el teu blog,ara Li famélicos una ullada. Respecte al tema AC jo tinc un nen de 4 anys, i recordo que a la visita on tocaba «parlar de l’alimentació» vaig entrar i abano de res ja Li vaig día que feria exclusiva com a mínim fins el 6 mesos :), i al final Li vaig fer casi fins els 9 y després primer teti i després menjar.
    Espero que et vaig tot molt bé.

  • Anna Feliu Ribera
    Posted at 19:42h, 19 enero Responder

    Em sap greu que generalitzis, la veritat.
    Avui he fet la visita dels 6 mesos al cap i nomes tinc paraules d»agraïment als professionals q atenen als meus fills i m’acompanyen durant la criança, especialment en relacio a l’alletament i la introduccio de l’alimentacio complementaria.
    Avui justament m’han dit que m’ho prengui amb calma i que si allarguem un mes més l’alletament exclusiu no passa res.
    A mi no m’agrada que em diguin que soc una boja de la teta (i potser ho soc) i tampoc m’agrada que parlem «dels altres» com si fossin l’eix del mal.
    Potser he tingut sort, però de l’assistència sanitària pública només en tinc bones paraules.
    Em sap greu aixafar-te el post, però com que jo no tinc blog per explicar la meva experiència i crec que no és just generalitzar, he pensat que era necessari dir-ho.

    • crismoe
      Posted at 20:34h, 19 enero Responder

      Hola Anna!
      No dona! no m’aixafes el post en absolut! veuràs més avall que hi ha altres bones experiències i jo me’n alegro molt! Es més, sempre animo a la gent que em llegeix a donar nom i cognoms dels professionals competents i jo mateixa també ho faig.
      Em temo, però, que això de generalitzar és una impressió i una interpretació que tu fas. Simplement estic explicant la meva experiencia al CAP i amb els metges que JO he trobat pel camí. En cap cas carrego contra el col.lectiu medic en general ni dic en cap moment TOTS els metges…insisteixo, aquest és un blog on explico les MEVES experències, i em sap greu si et semblen negatives, però són les que he viscut. Que hi ha bons professionals en el món? Si, i tant! Que n’hi ha de dolents ¿? Doncs també, i moltissims, em sap greu, però és així, i això no és parlar dels altres com si fóssin l’eix del mal… Una abraçada i gràcies per comentar!

  • anna
    Posted at 09:54h, 22 enero Responder

    hola Cris! quan puc et vaig seguint i m’encanten tots els teus posts, m’hi sento molt identificada.

    el blai té 9 mesos i just ara, comença a voler menjar. Als 6 mesos amb prou feines s’aguantava i fins ara m’he fet un fart de preparar purés que a la primera cullerada tancava ben fort la boca i girava el cap, en plan «això t’ho menges tu».. i amb biberó encara pitjor, no ha dut xumet i no en sap. A part que li va sortir una reacció alèrgica a tot el cos que em van dir que era de la proteïna de la vaca (en un intent de donar llet en pols..) però jo crec que era de la taronja, no li he donat més suc i cap granet més (tot i que la pediatre segueix pensant que és de la prot.. i contradictòriament a següents visites em deia que li donés galetes, etc. sense pensar que poden dur llet).

    Ara ja té dents i veig que no li agraden els purés tot triturat, li faig ben bullit i li aixafo amb la forquilla i li encanta. Cada nen és un món! papilles no les vol ni veure, els cereals l’hi compro sencers i per exemple la civada, amb llet vegetal ben remullada s’ho menja de conya, i ben sa!

    A mi el que m’indigna de tota la pesca és que professionals del sector infantil no estiguin al corrent de coses que per mi són bàsiques. Per exemple, les llets de farmàcia, TOTES duen sucres afegits. Les marques ecològiques no en duen, i crec que és important no acostumar als nadons als gustos dolços des del principi. La meva infermera em mirava amb cara de ‘ets una friqui’ quan li deia que li havia provat amb holle, hipp, cereals d’aliment vegetal.. ni li sonaven els noms i em va dir que el sucre no fa cap mal ¬¬’. Amb els iogurts especials per nadons m’ha passat el mateix, buscant per internet he vist que la ocu no els recomana, i en canvi al CAP em van dir que sobretot fins a l’any havien de ser aquests especials.

    En fi, al final nosaltres fem el que ens sembla seguint una mica les pautes d’aquest pdf, te’l deixo per veure quins aliments pots introduir més o menys a cada mes, http://www20.gencat.cat/docs/Educacio/Documents/ARXIUS/Recomanacions%20alimentaci%C3%B3%200-3%20anys.pdf

    una abraçada!
    anna

  • aina
    Posted at 09:09h, 26 enero Responder

    Bones,
    En general disfruto llegint el teu blog, però les que ens em trobat professionals de la sanitat excel.lents en el camí tenim la sensació de que generalitzes, per molt que ho aclaris que es la teva vivencia personal, opino com l’Anna Feliu.
    A mi tampoc m’agradat que em possin l’etiqueta de ‘loca-de-la teta’ ni de ‘pro-lactancia’, sempre he dit que més bé sóc de ‘pro-el_meu_fill’, o sia, vull el millor per ell.
    Crec que necessites canviar de pediatra. Cal que tinguis una relació de confiança amb el pediatra dels teus fills i la enferemera. Si amb els temes d’AC-lactancia ets una experta i no t’els creus … que farás quan et parlin de malalties?? vacunes?, antibiòtic?, proves per estudiar una intolerancia alimentaria, un refluxe ?
    Necesites amb urgencia una pediatra smb qui t’entenguis 😉

