Una radical un pèl ofesa: L’ ESSÈNCIA DE LES MEVES PARAULES

Fa casi 4 anys que escric aquest blog…

He anat evolucionant amb ell, he anat aprenent, m’he anat formant…

L’escric, perquè m’agrada, perquè em sento realitzada i perquè gaudeixo posant per escrit i “dient en veu alta” pensaments que sovint queden amagats.

Però si d’una cosa n’estic orgullosa , és que SEMPRE vaig amb moltíssima cura, perquè sé i entenc que la maternitat és un tema molt profund i un tat controvertit i no m’agradaria gens que ningú es sentís malament…

El que passa, és que per uns quants comentaris que he rebut últimament, em dona la sensació que o bé, no ho estic fent del tot com m’agradaria o bé, la gent està molt cremada i li agrada llegir coses que no escric.

 

Entenc que pel fet de parlar del part natural, part domiciliari, la teta a llarg termini o la criança “profunda”, molta gent directament pensi que sóc una radical, i… no s’equivoquen!

Ho sóc! Sóc molt radical amb segons quines idees: Jutjo de manera sistemàtica el sistema  perquè les coses no funcionen:

 

– Tenim baixes maternals de 16 setmanes quan està més que comprovat que un nadó ha d’estar amb la seva mare els primers anys de vida…

– Tenim unes taxes de cesàries i episiotomies que fan posar els pèls de punta, i analitzant-les t’adones que hi ha hospitals privats que fan cesàries a “destajo” quasi per protocol quan està comprovadíssim els riscos que  corren mare i fill…(Què passa, que les que parim a les privades som menys flexibles o tenim més problemes que les que parim a les públiques?? (fa pudoreta) )

– Tenim uns protocols obsolets d’atenció a la mare i al nadó, que per sort cada vegada van canviant més, però que encara existeixen, sobre tot (una altra vegada) a les privades: Separació mare-nadó, cunes tèrmiques per nens a terme, lactància artificial a la primera de canvi, pinçament prematur del cordó, etc.

Medicalitzem els parts de manera automàtica  SOVINT sense donar informació a la mare dels riscos que comporten segons quines pràctiques…

– Realitzem maniobres perilloses per sistema com Kristeler o Hamilton ( sense informar ni demanar autorització a la mare)…

– De boquilla “promocionem” la lactància materna però hi ha una formació pèssima per part de molts sanitaris dins de les plantes de maternitat +  una quantitat infame de diners per part de les cases de llet artificial que porten al fracàs absolut en les primeres setmanes de vida del nadó.

– Tenim molts pediatres totalment  des actualitzats fent recomanacions de posar-se les mans al cap i produint autèntics desastres a les consultes de pediatria …

 

I no acabaria mai, perquè la llista de cagades és llarguíssima!

 

Si! Estic emprenyada i indignada i tinc TOLERANCIA 0 amb tota aquesta colla  que fan que moltes  mares ens sentim com el cul, o que fan que el nostre fill perdi els seus drets de manera totalment gratuïta i posant el nostre destí en mans únicament sort: Si ens toca el professional format: Eureka i si no, fes-te fotre que és lo que hay!

 

Si! Sóc una radical que sense miraments suspendria de professió a una gran part de “professionals” que actuen dins les maternitats del nostre país, perquè és PATÈTIC el que passa el segle XXI a Catalunya i Espanya… Que sembla mentida que  es gastin tants calers en tanta evidència i tant estudi perquè després el sistema se’l passi pel forro.

Si, ho confesso , ho sóc.

Però MAI, MAI, MAI he jutjat a una sola mare.

MAI, MAI, MAI he generalitzat sobre una situació concreta i molt menys he posat en dubte els sentiments de cap dona.

Sóc la primera que és jutjada diàriament i no em crec que ningú s’hagi pogut sentir ofès per paraules meves. (una altra cosa que és ja vinguis cremada i facis interpretacions que en aquell moment et convenen per desfogar-te amb mi en comptes de amb la teva sogra)

La realitat és que les coses no funcionen com haurien de funcionar, i això no és una opinió pròpia: Perquè us penseu que hi ha tantíssimes associciacions i grups de suport?  Perquè les coses van bé?

– Que hi hagi dones que hagin passat per experiències meravelloses?

Clar que si!!!! Jo mateixa en sóc una!

– Que hi hagi dones que no es plantegen segons què?

Doncs molt bé, cadascuna sabrà el que fa amb el seu cos i la seva maternitat..

– Que hi ha dones que hagin passat per cesàries necessàries?

És clar que si!!! Per això estem al segle XXI no?? Visca les cesàries necessàries, la ciència i els avenços tècnics!

– Que hi ha dones que hagin passat per cesàries innecessàries però no els afecti gens ni mica?

Doncs també, enhorabona per elles!

– Que hi ha dones que preferirien un cop el cap en comptes de parir de manera natural?

Doncs també les hi ha, i són moltes, i si estan degudament informades doncs perfecte!

– Que hi ha dones que prefereixen donar el biberó estant informades del risc per la salut que comporta la llet artificial? Doncs visca les opcions!

