Fa casi 4 anys que escric aquest blog… He anat evolucionant amb ell, he anat aprenent, m’he anat formant… L’escric, perquè m’agrada, perquè em sento realitzada i perquè gaudeixo posant per escrit i “dient en veu alta” pensaments que sovint queden amagats. Però si d’una cosa n’estic orgullosa...
La iaia Maria… Quins records: El Ford Fiesta platejat, el Pare Nostre impepinable abans de posar-se el cinturó de seguretat, el “xatarrona”, Reus, el pa de pessic, la Religió, els contes inventats, les històries de la seva infància, la Fonda, La rateta que escombrava l’escaleta, les...
I el millor moment del dia, sobretot ara , en plena Setmana Santa en què la histèria poc continguda ens afecta en tots els sentits als habitants de casa, és un cop hem apagat els llums...
Doncs si… Teniu raó… a vegades no és només qüestió de voler, sinó qüestió de poder: He vist mares amb pits destrossats plorar, no pel dolor, que devia ser horrorós, sinó per la impotència de no poder donar la teta… He vist mares, que rere anys d’haver patit...
Una de les assoaciacions que m'agraden més dins del món de la maternitat és la ASSOCIACIÓ CATALANA PER UN PART RESPECTAT - DONA LLUM Una associació que vetlla i illuita pel respecte a la maternitat i al part, pel respecte a la dona...
Com ja sabeu, també escric al Blog de Dona Llum. Avui he fet aquesta entrada: "ZAPATERO A TUS ZAPATOS": Les mares som les màximes responsables de la nostra maternitat ...