HE PERDUT LA FE …

Ja no tinc fe…

Doncs no…és ben trist.

Encara que us sorprengueu, us diré que sóc de ciències de tota la vida. Les matemàtiques em pirren, la biologia, el miracle de la vida…. Gaudeixo llegint estudis d’evidència científica. Al·lucino quan llegeixo que hi ha hagut un descobriment genètic que podrà canviar la vida de moltes persones. Sóc molt fan.

Com a Mare, com a Doula, com a Amiga m’agrada parlar SEMPRE des de l’evidència científica,( com a la Laia Casadevall . jijijiji)…El temes més esotèrics o místics em criden l’atenció, si, però no fan que em mogui ni que produeixi canvis substancials en el meu dia a dia, fins fa 5 dies.

 Però en els últims 4 mesos he perdut la fe…. Perquè serveix tantíssima evidència científica estampada en titulars a través de la OMS o d’altres organitzacions a nivell mundial si després, els que l’han d’aplicar s’ho passen tot pel forro?

 Ja entre embarassos al·lucinava de com els ginecòlegs o llevadores poden actuar segons com…Com més llegeixo i com més aprenc, més flipo, per exemple:

 Si està dir i redit, provat i comprovat que la llevadora és l’experta en embaràs i part normal i que el ginecòleg ho és quan apareix la patologia, perquè carai ens segueixen atenent ginecòlegs només pel fet de visitar-nos a través de la mútua?

Perquè carai, si està provat i comprovat que posar una dona en litotomia produeix un munt de complicacions se segueix posant, en moltes ocasions, a les dones en aquesta posició i segueix prevalent la comoditat del ginecòleg de torn envers la correcta evolució del part i el confort de la mare i el nadó?

En tindria per hores parlant d’això…

 Ara neix el nen, i plora, plora moltíssim, té pell atòpica, regurgita exageradament a totes les tomes, no dorm 20 minuts seguits…

Vas al metge, desesperada i no t’escolta. Gens. Ni tan sols et mira a la cara. Pren apunts i s’acaba la visita. I així una vegada rere l’altra.

Desesperada he d’anar posant els símptomes al Facebook perquè mares experimentades m’expliquin les seves experiències i em donin pistes…

EL temps passa. Seguim igual, potser una mica millor gràcies a l’ajuda de les mares 2.0.

 M’omplo de valor el 4art mes. Toca revisió i vacunes (al CAP), estic decidida a no sortir d’allà sense una solució. Entro a la consulta i em trobo una infermera que no conec i sabeu què és el primer que fa?

 Donar-me un full d’alimentació complementaria perquè la iniciï quan compleixi 5 mesos! Jo li explico amablement que fem LME i em respon que això és igual. Jo li responc que per mi no és igual i que vull fer LME fins com a mínim els 6 mesos i ella, sense pestanyejar em diu: “ Ah! Millor, en realitat és el que recomana la OMS, però com que els pares venen nerviosos dient que els bebés no dormen, hem avançat la introducció de la AC als 5 mesos perquè allarguin les nits.

 COM???????? QUÈ??????????

Ostres! En què coi es basen per fer una afirmació així?

En què es basen per afirmar que els nadons allarguen les nits amb la AC quan se sap que la son és un procés EVOLUTIU?

Es passen pel forro les recomanacions de la OMS perquè sí, posant en risc la salut, SI SALUT, no exagero, dels nostres fills que potser no han mostrat CAP senyal de que estan preparats per menjar sòlids?

 Entra la doctora, tampoc no la he vist mai, no sé perquè coi t’assignen un pediatra si després no li veus el pèl… Li explico lo del reflux i em diu que m’esperi 2 mesos a la propera visita que estarà la meva pediatra, que ella no s’hi vol ficar. Aquesta és la única vegada que es dirigeix a mi. La resta de la conversa ens la passem: Jo parlant-li a ella , i ella donant-.me l’esquena parlant-li a la infermera, i la infermera repetint com un lloro el que ha dit la doctora com si jo parlés en xinès i necessités un traductor …

 La traductora em diu que li introdueixi els cereals als 4 mesos per evitar el reflux:

Eing????