I un altre cop faria ua llista llarguíssima…

Però jo, en els meus escrits MAI parlo de la decisió de la mare, sinó de la decisió d’un sistema que moltes vegades  vetlla per la pela i no per la dona ni pel nadó, i és d’això que em queixo.

Em queixo que SOVINT (dic sovint i no pas sempre, perquè és SOVINT! ) que ens enganyen de manera descarada, que no ens informen dels riscos que correm, que de manera il·legal ens priven de segons quines accions, com per exemple de fer un pla de part (Quants hospitals et diuen que no accepten plans de part? Un colló i mig! i això senyores és IL.LEGAL).

Em queixo de la merda d’atenció que ens donen SOVINT en el moment més crucial i important en la vida d’una dona que esdevé mare.

I també dic SEMPRE que per sort les coses, poquet a poc estan canviant …

Dic SEMPRE que per sort ,cada vegada, i ha mes centres i més professionals conscienciats i reciclats i formats per donar “el callo”…

No dic mai que TOT sigui una merda ni que A TOT ARREU facin les coses malament.

Per tant, estimades companyes de sexe, deixeu siusplau de posar a la meva boca paraules, frases i judicis que no he escrit ni se’m passen pel cap perquè em sembla molt injust.

En fi, espero que ara m’hagi explicat millor.

Us deixo que avui fa 4 anys que vaig ser mare i necessito fer un pastís!

 

                                                                     Una radical un pèl ofesa.

Sombra

13 Comments
  • Tieta enamorada
    Posted at 15:17h, 30 abril Responder

    Hola Cris! Fa uns quants mesos que segueixo el teu blog, des que una de les meves millors amigues, que estava embarassada de la que fa 9 mesos que és la meva cuqueta, em va dir que volia un part sense epidural. Jo vaig al·lucinar en colors, en ple segle XXI, quin bogeria!! I ella, molt pacient, em va dir que busqués informació, que estàvem molt i molt desinformades. I buscant buscant vaig trobar, entre altres coses, el teu blog. Ara el tinc guardat a «favoritos» i t’he de dir que gràcies a tu he après molt. No sé si algun dia em quedaré embarassada, i tampoc sé quina decisió prendré (tinc molt arraigada la por al dolor del part). Però sí et puc dir que m’encanta el teu blog, que crec que calen més persones que, com tu, ens informin i ens expliquin les coses tal i com són. Per a que no ens pensem que en un embaràs-part-postpart tot són flors i violes, i per a que tinguem tota la informació necessària per poder decidir amb plena llibertat. Moltes gràcies!!!
    Ah!! I felicitats pel teu embaràs i pel quart aniversari del Xavi!! Molts petons i molta força per a seguir lluitant!

  • mònica
    Posted at 16:08h, 30 abril Responder

    ole cris!!
    no t’escric mai però et segueixo sempre!!
    no facis cas a aquestes veus, ets molt gran!!
    tu dius el que moltes no diem, tu ens recolzes tot i que no ens coneguis ni coneguis la nostra història…
    no deixis mai d’escriure i de dir tot el que dius, perquè moltes ho necessitem (o almenys jo!!)

  • Marta Mañé Artells
    Posted at 18:59h, 30 abril Responder

    Cris,

    No et facis mala sang! A mi m’encanta el teu blog i hi ha opinions que comparteixo molt i n’hi ha que no tant, però en cap cas m’he sentit mai ofesa. Suposo que ja ho deus saber, però quan un blog comença a tenir cert nombre de visites sempre hi ha trolls que intenten minar la moral de l’autor amb comentaris insultants i/o desafortunats: ni cas! A mi va passar-me amb el blog de cuina pel fet d’escriure algunes de les receptes en català (i això que si el Translator de Google no funciona m’ofereixo a traduir la recepta a qui m’ho demani).
    A mi el teu blog m’ha servit molt per forjar-me les meves pròpies opinions i m’ha empès a informar-me d’allò que més m’ha interessat i sovint el ginecòleg ni et comenta.

  • Aitana
    Posted at 21:01h, 30 abril Responder

    Totalment d’acord! Salutacions d’una mamà i infermera de pediatria que flipa en colors «sovint» i ha de lluitar contra una quantitat terrible de companyes irrespetuoses, desinformades i sense cap intenció de reciclar-se

  • Laia i Júlia
    Posted at 07:23h, 01 mayo Responder

    Genial, genuïna, transparent, valenta, lluitadora, generosa, única… Tu ets així i així són els teus escrits. A qui no li agradi que no llegeixi, ningú està obligat! Faltaria!!! Endavant bonica! (No et diré «i dos ovaris!» perquè ja els tens i mooolt ben posats! jeje)

  • Montse
    Posted at 10:03h, 01 mayo Responder

    Cris,
    Et diria exactament el que t’han dit la resta de companyes. Ho han clavat.
    Segueix escrivint que serveixes a moltes mares i dones.
    Jo comparteixo moltes de les teves opinions, però algunes no. En cap moment m’he sentit ofesa, ben al contrari, m’han encuriosit a voler conèixer més sobre aquests temes.
    Felicitats pel blog, per l’embaràs, perquè fa 4 anys que vas iniciar aquest camí,…
    Una abraçada guapa

