EL SEXE i LA MATERNITAT/PATERNITAT

Ai Mareta meva ..el sexe….

Tots que semblem tan valents i valentes…. Tots que creiem que al segle XXI ja no hi ha segons quins tabús…i resulta que una gran part de la població ens sentim culpables, reprimits i fustigats quan la libido desapareix durant més de l’esperat o quan esperes tenir relacions i aquestes no arriben mai un cop hem aterrat en el planeta maternitat/paternitat…

I és que això ningú ens ho explica…

No ens ho expliquen a l’escola, ni a casa, ni a les classes prepart ni a la recuperació postpart ni és una conversa massa “benvinguda” a les tertúlies amb segons quins amics… Les vergonyes afloren, el sentiment de que “no som normals” no deixa que traguem el que portem dintre amb total naturalitat ni llibertat, ja que ni ens sentim lliures ni ens sentim “naturals”

Poca informació o informació confusa fan que la parella passi en silenci sensacions i sentiments vers els sexe que haurien de ser dignes de més d’una conversa en la intimitat.

EL SEXE DURANT L’EMBARÀS

Estic cansada de sentir lo sensibles que estem durant tot l’embaràs… Ja lliures d’hormones anticonceptives i amb una irrigació més notable que mai, que arriba a totes les nostres terminacions nervioses i zones erògenes. Se suposa que durant l’embaràs tenim  unes ganes de sexe irreprimibles, que gaudim com en cap altre època dels jocs amb la parella, que gaudim en tots els sentits de les aventures entre llençols… Però, és realment així?

Doncs no! No té perquè ser-ho… HI ha dones que tal i com es queden embarassades perden totalment el desig  sexual…perden l’interès… O simplement es senten tan sensibles que no s’hi veuen amb cor…

Altres se senten vulnerables, altres es troben fatal: amb vòmits, nàusees i marejos continus… Altres els fa mal la zona vulvar, els malucs, els engonals…Altres tenen por pel fetus i per molt que els expliquis que no és perillós segueixen sentint aquest neguit i prefereixen no continuar amb les relacions sexuals, altres els ho ha prescrit el metge…Altres , com he dit, simplement perden el desig.

I els homes no es queden enrere… Molts segueixen tenint ganes  de fer l’amor amb la seva dona… Molts al·lucinen en veure la nova mida de pits, noten una altre olor, etc…però molts altres se senten cohibits, tenen por de fer mal o simplement aquella panxa i aquella olor deixa de provocar desig sexual per passar a un altre tipus de desig.

I els sentiments? Doncs bé, depèn molt de a quin punt estigui l’altre part interessada de la parella, però és terrible quan la informació que t’arriba per totes bandes és que SI i la que t’arriba a tu és que NO. No diré més….ja us imagineu els sentiments que provoquen les contradiccions, no?

SEXE DESPRÉS DEL PART

Aquí ja ve la grossa… Mareta meva ja sabeu com em queixo sempre de la poca info del postpart:

LA QUARETENA: Els maleïts 40 dies!!! El dia que en complim 40 la dona ja es pot banyar a la piscina, ja se suposa que està recuperada, ja se suposa que pot decidir tornar a treballar per llei i ja se suposa que hi ha bandera verda per fer sexe sense problemes…

Nº 0 – En tots els casos:

–       Donem el pit o biberó, el nostre punt de mira i atenció està en el nadó que acaba de néixer, i per la supervivència d’aquest, no veiem res més, per tant, no…no estem pensant en el sexe…

–       No dormim gens, estem rebentades (i rebentats)…Quan el nostre cos s’estira damunt d’un llit flonjo i confortable, (o d’un sofà o d’una colxoneta), l’única idea que ens ve al cap és DORMIR. La nostra ment es queda en blanc… Només pensar en fer un esforç físic més, fa que ens tremolin les cames.

–       Físicament no ens sentim en el millor moment… Costa molt sentir-se sexy i sexualment desitjable quan no hem tingut temps de depilar-nos (si és que ens agrada depilar-nos), ni de fer una dutxa decent, ni de pentinar-nos, ni de posar-nos la roba que encara és d’embarassada… És difícil sentir-nos precioses (encara que ho estem i molt! ) quan tens la panxa amb textura balndiblu (no sempre), encara arrossegues quilos que no són teus i segurament portes unes ulleres que descriuen perfectament les hores que portes sense dormir.

Nº1: La dona que ha parit per cesària o li han fet episiotomia  no sol estar preparada ni física ni emocionalment per tornar a tenir relacions. Un “tranquila, pren-te el teu temps, que el més lògic és que encara en passi basant” estaria super bé per part dels professionals de la salut.

Nº2: La dona que ha parit de manera vaginal, sigui en un part natural o no, TAMPOC ha de perquè estar preparada ni física ni emocionalment per tenir relacions sexuals.

No és només un tema d’hormones, que TAMBÉ! Però ostres! Fa molt poquet que hem estat 9 mesos embarassades del nostre fill, que després ha passat per tot el canal de part i per la nostra vagina… La nostra VAGINA!!!

Encara ens sentim vulnerables, i tant! I pot ser que hi hagi dolor… i tant! I pot ser que el nostre sol pèlvic estigui fet un nyap i que no ens sentim capaces de ser penetrades… i tant!!!! I això no ho arreglen 40 dies!!! (home, hi ha casos que si eh, però jo parlo dels que no)

Nº3: Si donem el pit

Per un costat, tenim el tema hormones, que donant el pit es veu molt més accentuat… La prolactina que disminueix el desig sexual, entre d’altres….