No només no m’ha escoltat la primera vegada quan li he deixat clar que l’ AC la introduiria als 6 mesos ,sinó que … En què coi es basa per decidir que els cereals evitaran el reflux del meu petit? Què passa, que els cereals fan madurar la vàlvula d’entrada a l’estómac o què?

Com puc jo seguir confiant en els criteris mèdics de “professionals” que es passen l’evidència científica per allà on no sona? Com puc deixar la salut a les mans d’aquesta incompetència tant descarada?

Finalment i ja desesperada vaig rendir-me a la naturopatia… La respecto MOLT, però no hi he cregut mai… Al final , però, si hi ha una mínima oportunitat que m’ajudin amb el Joan…

Vaig anar a una naturòpata, que per casualitats de la vida també és metge, lo qual em va fer sentir una mica més tranquil·la. Jo no sé si és le que li va fer o el que em va transmetre a mi: Respecte, tranquil·litat, carinyo i molt rigor en la manera d’actuar, a més de Kinesologia i homeopatia:

Han passat 5 dies des de la visita i el Joan ja no plora, la crosta làctia està caient, la pell està millorant i jo em sento en pau… Li estic donant homeopatia en la qual segueixo sense creure, però és fruit de la visita més respectada que hem tingut el Joan i jo, i repeteixo, si hi ha una possibilitat, entre 1000000 , encara que la maleïda evidencia científica digui que no, que faci que el Joan estigui més tranquil (evidentment tenint en compte que és de caràcter “atacao”), no dubto ni un segon en obrir la meva ment i deixar-me portar.

Des d’ aquí faig una crida a tots aquells pediatres que s’ho passen tot per allà baix:

Siusplau, feu el favor de fer bé la vostra feina i no oblideu que la vostra responsabilitat pot ser decisiva i vital. No ens jutgeu i ens prengueu com a mares histèriques, mireu-nos als ulls i respecteu-nos, que som persones i tant nosaltres com els nostres fills estem patint encara que tot acabi en res. Siusplau tots som persones, tots podem tenir un mal dia i ho entenc, però ja està prou malament tot el sistema com perquè a sobre no puguem tenir una conversa d’adults de tu a tu sense haver de posar una cadira més altra que l’altre. Els interessos , en teoria son els mateixos: que els nens estiguin BÉ i les mares som les que tenim cura d’ells la major part del temps i sovint l’instint no ens falla. Siusplau, siusplau… estic segura que en algun moment de la vostra carrera estimàveu el que fèieu, només fa falta recordar aquells moments per tornar a adquirir la il·lusió i la màgia que poder arribar a fer. Gràcies!

IMG_2598

21 Comments
  • Maribel lopez
    Posted at 11:14h, 01 diciembre Responder

    Hola guapa! Lo primero decir que el catalán no es mi fuerte así que aunque te leo corro el riesgo de no entender algunas cosas…te resumo brevemente mi experiencia.. Yo también perdí la fe en pediatras… Ahora aplico lo que dice el pediatra mas el sentido común.. Quw no siempre coincide, con leire que tiene dos años fue todo facil, ningún problema a destacar pero martina… Ese ha sido otro cantar… Diagnosticada de reflujo el primer mes… He de reconocer que ahí acertó, omeoprazol formula magistral de farmacia, la incomodidad que produce, el sueño y la alta demanda que tienen estos niños no la quito, pero si las regurgitaciones… Intrdujimos los cereales y por falta de tiempo decidí que aunque siguiéramos con LM las papillas hacerlas con leche de bote por comodidad… Error! Tres meses de no coger apenas peso, no querer el biberón, papillas… Respuesta del pediatra: «es que este no ha sido su mejor mes» , ya te digo yo que no, no hacia falta que lo dijera. despertaba cada 15 minutos, ese era su sueño mas largo si no era en brazos… Al final,resumiendo, un pediatra nada más verla dijo intolerancia a la proteina de la leche de vaca, fuera todo lo de vaca para ella y para mi por que aun con 10 meses sigue con pecho y las papillas con leche hidrolizada. Resultado:fuera omeoprazol, vuelve a dormir, aunque no toda la noche ( quien pretende eso en un bebé? 😉 ) y esta mas feliz… A
    Nosotros el omeoprazol nos ayudo… Y también altas dosis de paciencia, muchas horas de manduca ( portabebe) y colechi todas las noches… Ahora estamos viendo la luz y recuperando la fe… 🙂

