Programes especials per una MATERNITAT RESPECTADA? Canvi de Xip siusplau!

Ja estic de quasi 34 setmanes i el dia del PART s’acosta…

Que pariré a casa, si tot va bé, ja és quasi una realitat però això no vol dir que deixi d’estar molt conscienciada en l’assistència al part del nostre país….

Avui m’he aixecat amb la noticia de la inauguració d’un “Birth Center” a la comunitat Valenciana, cosa que em fa immensament feliç perquè significa dues coses:

  1. Que cada vegada hi ha més demanda, cosa que significa que les DONES cada dia ens informem més i ens deixem portar menys  per la inèrcia o la “cultura”
  2. Que els professionals , per fi, estan entenent el perquè de tot plegat i els beneficis que comporta.

De totes maneres, queda molt, moltíssim camí per recórrer i és que opino que fins que no fem un canvi de xip, les coses no donaran el tomb necessari… i és que realment em sembla que no s’està entenent el concepte de PART RESPECTAT…

Perquè sinó es creen programes especials per respectar aquests processos?

No s’haurien de respectar tots ells , ja siguin  embarassos de més alt o més baix risc?

Totes les dones amb o sense patologies haurien de ser escoltades i respectades i fins que els hospitals del nostre país no ho entenguin no hi haurà manera de fer el pas definitiu.

M’explico:

Hospital MATERNITAT (El Clínic) ofereix el PROGRAMA PART, cito textualment:

 “Per això, seguint les recomanacions actuals de tots els organismes nacionals i internacionals, segueix l’evolució normal del part, redueix l’intervencionisme i respecte la presa de decisions de la parella, garantint la seguretat de la mare i el fill. Quan les expectatives no es poden complir, es dóna una informació veraç i entenedora.”

Ostres! Això no s’hauria de fer SEMPRE? Vull dir que si un embaràs és de risc més elevat trobo que aquesta premissa també s’hauria de complir…

Segueixo citant:

Què ofereix el programa PART?

► Respecte al desig dels pares de com volen viure el naixement del seu fill/a. 
► Respecte a les decisions de la parella. 
► Respecte a les preferències de la parella sobre:

► Acompanyament 
► Mobilitat 
► Espai agradable 
► Alleujament del dolor 
► Control del benestar del teu fill/a 
► Hidratació durant el part 
► Rebuda pell amb pell del teu fill/a 
► Suport a l’alletament 
► Estada a l’hospital

► Opció sobre donació de sang de cordó.

► Atenció i acompanyament amb només els controls indispensables, sense procediments rutinaris o medicalitzacions innecessàries. 
► Atenció professional capaç de garantir qualitat humana i el màxim nivell de seguretat a la mare i el nadó.
► Atenció de la llevadora com a professional de referència que informarà, ajudarà i acompanyarà en tot el procés. 
► Atenció d’altres professionals (obstetrícia, neonatologia, i/o anestesiologia) en funció de les necessitats.  

Tota l’estona parla de RESPECTE, OPCIÓ, QUALITAT HUMANA, MÀXIMA SEGURETAT, ATENCIÓ DE LA LLEVADORA… torno a repetir i perdoneu si sóc pesada , però lo lògic no seria que aquest respecte i aquesta atenció estiguessin sempre presents a l’hora d’assistir a  una embarassada i un part, cesària o sigui com sigui com acabi? No es mereix una mare que té cesàries prèvies que la tractin amb el mateix respecte i li ofereixin diverses opcions? No es mereix una dona amb Diabetis, amb un nadó de natges o un nadó que no acaba d’estar “bé” dins de l’ úter que se la informi, se li donin opcions i s’escoltin les seves preferències? Ens hem d’acollir a un programa especial perquè se’ns respecti?

Cada cop ho tinc més clar…Canvi de Xip siusplau!!!

A Sant Joan de Deu passa el mateix, cito textual:

“L’Hospital Sant Joan de Déu ha presentat un nou model d’atenció al part, el programa MARE (Maternitat Respectada), coincidint amb el part número 100.000 que es fa a l’Hospital.”

» El programa MARE dóna protagonisme a la família. Permet que la dona triï el model de part que desitja, que estigui acompanyada en tot moment per la seva parella –fins i tot en les cesàries- i que pugui ser amb el seu nadó des del mateix moment del naixement. Les habitacions disposen d’un espai especialment concebut perquè els professionals de l’Hospital puguin practicar les primeres cures al nadó davant la presència dels seus pares.”

Programa MARE: MAternitat Respectada, a cas no haurien de ser respectades  totes les maternitats?

