EL PART A CASA – Logistica i organització

Ahir, la Sarah em va donar la idea d’explicar una mica com funciona un part a casa, ja que la majoria de gent no ho sap i pot crear molta confusió.

Quan decideixes parir a casa, lo primer que et diu la gent és un :

“Estàs boja”

“ Però et poden passar mil coses”

“És molt arriscat”

“Tu sempre contra el món”

 

El perquè vull parir a casa l’explico aquí, però ara anem a temes tècnics que és el que no sol saber la gent:

 

Parir a casa, no vol dir parir sense asistència…Si que hi ha dones que ho fan, però no és el més comú.

El més comú és contactar amb una llevadora independent o un equip de llevadores durant l’embaràs i començar una relació-seguiment.

Les llevadores que contractes, són llevadores expertes. La majoria ja han treballat molts anys en centres hospitalaris i tenen una llarga carrera i experiència professional.

 

El primer pas és concertar una cita amb elles…Aquell dia les coneixes i t’expliquen com funcionen…També és un bon moment per preguntar dubtes i manifestar pors. T’expliquen tot el que faci falta, et mostren evidència científica i estadístiques de seguretat en el part:  Episiotomies, cesàries , etc. quan el part ha estat a casa vs el part hospitalari. També estadistiques de mort perinatal i aspectes més durs que ens solen preocupar moltissim a l’hora de decidir si casa o hospital

 

El segon pas és el seguiment de l’embaràs, que en molts casos pot ser en paral·lel amb la mútua o seguretat social per seguir fent les proves etc.

Les llevadores vénen a casa a fer-te la visita o vas tu al seu centre.

Les visites són totalment humanitzades, no solen furgar dins la teva vagina, tot és per fora i amb molt de respecte. Abans de tocar-te, et demanen permís, i això ja és un gran què.

Palpant la panxa poden saber la posició i “mida” del nadó…solen ensenyar-te on és el cap, etc…sol ser molt emocionant poder notar amb les teves pròpies mans el caparró del teu bebé!

Prenen apunts i es miren detingudament totes les analítiques i proves clíniques.

 

Quan s’acosta el moment, estan de guardia desde la setmana 37 fins que pareixes portant més o menys controls segons sigui necessari.

 

DIA DEL PART:

Aquí parlaré del que sé pel que he llegit o m’han informat elles mateixes, ja que encara no he tingut la sort d’experimentar-ho:

Les llevadores no vénen a casa amb una mà davant i l’altre al darrere. vénen amb tot un arsenal perquè el part es produeixi de forma NATURAL però MOLT SEGURA:

–       Cadira de parts

–       Piscina inflable

–       Material de sutures

–       Material mèdic per aturar hemorràgies

–       Material mèdic de reanimació neonatal

–       I tot el que fa falta per donar una assistència segura.

 

El part seguirà el seu curs a casa, evidentment la dona serà absolutament lliure en qualsevol moment de demanar d’anar a l’hospital: SI no aguanta el dolor (pocs casos hi ha) i vol una epidural, si li agafa por o si se sent massa cansada…El part no s’accelera en cap moment de manera artificial, per tant poden passar poques hores o moltes, inclús dies, de manera que cada decisió que pren la dona és totalment lícita.

 

Si tot evoluciona amb normalitat, la dona parirà en companyia de les llevadores que només intervindran en cas que sigui necessari.

Els tactes vaginals es fan en casos comptats i sobretot si la mare els demana, ja qeu les llevadores experimentades poden saber l’estadi del part amb la cara i manifestacions de la mare, així com per senyals físiques que ho mostren.

Un cop hagi nascut la criatura i s’hagi desprès la placenta, les llevadores romandran al domicili el temps necessari per saber que no hi ha perills d’hemorràgia i que la mare i nadó estan perfectament.

Després, recolliran tot i marxaran.

Les visites de seguiment duraran durant tota la quarantena amb més o menys freqüència segons les necessitats de la mare.

 

Què passa si hi ha una urgència?

Un part no és com un infart, vull dir que hi ha molts signes que revelen que la cosa no va be, molt abans que succeeixi, i les llevadores estan preparades per detectar aquests signes. Si això passa, prèviament, durant l’embaràs ja s’ha fet un pla de trasllat.

En un part a casa sempre es té un cotxe a la porta, una persona designada per conduir-lo i un hospital de seguiment, i aquest hospital no pot estar lluny de casa. És un dels requisits.

En cas d’urgència, mentre el trasllat es fa “tranquilament”, les llevadores truquen a l’hospital per indicar de què es tracta i un cop s’arribi ja estigui tot preparat. Per tant, des de que es detecta que la cosa es complica fins que la dona és atesa a l’hospital passa un temps relativament curt.

Sovint passa menys temps  de casa  a l’Hospital que desde el paritori al quiròfan, ja que a casa tens 2 llevadores per tu sola, mentre que a l’hospital hi ha una o dues llevadores per un munt de dones, i no es sol detectar tan ràpidament el problema. A l’hospital la llevadora està obligada a avisar el metge i és ell qui valora, també s’ha d’avisar anestesista, etc… És tota una piràmide de càrrecs que fan que la cosa es pugui alentir més encara que no ho sembli.

Per tant, lo normal és que la dona arribi a l’hospital de manera tranquila amb temps de sobra per ser atesa sense perill.

 Quin és el cost d’un part a casa?

Sol rondar sobre els 2000€.

 Mes informació:

Us deixo el Protocol de part a casa del col.legi d’infermeria

La pagina de L’Associacó catalana de llevadores

Directori de parts a casa de Catalunya

I la pàgina de Néixer a casa, l’equip que m’atendrà a mi 😉

 

Si aquesta informació t’ha resultat útil i vols col.laborar en el #partkami, pots fer-ho desde aquí

 

 

1 Comment
  • fentpensantdient
    Posted at 09:58h, 21 marzo Responder

    Que xulo guapi! quins records!!

    Jo afegeixo que vaig ser un dels casos que al final va ser recomanable anar a l’hospital i va ser tot molt tranquil perquè com tu dius les llevadores ho van detectar, vam agafar el cotxe, vam anar a St Pau (que està a 2 minuts de casa meva), allà les llevadores van explicar el que passava (en el meu cas aigües brutes). Tot va ser molt tranquil. Fins i tot vam tenir uns minuts per vestir-me, agafar una mica de roba i marxar. Recordo entre la boira de les hormones una amiga que em preguntava si unes calces que m’havia agafat m’anaven bé 🙂

Post A Comment

¡Envíame un Whats!
Escanea el código
Hola 👋
estoy aquí para acompañarte, ¿Qué necesitas?