    • Laura
      Posted at 12:57h, 01 diciembre Responder

      Des de la meva experiència puc dir que la homeopatia funciona! Dóna-li una oportunitat. Molts ànims!

      • crismoe
        Posted at 21:12h, 02 diciembre Responder

        SI, com dic en el post, je he obert la meva ment…mal no li pot fer 🙂

    • crismoe
      Posted at 21:16h, 02 diciembre Responder

      Vaya Maribel, siento que hayas pasado por lo mismo que estoy pasando yo, pues es desesperante! Explicas mi historia (excepto lo de los cereales). A mi el omeoprazol no hubo manera que ,e lo recetaran…. La Leche de Vaca y derivados hace semanas que la he quitado de mi dieta…Ahora parece que empieza a mejorar. Sigo sin lácteos ni trazas de nada. Evidentemente mucha teta, portabebés y colecho, sinó yo no huiera sobrevivido! jajajaja! En fin! Muchas gracias por tus comentarios! PD: en la derecha del blog hay un botón traductor al castellano 😉

  • mamagardenia
    Posted at 13:38h, 01 diciembre Responder

    Per a mi la sol·lució va ser JO DEIXAR els làctics (la meva peque A està a LM exclusiva), i van acabar tots els problemes. No sé si ho hauràs provat.

    • crismoe
      Posted at 21:12h, 02 diciembre Responder

      Si! ja estan trets fa setmanes, però ara fins i tot he retirat les «trazas» i hem millorat! Mil gràcies!

  • PAOLA ORTUÑO
    Posted at 14:14h, 01 diciembre Responder

    Cris; la homeopatia funciona i molt, el més important és el metge homeòpata que la prescriu (perquè no només amb un títol i uns estudis ja saps prescriure homeopatia…) T´ho dic per experiència i vaig voltar per uns quants homeòpates fins trobar un de molt bó …i no és fàcil…Per mi es van acabar les migranyes que m’acompanyaven des de l’adolescència..i el meus fills van acabar amb les bronquitis,neumonies etc…i els ventolin,antibiotics i demés…
    És una medicina amb evidència basada en la experiència; a França està finançada per la sanitat pública…imagina´t com estem aqui …años luz…
    Però cada vegada conec més metges (alòpates) de mentalitat més oberta que comencen a prescriure homeopatia…
    I ara també s’està descobrint tot un camp amb els probiòtics, en concret amb el còlic del nadó, amb l’atopia amb
    resultats molt esperançadors!

    Espero que el Joan segueixi millorant…i si necessites qualsevol cosa… ja ho saps…sóc fan de la homeopatia!!

    un petó fort
    Paola

    • crismoe
      Posted at 21:11h, 02 diciembre Responder

      Gràcies Paola!!! PUes si!! diga’m el secret Homeopàtic per l’atopia please que estic arruinada amb tanta crema!!! Mil gràcies! Parlem en directe! MUA!

