31 Dic Adéu 2014, avui és dia d’agraïments…
Avui acaba l’any 2014 i en comença un de nou…
Avui és dia de bons propòsits i desitjos, però sobretot, per mi, és un dia per agrair:
Aquest últim any no ha estat fàcil. Els que em coneixeu, deveu haver pensat en alguna ocasió allò de: “ sempre s’està queixant” .
Sí, últimament no he estat gaire positiva tot se m’ha fet una muntanya i no he estat gaire “divertida” ni encertada, per tant, el primer agraïment va a totes aquelles persones, incloses persones no tan properes a les que els he vomitat en viu i en directe tot el meu “dia de merda” sense ni tan sols preguntar-los si em volien escoltar.
Fa poquets dies ara fa un any, m’adonava que estava embarassada.
El món em va caure a sobre…tots els meus projectes tornaven a marxar de la meva vista per quedar ben amagats sota la catifa de la maternitat… Doncs gràcies destí, sort o calentón de bon matí per fer que allò succeís, doncs ara gaudeixo d’un nou tresor que em mostra cada dia un nou camí.
Gràcies Jordi (si si! Tinc marit!! ) per ajudar-me a mantenir la calma quan sovint la perdo de vista i per acceptar-me com sóc deixant que passi el que passi no perdi tota la meva essència. Per recolzar tots els meus projectes i idees. Per estimar-me de manera incondicional.
Gràcies fills meus (Xavi i Maria) per “liar-la parda” cada vegada que sortim a menjar fora, per ser nens que sou nens, per fer-me tornar cada dia a aquella infància quasi oblidada que em fa viatjar en un món ple de somnis i de colors. Gràcies per ser tan espontanis i tenir tota aquella personalitat que teniu. Gràcies per ser tan oberts i mostrar al món , cada dia, el que sou capaços de fer.
Gràcies per ser tan perseverants i “tossuts” quan voleu alguna cosa. Gràcies pels massatges que m’oferiu i per tenir cura del vostre germà Joan. Gràcies pels petons i els “t’estimo” que em regaleu sense prèvia demanda . Gràcies per donar tot el vostre Jo en cada cosa que feu.
Gràcies energia vital per donar-me paciència cada dia i reprimir els meus instints assassins quan els meus nens son nens i la lien parda quan sortim a menjar fora i la gent fa comentaris o et diu amb la mirada que són uns mal educats o uns salvatges. Gràcies per donar-me cada dia un sac de calma que em fa comptar fins a deu abans de donar un cop de puny hormonal a totes aquelles persones que determinen en dos minuts que el meu fill Joan és un nen tant tranquil perquè “mira com dorm”.
Gràcies a totes aquelles persones que vau participar d’alguna manera al #partkami, perquè gràcies a tot aquell moviment virtual frenètic , vaig poder parir a casa amb la meva família i vaig gaudir del moment més animal i inoblidable de la meva vida.
Gràcies dia a dia per posar persones increïbles en el meu camí i construir noves amistats.
Gràcies a la catifa de la maternitat que m’ha donat força, eines i motivació per saber el que vull ser de gran.
Gràcies a totes les persones que em llegiu, sinó fos per vosaltres aquest blog estaria mort i jo, farcida de paraules reprimides hauria explorat en mil pedaços.
I com que no acabaria mai perquè aquest any els meus agraïments van més enllà de les fronteres, gràcies a totes aquelles persones que aquest any m’heu recolzat i ajudat a aixecar una vegada rere un altre sense condicions.
En especial: Jordi Romero, Lidia Gasull, Vanessa Rodríguez, Gemma Guillamon, Carmen Palanca, Paola Caturla, Mireia (no poso el cognom però ja saps qui ets) i Anna Galende, GRÀCIES.
Lai - Asi piensa mamá
Posted at 15:03h, 02 eneroBon any Cris! Gràcies per escriure sempre amb tanta sinceritat i compartir amb nosaltres cada post
Una, que té un nou gremlin... ;·)
Posted at 01:08h, 10 eneroAaaaix… t’estava llegint com de costum quan…veig el meu nom… M’he quedat amb la boca oberta i la llagrimeta penjant. Visca les noves amistats, visca les estones robades al temps (amb nens penjant o en cotxet, a munt i avall mentre comprem o en una terrasseta), visca cada moment que hem compartit i els que seguirem compartint.
Una abraçada d’aquelles fortes i… ens hem de veure ja (m’apropo com a «suport tècnic» un matí? jijiji)