Tornem a estar en el mateix punt… Tot el que descriu aquest programa són coses BÀSIQUES que haurien d’estar presents en qualsevol tipus de part: La no separació del nadó per les cures, l’acompanyament de la persona que es desitgi, etc…

Està clar que aquest dos HOSPITALS són un exemple clar que les coses estan canviant… perquè són dels pocs centres de Barcelona, per exemple, que com a mínim tenen aquesta possibilitat i això està molt bé (jo i la Maria ho agraïm moltissim perque vam gaudir d’un part fantàstic), però no és suficient ni de bon tros.

Hem de seguir lluitant perquè aquests programes no siguin l’excepció… perquè les dones que accedim a ells no siguem una minoria, i perquè TOTS els parts siguin RESPECTATS, evidentment dins les possibilitats que té cada situació, però com a mínim comptant amb la opinió dels pares i amb el DRET A DECIDIR  de la mare que és qui ha de tenir la última paraula.

 

Com ho podem aconseguir?

 

  1. Posant QUEIXES per escrit als hospitals , ja siguin públics o privats, on hem rebut un mal tracte, o on creiem que no han respectat ja sigui pel tracte el dia del part o per la falta d’informació durant l’embaràs. Si només ens queixem en els fòrums o ens els grups de suport, els que tenen que fer el canvi no s’enteren de res. És molt important fer arribar la queixa a qui pertoca, ja sigui perquè es posin les piles o perquè obrin expedient a un metge o llevadora que ha fet “mala praxis” o abús de poder.

 

  1. Informant-nos molt durant l’embaràs de les pràctiques i protocols de cada centre i dels nostres desitjos com a dones i com a mares per poder deixar clar, quan sigui el moment, els que SI que volem i el que no. Aquí teniu un Model de Demanda d’informació de protocols de Dona llum.

 

  1. Utilitzar sense por les eines que tenim com a pacients: PLA DE PART i consentiment informat, on indicarem per escrit totes les nostres preferències i voluntats (document amb valor legal)

 

  1. Fer servir la llei d’ Autonomia del Pacient, que ens dona dret a decidir sobre les proves mèdiques o pràctiques que es realitzaran a la nostra persona i/o al nostre fill. Llegir més aquí.

 

Pot semblar, o ens fan pensar ,sovint, que hem de fer un màster per PARIR, que sembla que no confiem en els metges o que anem amb la destral de guerra, però res més lluny de la realitat:

Durant l’embaràs ens informem sobre totes les prestacions del cotxet, de l’hamaca i fem un màster en talles de roba de nadó…ens passem nou mesos llegint “el embarazo semana a semana” i anem a classes pre-part.

Perquè doncs, informar-nos sobre les POSSIBILITATS REALS que tenim, sobre les NOSTRES OPCIONS i els NOSTRES DRETS, sobre què li passarà al nostre úter  i a la nostra VAGINA, sobre què faran amb el nostre fill un cop nascut, vol dir no confiar en els metges?

És el nostre cos i el nostre part i el nostre fill, un fet únic a la nostra vida que significarà molt més del que ens podem imaginar, i noies, no hi ha marxa enrere, un cop fet, fet està, més val saber al que anem i el que realment volem, no?

 

embaras

 

Podeu trobar més informació sobre drets, deures i protocols a la web de DONA LLUM o assistint als seus GRUPS MENSUALS.

 

 

 

12 Comments
  • fentpensantdient
    Posted at 08:04h, 11 junio Responder

    Tens tota la raó! Parts respectats ho haurien de ser TOTS. Sempre cal que es respecti la mare, el nadó, tant com a persones com els seus processos fisiològics. D’acord, hi ha parts de risc o parts que necessiten intervenció. Doncs fem-la, però això no vol dir que deixem de respectar la mare o al seu fill/a.
    És trist que s’hagi de demanar una cosa tant elemental. Però de fet passa bastant quan vas al metge. Jo, des de que he pres consciència, a través del meu embaràs i part, cada vegada que vaig al metge flipo bastant (amb algunes excepcions) en com ens tracten, no informen, menyspreen (per exemple la pediatra del CAP o un metge que em va treure el queixal del seny fa un temps, per dir-ne alguns)

  • Rebeca
    Posted at 12:41h, 11 junio Responder

    Opino igual que tú, todos los partos deberían ser respetados por naturaleza, pero ya que eso no ocurre, no está demás que se pongan en marcha estos programas, y se conviertan en una herramienta para poder exigir que se cumpla lo «ofertado» en ellos…

    Por otro lado, tengo una pregunta. Yo vivo en Girona. Mi hijo nació en la Clínica Bofill, pero me gustaría que mi próximo hijo naciera en el Hospital Sant Joan de Deu. Qué he de hacer para acogerme a su programa MARE? No me toca ese hospital por la Seguridad Social. Sabes si habría alguna manera de derivarme allí de alguna forma o si entrara en algún seguro sanitario?