  • Erika
    Posted at 14:16h, 01 diciembre Responder

    Hola. Un relat molt real i trist. Es molt trist que casi no hi hagin pediatres amb vocació, hi han, però es difícil trobar-los. Sempre he viscut a Barcelona, fins fa dos anys. Les meves filles anaven a un pediatra que nomes entrar a la consulta, era com entrar a una casa. Si havia d’estar amb tu 1 hora, ho feia. Si tenia una urgència i en aquell moment hi havia un nen a la consulta que pogués contagiar a les meves, em demanava que esperes a que aquest nen marxes. Sempre ha cuidat el mínim detall, si no te temps, el busca. Sempre esta disponible en el mòbil i si cal, ve a casa teva. Es un pediatra dels de fa 30 anys, consulta petita però molt familiar. S’enrecorda de tot. Es una passada. Ara ja no visc a Barcelona i vaig a un cap. Lo primer que fa la doctora es mirar-se el rellotge. La meva filla petita va fer les caques amb sang i ella va dir-me que no pensava mirar-se el bolquer. Vaig trucar el pediatra de BCN i lo primer que em va dir va ser: fes-li una foto al bolquer i passame-la per whatsapp. Per que vegis la vocació de cadascun. Jo crec en la homeopatia en casos de llarga durada, però per curar una cosa ràpid, ho sento però no. Tu tranquila, algun trobaràs. Jo vaig boja perquè arribin les vacances de Nadal i porter-les a fer una revisió al seu pediatra de sempre que per mi li haurien de posar unes quantes estàtues.

    • crismoe
      Posted at 21:10h, 02 diciembre Responder

      Erika! Estava esperant ansiosa el final de la teva resposta per veure escrit el nom d’ aquest àngel de pediatre i no ho has posat!! va! diga’ns el teu secret! PRometo no saturar-li la consulta 🙂 MIl gràcies!

      • Erika
        Posted at 23:28h, 02 diciembre Responder

        Cris les seves dades son:
        Joan Vinyes Vila
        C/ Tajo 29, ent.1
        08032 Barcelona
        934297880

        Li he recomanat a varies persones i totes estan encantades amb ell. A mi m’ho van recomanar i va resultar que era el pediatra meu de petita.
        Es pediatra d’urgencies al hospital de Barcelona i per les tardes te la seva consulta privada. Es com parlar amb la teva millor amiga. Pots portar una llista enorme de coses per preguntar, que segur te les contesta totes.
        Espero que si el proves, em diguis que t’ha encantat.
        Buscant la direcció exacte he trobat aquests comentaris d’ell.

        http://www.doctoralia.es/medico/vinyes+vila+joan-10383053

        Ja hem diràs algo. Molta sort.

      • Erika
        Posted at 08:47h, 03 diciembre Responder

        De res bonica. L’unic dia que no treballa, son els dimecres. Esta de guàrdia al hospital. Ens hem d’ajudar entre nosaltres.
        Ja diràs.

  • carla
    Posted at 09:06h, 02 diciembre Responder

    Estic totalment d’acord amb tu! La meva filla era com en Joan!! No crec en la homeopatia (en general) però si que et puc dir que fins que jo no em vaig aserenar i tranquilitzar la meva filla no es va calmar,,,amb això et vull dir que és tan important que nosaltres estiguem tranquiles o que algú amb qui hauriem de tenir confiança, que en aquest cas hauria de ser el metge o professional sanitari competent ens transmetés la tranquilitat. és tristíssim que això no passi!! jo he he mantingut lactància fins aquest segon embaràs, i LME fins als set mesos (bastant en contra de loa meva pediatra) i després vam començar amb la complementària de reforç de lactància i no pas al revés!! La meva filla mai ha pres cereals hidrolitzats amb llet de continuació, no li ha calgut… i està saníssima! No sé qu hagés passat si li hagués fet cas al pediatra!!! ànims i tranquilitat, els fills noten tots els moments de la mare i ens ho transmeten! disfrutaaaa

    • crismoe
      Posted at 21:09h, 02 diciembre Responder

      Ai Carla! Els nervissss! És el peix que es mossega la cua: el nen ho passa malament, la mama es posa nerviosa i el nen encara ho passa pitjor amb lo que la mama encara es posa més nerviosa oi? jejejeje… Casi impossible de parar la roda! PEr sort, pesno que la meva ja ha començat a parar! Mil gràcies per escriure !

