Si no hi ets, simplement em faltes…

Moments que,

des de la teva inconsciència,

em mires demanant-me un respir,

demanant-me espai,

suplicant-me uns segons de tranquil·litat.

I jo que no ho comprenc, que no t’entenc,

et miro amb to de súplica reclamant que em regalis tota la teva empatia,

inclús en aquells moments extrems on flaqueges i ja no saps què pots fer,

jo et segueixo necessitant.

Un dia vaig despertar.

Un dia , simplement vaig existir…

dins de tu, amb tu…

perquè tu i jo formem part l’un de l’altre…

tu i jo som un tot,

tu i jo ho som tot per mi…

Perquè tu seguies fent la teva vida fora,

però jo m’estava fent dins teu,

jo començava a existir aferrat al teu ventre…

Tant càlid, tan tranquil,

amb aquell so de fons,

dins d’aquella foscor tant confortable…

sense por, sense neguit ,

sentint-te amb tots i cadascun dels meus sentits…

Un dia vaig voler saber més i vaig decidir sortir…

va ser un camí dur i alhora tan estranyament enriquidor

que vaig arribar feliç, serè, ferm…

I de sobte: Llum, sorolls nítids, veus i…TU,

tu que ets jo, jo que sóc tu…

i com separar-nos si som un?

Si t’allunyes em deixo de trobar bé,

et necessito perquè jo sóc tu i tu ets jo.

Mil sensacions al dia,

algunes càlides, altres fredes…

algunes bones, altres dolentes …

i tu que em mires i jo que em quedo tranquil,

i si te’n vas crido,

crido ben fort i ben alt perquè em surt de dins i no puc fer-hi res,

i tu tornes i em mires,

em cantes, m’acarones, m’ hipnotitzes

i jo torno a estar en pau ,

perquè tornem a ser un tot,

el meu tot.

Si no hi ets, simplement em faltes.

Senzill, conscient, potser massa i tot en un món tant complicat.

Quan estigui preparat per sortir del tot t’ho faré saber,

però ha de ser poc a poc,

sense presses ni neguits,

tant serè, tan tranquil,

i tan ferm com vaig arribar,

poc a poc et deixaré anar la mà,

mentre em miris amb aquella mirada de qui em gestar,

contenta , tranquil·la, serena,

amb aquella mirada que ens va enamorar.

T’estimo mare…

t’estimo fill.

tu ets jo

Anuncios

11 comentarios en “Si no hi ets, simplement em faltes…

  1. Se m’ha sortit una llagrimeta i tot! Es teu aquest escrit?? Es preciós… de vegades veig la meva filla mirar-me amb uns ulls que diuen exactament el que posa en aquest text… i la mirada que li torno, es exactament el que descriu aquest escrit… Es amor en essència pura!!

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s