29 Abr Demà farà 4 anys…
Demà farà 4 anys…
vaig passar de ser dona, amiga, filla , germana… a ser MARE…
Vaig gaudir de la mirada més innocent i més tendre que qualsevols ulls puguin observar mai…
Vaig ser ensumada amb convicció i identificada pel meu fill com la seva mare sense risc ni marge d’error…
Vaig acariciar per primera vegada el meu fill , preciós, ple de vèrnix i blavós…
Demà farà 4 anys,
El meu fill i jo vam passar a ser dos cossos independents…
Demà farà 4 anys el meu fill va nodrir-se de la meva llet, de la meva escalfor i jo de la d’ell…
Cap de les ombres ni dels dimonis d’aquell part horrible van poder trencar el vincle que vam crear durant 38 setmanes…
Cap metge ni cap de les seves intervencions van poder danyar el moment més màgic de les nostres vides…
Demà farà 4 anys el meu marit va passar a ser el pare dels meus fills…
Demà farà 4 anys vaig començar a viure de debò i a caminar per un camí que em condueix sense dubte a la felicitat més profunda, i a la bellesa més infinita.
Gràcies per tot , petit Xavi , per escollir-me i deixar que sigui per sempre més la teva MARE.
Felicitats tresor, demà fas 4 anys.
fentpensantdient
Posted at 08:25h, 30 abriloh Cris que bonic!!! Moltes felicitats, a tota la família 🙂
madrealpoder
Posted at 08:31h, 30 abrilFelicitats! Preciós post 🙂
tuspatucosymistacones
Posted at 21:12h, 01 mayoMoltes felicitats!!
Annnnna
Posted at 21:33h, 15 mayoHola Cris!
Sóc un desastre i no he sabut trobar on coi deixar un comentari en general, fins que he vist aquest apartat just en el lloc on parlaves del cumple del Xavi…4 anys ja!!! FELICITAATS PETIT HOME FORçUT!!!
Buf, em temo que el Pol es farà gran deseguida, i no vull… fa 4 dies era dins al panxa i ara ja té 2 mesos… M’agradaria que fos petit per sempre!
Per què escric? Doncs perquè tenia la necessitat de deixar constància en algun lloc que has estat la canya amb nosaltres. La millor DOULA que podria haver conegut mai. A part de carinyosa, atenta i sensible amb els meus desitjos, has estat allà quan t’hem necessitat, i això no té preu! Moltíssimes gràcies!!!! PEr fi he aconseguit enganxar el Pol al pit, i tot ha estat gràcies a tu… Perquè no m’has enviat a pasturar quan t’he fet mil preguntes i t’he enviat whatsaps amb la meva minidepre de mare «novata» frustrada…
EStic encantada d’haver-te conegut perquè, a més, et sento molt propera, d’aquelles persones que tens la sort de creuar-te un dia i pensar «tinc molt en comú amb aquesta persona»!
Qui sap? potser això és l’inici d’una gran amistat ;·)
Molts petons i una abraçada de «mamà» (com diria el nostre amic cirurgià)!
Annnnna i… Pol!
crismoe
Posted at 21:54h, 15 mayoMareta meva Anna! No recordes que estic hormonada i amb la llagrimeta fàcil??? Amb tu, l’Albert i el Pol m’he estranat com a Doula i no ehu fet més que emocionar-me: La teva valentia i perseverancia, l’amor incondicional que t’ha demostrat l’Albert i l’esperit lluitador (i de mala bèstia jijiji ) del super – POl… M’heu ensenyat molt, moltissim!!! i epr això SEMPRE t’esaré agraïda i sereu una famñilia super especial! El mèrit de tot el que heu aconseguit aquests dos mesos només és vostre, creu-t’ho perquè és així!
Ens veiem ben aviat «mamà» !!! MUA!