Vull dir, que igual que el caminar, el parlar o el dormir són processos evolutius, la maternitat també ho és, i no hi haurà d’haver bàndols. Simplement cada mare té el seu ritme, les seves influències , les seves pròpies idees i no ens oblidem...
Per la mare, igual de dur, que no pot deixar ni un segon aquell nadó ploraner i altament demandant i encara que existeixi el pell amb pell i els porta-nadons, dur el ritme dels altres dos, jugar amb ells, fer el dinar i rentar els...
Estic cansada…molt cansada… Tothom ho sap menys jo, que fins avui, 3 setmanes després del part no me’n havia adonat. Des del dia P que visc en un núvol untós i esponjós de felicitat…Un arc iris de sensacions postpart que per res esperava… Esperava un post part fosc...