Si no hi ets, simplement em faltes…

Moments que,

des de la teva inconsciència,

em mires demanant-me un respir,

demanant-me espai,

suplicant-me uns segons de tranquil·litat.

I jo que no ho comprenc, que no t’entenc,

et miro amb to de súplica reclamant que em regalis tota la teva empatia,

inclús en aquells moments extrems on flaqueges i ja no saps què pots fer,

jo et segueixo necessitant.

Un dia vaig despertar.

Un dia , simplement vaig existir…

dins de tu, amb tu…

perquè tu i jo formem part l’un de l’altre…

tu i jo som un tot,

tu i jo ho som tot per mi…

Perquè tu seguies fent la teva vida fora,

però jo m’estava fent dins teu,

jo començava a existir aferrat al teu ventre…

Tant càlid, tan tranquil,

amb aquell so de fons,

dins d’aquella foscor tant confortable…

sense por, sense neguit ,

sentint-te amb tots i cadascun dels meus sentits…

Un dia vaig voler saber més i vaig decidir sortir…

va ser un camí dur i alhora tan estranyament enriquidor

que vaig arribar feliç, serè, ferm…

I de sobte: Llum, sorolls nítids, veus i…TU,

tu que ets jo, jo que sóc tu…

i com separar-nos si som un?

Si t’allunyes em deixo de trobar bé,

et necessito perquè jo sóc tu i tu ets jo.

Mil sensacions al dia,

algunes càlides, altres fredes…

algunes bones, altres dolentes …

i tu que em mires i jo que em quedo tranquil,

i si te’n vas crido,

crido ben fort i ben alt perquè em surt de dins i no puc fer-hi res,

i tu tornes i em mires,

em cantes, m’acarones, m’ hipnotitzes

i jo torno a estar en pau ,

perquè tornem a ser un tot,

el meu tot.

Si no hi ets, simplement em faltes.

Senzill, conscient, potser massa i tot en un món tant complicat.

Quan estigui preparat per sortir del tot t’ho faré saber,

però ha de ser poc a poc,

sense presses ni neguits,

tant serè, tan tranquil,

i tan ferm com vaig arribar,

poc a poc et deixaré anar la mà,

mentre em miris amb aquella mirada de qui em gestar,

contenta , tranquil·la, serena,

amb aquella mirada que ens va enamorar.

T’estimo mare…

t’estimo fill.

tu ets jo

Anuncios

11 comentarios en “Si no hi ets, simplement em faltes…

  1. Cris dijo:

    Se m’ha sortit una llagrimeta i tot! Es teu aquest escrit?? Es preciós… de vegades veig la meva filla mirar-me amb uns ulls que diuen exactament el que posa en aquest text… i la mirada que li torno, es exactament el que descriu aquest escrit… Es amor en essència pura!!

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s