    • crismoe
      Posted at 09:52h, 26 enero Responder

      Hola! Agraeixo els teus comentaris i que en general gaudeixis llegint-me. Com a l’ anna, repeteixo que no és pas la meva intenció generalitzar i que intento no fer-ho mai , utilitzant paraules com » sovint» i no pas » sempre «. M’ alegro les que teniu pediatres amb els que us sentiu còmodes i satisfetes.
      En quant el que haig de fer o no haig de fer amb el meu, és cosa meva, però he canviat. 5 vegades de pediatra fins que he trobat la que m agrada, que a dia d avui, per circumstancies que no venen al cas, no hi puc accedir fins el mes que ve i m’ he de conformar amb la que m’ ha tocat al CAP.
      Evidentment que no seguiré per massa dies més amb gent amb la que no hi tinc confiança! Però com et dic, aque dia no tenia una altra opció.
      En fi! Gracies de nou i lamento no haver-me explicat bé.

      • aina
        Posted at 07:55h, 29 enero Responder

        Cris!!! Faltaria que et digués el que has de fer o no!!! Segueixo el teu blog i sé que has provat per activa i per passiva de canviar de pediatra, inclus he vist les entrades on demanaves dades de pediatres. No pretenia donar lliçons!
        Espero que arribi un dia en que puguis ver una entrada de la bona atenció rebuda, perque crec que és el que toca. El fet de que hi hagi gent que et seguim contentes i gent molt descontenta només possa en evidència la realitat de la sanitat pública: No pot ser que avui en dia encara depengui de la ‘sort’ que tinguis el dia del part o la ‘sort’ que tinguis el dia que el nen es possa malalt.
        Mil disculpes si t’ha molestat el meu comentari!!! Si no m’agrades el que dius ho tindria tan fàcil com no seguir-te! 😉

  • crismoe
    Posted at 08:09h, 29 enero Responder

    Aina no bonica! No m ho he pres gens malament! Nomes faltaria! Podeu escriure amb total llibertat el que penseu!! A vegades, el to quan escrivim no es percep! ( i perquè negar-ho… Porto una setmana » complicada » )
    Abraçades!

  • Pingback:Revisión pediátrica y comida - Mama Gardenia
    Posted at 11:05h, 29 enero Responder

    […] poco leía este post de otra mami que va al mismo CAP (centro de atención primaria) que yo y desgraciadamente tiene las […]

  • alexandra
    Posted at 11:51h, 12 mayo Responder

    Bon dia.
    Com a mare de dos petitons, 2 anys i mig i 7 mesos, t’he de dir que no estic gens d’acord amb tu.
    Jo els he alimentat amb llet materna fins que ells m’ha dit prou, que casualment ha estat cap als 6 mesos. Però vaig seguir les indicacions que tu comentes que van ser les mateixes que em van passar a mi. Als 4 mesos cereals, 6 fruita i verdura etc, i em mengen estupendament. Jo em vaig reincorporar a la feina cap als 5 mesos amb cada un, llavors necessites de tot això. A més, al tenir un nens força grans, quan tenien 4 mesos em trobava que només amb el pit, en comptes d’allargar era al contrari, per la nit cada hora mitja o dues tornaven a tenir gana, i pels nens tant important és menjar com descansar. Al começar amb les farinetes les nits van passar a ser millors, no per mi perquè em seguien despertant igual una o dues vegades, sinó per ells en fer sons més llargs.
    Jo tampoc vaig donar llet 1 perquè era llet materna, i quan em van dir a passar a llet 2 no m’ho vaig pas prendre malament.
    I si, s’ha passat molts anys estudiant, i no per donar indicacions amb el menjar, sinó perquè si et trobes amb els típics problemes de nens, es posen malalts etc, quan hi portes el teu fill, sents que està ben atès.
    Per cert, els professionals són els primers que defensen la «teta»

    • crismoe
      Posted at 12:51h, 12 mayo Responder

      Hola! MErci per comentar.
      amb què no estàs dacord? amb què demani una mica de flexibilitat i empatia? perquè és l’ únic que estic demanant.
      No discuteixo en cap moment ni dic que un nadó no creixi sa i fort introduint els aliments basats en aquella fotocòpia. Discuteixo a més del contingut, el continent, i el continent són les formes cap quadrades amb què donen aquestes pautes sense valorar altres opcions ni donar alternatives.

Post A Comment

¡Envíame un Whats!
Escanea el código
Hola 👋
estoy aquí para acompañarte, ¿Qué necesitas?