  • glorieta
    Posted at 12:47h, 02 diciembre Responder

    Ostres Cris, molts ànims amb en Joan i no defalleixis.
    Fa molt temps que et segueixo, però de manera invisible, però avui no m’en puc escar.
    Fes el que et digui el teu instint. En quant als metges… busca i rebuscat a un que et dongui la confiança que necessites, per que això també farà que en Joan millori. En Jan es al·lèrgic a la llet i l’ou, té dermatitis atòpica severa (d’aquella que quan vas al metge les infermeres comenten: una vegada va venir un nen que….) però ara amb 2 anys sembla que comencem a aixecar el cap. El seu pediatre és homòpata però l’al·lergòleg i el dermatòleg no, així que anem combinant les dues «medicines». En algun casos la homeopatia ens ha funcionat i en alguns no, així que quan una falla tiro per l’altre. Demana (o exigeix) analítiques d’al·lèrgia, per que encara que sigui molt petit poden donar pistes ( a en Jan li van diagnosticar les al·lèrgies amb 5 mesos) i sinó, proba tu de treure’t els aliments més comuns (llet i ou) i tots els que els puguin contenir. I molta paciència, paciència,… i demana ajuda al teu voltant per que tu puguis donar a en Joan tot el que necessita per que ell també ho passa malament. Jo em consolo pensat que en Jan era tant petitó que no recordarà res.
    I com a defensa pels metges et diré que l’al·lergòleg tot i ser «tradicional» té molt clar els avantatges de la lactància. Vaig començar a treballar quan en Jan tenia 5 mesos i mig, el pitjor més de tots, estava fatal, tant que va perdre pes i tot. I el doctor no em va deixar que comences l’alimentació complementaria. Vam estar varis dies que ma mare intentava que prengués llet meva (de totes les maneres possibles, pobre) i 5 dies després el vaig trucar desesperada per que no menjava res i vam començar amb la fruita (jo estava fora 7,5hores). Per sort, no tots els metges son iguals….

    • crismoe
      Posted at 21:07h, 02 diciembre Responder

      MOltes gràcies Glorieta per la teva experiencia. JO ja li he tret la Llet de vaca i vam notar una petita millora. POc a poc cada dia està millor i jo molt més tranquila. Espero trobar el pediatre ideal algún dia i poder ressetejar la meva Fe. Una forta abraçada i mil gràcies pels teus consells!

  • Miriam
    Posted at 06:43h, 03 diciembre Responder

    Hola Cris. Jo també vaig arribar a perdre la fe, però després d’uns quants mesos, llibres i estudis llegits i bastants diners gastats, l’he tornada a recuperar. La meva filla tenia un tel tipus 4, la flora intestinal destruïda per reacció a la vacuna del rotavirus, iplv i intl·lerància a la lactosa. Després d’un mes d’insistir a dos pediatres diferents, i d’haver agreujat el tema de les diarrees per culpa d’un suplement de llet artificial, que no va voler mai, gràcies a una asesora vam començar a veure llum. Jo vaig començar la dieta d’exclusió, (porto gairebé 10 mesos), i ens va recomenar que visitessim al dr Parri per valorar el tel, que finalment vam operar. La cosa va millorar molt, però no s’acabaven les diarrees, i després d’una analítica el gastroenteròleg que la porta ( que de LM no en té ni fava, que extrany, oi? ) la va diagnosticar com a diarrea crònica inespecífica i
    ens va dir que amb els sòlids milloraria. Com veus, la teoria dels sòlids circula per tot arreu. Quan vam intentar introduir sòlids, la cosa continuava igual i ja, després de molt llegir sobre diarrees en lactants,sopitàvem d’una possible intol·lerància a la lactosa. Va ser una altra asessora (beneïdes sigueu!) qui ens va recomenar una visita al dr Ruiz, que ens va acabar de donar llum. Ens va recomenar probiòtics per restituir la flora intestinal i, després de confirmar amb una prova que no digeria la lactosa, un complement de lactasa. Aquest complement el vaig trobar buscant per internet, perquè era tan nou, que ni ell el coneixia. Total, que als 8 mesos tot va millorar molt i vam començar a gaudir de la lactància. I la meva fe va quedar, en part, restituïda.
    Perdona pel gran «totxo» i ànims.