    Muchas gracias! Me encanta tu blog y tu manera de expresar lo que sientes y piensas!

    • crismoe
      Posted at 16:35h, 11 junio Responder

      Hola Rebeca!
      Y el Hospital de SANTA CATERINA DE SALT te lo has mirado? te cae más cerca y es de los buenos!!!
      Aún así, te toque donde te toque puedes hacer dos cosas, la primera es ir a tu CAP y pedir la derivación al hospital que te interese; Se suele pedir a la comadrona o a tu médico de cabecera sobre la semana 26-28 y no suelen poner problemas, te hacen un papel de derviación y en pocos días te llaman dandote la respuesta.
      Si te pusioeran problemas, puedes hacer la segunda cosa: simplemente el día que estés de parto, presentarte a la clínica que quieras y TIENEN LA OBLIGACION DE ATENDERTE. Eso sí, ve siempre con las carpetas de tus pruebas en la mano y con tu plan de parto!

      Un abrazo y gracias por leerme!

  • Lai - Aixi és com ho penso
    Posted at 13:13h, 11 junio Responder

    molta raó Cris! i molt d’acord amb el primer punt: no em de dir el que preferim només en els llocs on els demés pensen com nosaltres, sino a tot arreu. Ens hem de queixar, ho hem de demanar, sigui l’hospital o clinica que sigui que es trii. Sino, és més dificil i més lent que sigui una pràctica estesa (clar que, estic d’acord, hauriem de partir de la base que hauria de ser aixi sempre!!!)

  • Raquel Palacios
    Posted at 14:03h, 11 junio Responder

    Bona tarda! Soc la Raquel! I llegeixo tot el escrius!
    Tinc un nen d»1 any… I properament comenÇarem a buscar el segon…
    Et volia preguntar si aquests dos hospitals que menciones sobre part respectat ho compleixen de totes totes o a l’hora de la veritat et donen qualsevol excusa per tirar pel dret…
    Perquè he escoltat de tot en tots els hospitals, inclosos els que anomenes
    Jo no m’atreveixo a parir a casa…per aixo m’agradaria saber quin hospital m’asseguren un part respectat? En tens idea?

    Moltes gracies i que vagi molt be el teu part!
    Una abraÇada!

    Date: Wed, 11 Jun 2014 07:20:09 +0000
    To: raquispalacios@hotmail.com

    • crismoe
      Posted at 16:31h, 11 junio Responder

      Hola Raquel!
      Enhorabona per la nova cerca!!! gaudiu de la cacera 😉

      Ara seriosament, si, si que ho sé: Per desgràcia ningú et garantirá el respecte a les teves decisions. El factor loteria en quant el personal que t’atendrà i en quant com evolucionarà el teu part (si has trencat bossa sense contraccions, si s’allarga el que per els és massa, etc) será totalment significatiu a l’hora de respectar la teva voluntat, per tant, per desgràcia t’ho jugaràs una mica a sorts. L’únic que pots fer és anar a parar a un lloc on les possibilitats de guanyar siguin més altes, com per exemple ho són a hospitals on tenen protocol i material pel PART RESPECTAT O PEL PART NATURAL. Com més opcions tingui el centre, més «fàcil» resultarà que t’escoltin. Jo per la meva pròpia experiencia et recomano Sant JOan De Deu, entre d’altres coses perquè Les cesàries poden ser acompanyades (i això em dona confiança) i també perquè les habitacions són d’ús individual SEMPRE. Et dic aquests dos punts, perquè la resta de programa és molt similar al de la Maternitat.
      EL següent és anar amb les coses molt clares, fer un bon plà de part i fer les preguntes claus a la reunió que tindràs amb la llevadora el dia que preseny¡tis el plà de part o demanant cita prèvia amb ella. Les preguntes clau, estan en els enlllaços de Dona llum que he posat en el post. També et pots apuntar a un grup de suport de dona llum o a una de les xerrades que fan sovint sobre el plà de part.
      Et desitjo de veritat que tinguis el teu part desitjat! i si te’n recordes de mi, escriu-me i explica!!!
      Una abraçada!