  • Cristina
    Posted at 10:25h, 05 mayo Responder

    Hola Cris, vull ser breu perque si no… No deixis mai d’escriure, ajudes i molt amb els teus posts. Gràcies a tú sé que existeixen moltes opcions. Gràcies a tú sé que la propera vegada que quedi embarassada no he de donar-lis la raó com als tontos, que m’han d’escoltar i que tinc més vot i veu sobre el meu cos i el meu bebe que ningú. Entenc que no et faci gràcia els comentaris que et fan però penso que aquestes persones s’han desfogat amb tú perque han tingut una mala experiència. Res mes. Un altre cop, gràcies i gràcies perque realment estava desinformada i tú em dones la llum necessària per fer que les coses no tornin a ser com el meu primer part. Petons guapa!!!!

  • Barbara
    Posted at 11:54h, 05 mayo Responder

    Hola Cris,

    Tinc una nena de cinc mesos que va nèixer per cesària. Encara que m’hagués agradat que fos part natural, no em penedeixo gens ni mica. La meva nena és aquí amb mi, està preciosa i sóc molt feliç. No sóc del club del part a casa i no sé durant quant de temps li donaré el pit però aixó no és raó ni per deixar de llegir-te ni per insultar-te com sembla que han fet altres. Segueixo el teu blog perque m’ha ajudat molt i en cap moment he sentit que poguessis ofendre a ningú. La teva forma d’escriure no és gens ofensiva. Et diria que no en facis cas, però sé que el que et jutgin fa molta ràbia i ho has de treure. Creu en tu mateixa que ho estàs fent molt bé i estàs ajudant a moltes mares.

  • aida
    Posted at 07:17h, 08 mayo Responder

    Hola Cris! M´encanten els teus escrits, poses paraules a molts dels meus pensaments, i això em dóna força i fa que no em senti tan «bitxo raro». No deixis d´escriure si us plau. Una abraçada.

  • Glòria
    Posted at 00:44h, 17 mayo Responder

    Comparteixo opinions amb tu, i d’altres no, però no per això m’agrades menys. Al contrari, m’encantes!

  • crismoe
    Posted at 06:41h, 17 mayo Responder

    Bé noies… què dir! Moltes gràcies a totes per les vostres paraule si ànims! No, no tinc cap intenció de deixar d’escriure com ho faig.. Precisament si tinc aquest blog és per poder dir la meva sense «pèls a la llengua» , cosa que a la vida terrenal no em deixen fer. Mil gràcies!!!

  • Maria dolors
    Posted at 06:05h, 18 mayo Responder

    Cris, internet és així. No et preocupis! Qui volgui que et llegeixi i qui no docns no i punt. A mi m’agrada el que escrius sovint però hi ha vegades que no docns ja està. Jo se les meves cirunstàncies i tu saps les teves; i ja està. i si hi ha algo que no estic d’acord i crec que és molt radical t’ho diré amb carinyo i amor. No per criticar sinó perque entendre perque ho veus així i jo no, i establir un diàleg que m’ajudi a entendre una mica millor allò que dius. potser em farà canviar de pensament o pot ser no. amb el diàleg s’apren moltíssim!!!
    Pel Facebook seguia una pàgina que va tancar perque segons la «redactora» tenia moltes queixes.

    Un petó gegant al teu petit sant jordi de 4 anys. I una abraçada fraterna de part meva per tu perque segueixis escrivint.

  • Jess
    Posted at 14:12h, 14 septiembre Responder

    Hola Cristina, ahir a la nit et vaig descobrir, I quin descobriment¡¡
    Soc mare d’una gran dona de 18 anys, (ja universitària) i d’una altre que també ho és una gran dona (al menys porta el camí) de 15 anys, el meu primer (tenia 22 anys i molta por) part no va ser respectat en cap moment (provocat, medicalitzat i amb un bon ensurt amb el batec de la meva nena) tot va anar bé, per sort ni a mi ni a la nena ens va passar res.
    Amb la segona, ai la segona, ho tenia claríssim, JO decidiria quan marxàvem al hospital, que em feien i que no (el part a casa no el tenia massa per ma), i aixi va ser, vaig trencar aigües a les 5.40 del mati, vaig començar el part amb la meva baldufa de 3 anys i mig i el meu company, sols, varen estar esperant a casa que JO digues: ANEM.
    Vaig arribar al hospital a les 10.10h un mati de principis de desembre del 1999 i a les 10.40h. la meva floreta petita era nada amb 3980 gr. i ni UN punt. Una somni vaja, al endemà vaig demanar marxar i em van deixar, tot estava perfecte.
    En aquesta ocasió vaig topar amb un comare irlandès MERAVELLÓS, que em va dir: Farem aixo com tu vulguis i al teu ritme.
    Cristina puc estar d’acord o no en segons quins dels teus parers però m’encantes.
    Salutacions

Post A Comment

¡Envíame un Whats!
Escanea el código
Hola 👋
estoy aquí para acompañarte, ¿Qué necesitas?