  • Maria Dolors
    Posted at 17:13h, 03 diciembre Responder

    Cris no perdis la fe no tots son iguals (per sort). Confia en el teu instint de mare i professional. I segueix buscant un bon professional o un bon conseller. El que jo no entenc a vegades és que tot és normal, tot es inmadur…. Pero veus el nen o nena i pobrets ho estant passant malament!
    Petonets!

    • Maria Dolors
      Posted at 17:29h, 03 diciembre Responder

      La meva nena tot i tenir molta força succionant (al primer dia ja em va fer clivelles) era una mica passiva menjant. Succionava unes quantes vegades i s’adormia. La pediatre des de que vam sortir del hospital ens va citar cada dos dies durant casi el primer mes. Recordo com si fos avui quan la Judit cumplia dos setmana i desprès de passar un cap de setmana horroros treient-me la llet amb el llevallets i donant-li amb un biberó (munyint-lo millor dit) per tal de saber que havia menjat 30ml. Vam anar a la consulta d’hora i la va explorar, ja tenia millor color, no estava tant deshidratada…. I ens va dir que aquest cap de setmana havia pensat molt amb nosaltres (ens havíem vist dissbte al matí) ja que si no havia millorat l’havien d’ingresar i donarli menjar per via. Casi ploro.
      Jo l’aprecio molt ja que en cap moment em va forçar a deixar el pit tot i que li donava cada vegada més suplement de llet amb pols. Però les postres era el meu pit. La Judit no m’ha rebutjat mai i sempre em buscava després de menjar. Jo volia donar-li pit i així ho vaig fer (encara que molt poquet sortia).

  • Montse Font
    Posted at 22:22h, 05 diciembre Responder

    Realment crec que al poble on visc tenim molta molta sort, tenim unes pediatres genials que defensen i cuiden a la mare i al nen completament, i si les escoltes pots apendre molt.
    Al meu CAP promouen la LM i et donen tota l informació necessaria perque sigui un exit, i en el meu cas així ha estat, portem vora de 3 anys i seguirem…. també introdueixen l AC duna forma tranquil.la adaptada a cada situacio, i ni molt menys he sentit cap de les barbaritats que et vam dir a tu a la consulta.
    Gracies a elles vaig coneixer tb els llibres del Carlos Gonzalez i de la Rosa Llove, que ben llegits i interpretats em van ajudar a entendrem a mi i al meu fill en moltes situacions «complicades».
    També des dun primer moment em van explicar que podia tenir un part el més respecgar possible i tb va ser així, inclus em van donar la força per saber que si tot anava be, ho podia viure a casa el maxim temps possible, que era el lloc on em podria moure i sentirme mes comode, i aixi va ser: van començar les contraccions a les 9 del vespre i fins les 2 de la matinada, ja de 6 cmtrs no vam arribar al hospital, on em van deixar mourem i fer com jo necessitava.

    Conclusio: gracies a aquests professionals vaig coneixer la gran força que tinc com a dona i que tenim totes.
    I tan de bo, tots escoltessim més i entenguessim que necessita cada mare i cada nen.

Post A Comment

¡Envíame un Whats!
Escanea el código
Hola 👋
estoy aquí para acompañarte, ¿Qué necesitas?