      • Roser
        Posted at 05:49h, 13 junio Responder

        Puc parlar per la Maternitat.
        Van haver-me de fer una cesària (a la setmana 42 el nen pesava uns 4’5 kg i vam decidir que, si jo volia part natural i el nen m’havia de passar pels malucs, més valia no esperar gaire i provocar el part: en sortir de la cesària el nen pesava realment més de 5 kg) i vaig haver de maldar perquè el meu home fos dins: no el deixaven entrar fins que la dansa estigués a punt de començar i, quan anaven a tallar-me se’ls havia «oblidat» que jo l’estava reclamant cada pocs minuts.
        Abans, com a darrer intent en el paritori (havia trencat aigües i tot, però el nen no baixava: normal, no tenia lloc!) van intentar la maniobra aquella de pressionar-te la panxa, sense encomanar-se ni a Déu ni al dimoni, ni avisar-me que ho farien.
        Encara abans, només entrar a l’hospital em van posar una via que vaig dur durant les 24 hores que es van passar esperant inútilment que comencés el part: una via gratis durant 24 h! Que no estàvem de retallades? Tampoc no m’ho van preguntar, només me’n van informar i, atabalada com anava, no vaig poder-m’hi negar.

        Crec que un dels problemes és que ens «permeten triar». Si es fessin la idea que el que han de fer és «obligar-nos a fer la tria», tot seria més fàcil. Que fossin conscients que, com que no estem malaltes, no són un hospital, són com un restaurant o un centre d’estètica. A cada pas ens haurien de preguntar: «vol una via? Si no, encara podem esperar una mica per si no fes falta», «vol que l’ajudi a fer pressió amb la panxa?». I així. Perquè una va a un hospital amb un programa PART, amb uns cursets de preparació al part natural, etc, i no s’espera haver d’esgrimir contínuament el pla de part.

        A casa ens l’havíem mirat, havíem decidit el que volíem i, com que anàvem a un hospital, la Maternitat, que representa que tot això ho fan de sèrie, no ens el vam ni imprimir. El proper, si puc, a casa. I si no, a St Joan de Déu.

  • mònica
    Posted at 09:57h, 12 junio Responder

    Hola Cris,
    per desgràcia jo vaig voler un part natural a la Maternitat de Barcelona, i s’omplen la boca. Vaig anar a totes les xerrades i tallers. El resultat… en fi… horroros. Un part no acompanyat, no respectat, completament medicalitzat, no em van ajudar en CAP moment. Les llevadores un 0. El comentari… «pues tu misma, solo estas dilatada de 3 cm i te quedan 12 horas de parto, no se como lo vas ha hacer…» la meva filla va patir innecessàriament i al final un forceps d’urgència amb lesions de per vida per a mi i per sort cap seqüela per ella. I dic per sort perquè hauria pogut passar de tot. Em vaig sentir estafada, humiliada, vexada, violada…
    Suposo que si arribes dilatada de 10 cm deus tenir un part fantàstic, però si no… jo no ho recomano a ningú!!
    Perdona per ser tan franca, però ningú t’explica aquetste coses fins que passen i tu et penses que estas al millor lloc i NO és així. Ja et dic, conec gent que ha tingut un part fantàstic i té molt bons records. Però van arribar molt dilatades i va ser un part «fàcil». el meu NO va ser així en CAP moment.

    • crismoe
      Posted at 10:20h, 12 junio Responder

      Hola Mònica! LAmento profundament la teva experiència…. Déu ni do quina merda 🙁 Per desgràcia sóc molt conscient que això és així…no sé si t0has fixat que una lectora m’ha preguntat i li he respost que malauradament , tot i tenir protocols especials, els factor loteria és determinant…és una desgràcia. A tu et va tocar la grossa en el mal sentit… Vas denunciar o fre una carta?
      El que comentes és tot una realitat, moltes mare m’han dit el mateix: O el part va com una seda amb els tempos que ells volen o tot se’n va a la merda. Ho sento molt, de veritat 🙁

  • marona
    Posted at 11:07h, 23 junio Responder

    Les queixes són una eina, però crec que les felicitacions quan algú fa les coses bé són encara més poderoses. Eduquem els nostres fills amb respecte i sense càstigs, potser podem intentar-ho amb la resta del món també. 🙂

  • marona
    Posted at 11:13h, 23 junio Responder

    La queixa és una eina, però les felicitacions quan les coses es fan bé encara són més poderoses i motivadores, pels que les fan bé i pels altres que ho veuen. Eduquem els nostres fills amb respecte i sense càstigs, potser podriem intentar-ho amb la resta del món. Petonets! 🙂

Post A Comment

¡Envíame un Whats!
Escanea el código
Hola 👋
estoy aquí para acompañarte, ¿Qué necesitas?