Per un altre costat tenim el fet que cada 1,2,3 o més hores tenim un nadó succionant del nostre mugró i l’últim que ens ve de gust és que ningu més el toqui. I recordem siusplau, que moltes lactàncies , per sort, no duren 4 mesos ni 6 sinó 2,3,4 anys i més.

I també hi ha el fet de l’amenorrea: Quan dones el pit a demanda la regla pot trigar molt de temps en venir…. Molt!!! I què vol dir això? Doncs moltes coses de vegades, i d’altres vegades no vol dir res. Següent punt:

Nº4 Si no tenim la regla

Si no tenim la regla, no ovulem, i si no prenem anticonceptius, sabem, que el moment d’ovular propicia ,i molt, que tinguem un desitg sexual a vegades insaciable… Evidentment que en altres parts del cicle també podem tenir molt desig, el que si que és clar és que si no hi ha cicle, és molt probable que aquest desig no faci acte de presència.

Com a mínim, i ara explicaré una intimitat, a mi la regla amb cap dels dos fills em va venir fins els 14 mesos després d’haver parit i no va ser fins aleshores que vaig començar a tornar a sentir-me jo mateixa…no va ser fins aleshores que el meu desig no va tornar… (ho sento carinyo, a veure amb aquest tercer si la cosa va més de pressa …)

Nº5 La tristesa post-part

La tristesa postpart …no estic parlant de la depressió (que també) sinó d’aquella tristesa de vegades inevitable, sobre tot quan les coses no han sortit com esperàvem, o quan no tens ajuda…o quan havies idealitzat una maternitat que de res s’assembla a la present… Si, a vegades estem molt tristes i la cosa dura mesos… Evidentment, el que tenim ganes és de carícies, massatges i paraules reconfortants, no pas de sexe.

Nº6, Nº7, Nº8….. Hi poden haver moltíssimes raons per les que una dona, un home o tots dos poden no estar interessats en el sexe…i TOTES AQUESTES RAONS són igual de vàlides i de bones que si pel contrari el desig torna aviat.

El problema real ve quan totes aquestes coses no entraven dins els teus plans…

Quan ningú t’havia parlat d’aquesta etapa, que pot anar de poques setmanes a molts i molts mesos.

EL problema arriba quan tot això no es parla de manera oberta amb la parella, sigui ell o ella el que no vol sexe.

El problema arriba quan una part de la parella espera amb candeletes el gran moment i l’altre part sap perfectament que aquell moment no arribarà en un termini a curt-mig-llarg plaç i no s’ho diuen…

EL problema arriba, quan un o una acaba fent sexe sense ganes només per complaure a l’altre.

EL conflicte és quan ens sentim terriblement culpables, o sentim que el que ens passa no és lògic perquè el que ens han dit i el que escoltem dels nostres voltants és que el normal és estar-ho fent com conills una vegada passada la quarantena…

La maternitat/paternitat ens obre un nou mon de sensacions i d’etapes que desconeixíem per complet i aquesta és una d’elles, i l’hem de rebre amb alegria…trobar-li el costat positiu, parlar-ne moltíssim amb la parella i deixar de banda el fuet fustigador i la miserable culpa, perquè TOT  EL QUE ENS PASSA ÉS NATURALMENT NATURAL.

Aquest moment de sequedat sexual és un moment perfecte per conèixer-nos amb la parella i amb nosaltres mateixos d’una manera molt més íntima i personal…parlar-ne molt, aprofitar per simplement rebre i donar carícies, abraçades i amor dolç  maternal/paternal…és una època que no hauria de ser amarga sinó més dolça que cap altre.

 

Si aquesta informació t’ha resultat útil i vols col.laborar en el #partkami, pots fer-ho desde aquí

agafada

12 Comments
  • Sandra Alfaro
    Posted at 11:43h, 21 febrero Responder

    Fantàstic, com sempre Cris!! Ets com un mirall que descriu amb paraules tot el que ens passa pel cap. Gràcies per descriure-ho tot tan bé! Un petó!!

  • Elisenda Jardí
    Posted at 12:35h, 21 febrero Responder

    Que bé que saps plasmar la realitat!

  • Roser
    Posted at 14:22h, 21 febrero Responder

    Genial Cris, és molt catàrtic llegir-te. T’has plantejat mai aprofitar aquests posts tan valuosos que escrius i editar un llibre, crec que podries ajudar a molta gent perquè dius les coses tal com són, sense embuts.
    Ja estic esperant el teu proper post. Una abraçada

  • Laia Simon
    Posted at 14:49h, 21 febrero Responder

    Touché!!!

    Segurament, més d´una assentirà amb el cap mentre llegeix aquestes línies i acabarà amb un consolador “uffff….”.

    Jo, durant alguns mesos de l´embaràs, tenia orgasmes a la nit. Sí, sí! Era un autèntic festival!! Jajaja

    Suposo que debia ser per compensar la sequera que vindria després… 😉

    Petonet!!

    Laia

    • marta
      Posted at 22:09h, 24 marzo Responder

      Debo de ser una tía rara pero yo tengo un bebe de tres meses y unas ganas de marcha tremendas. Lo difícil es encontrar el momento pero he encontrado la manera de tener sexo
      con el crio enchufado a la teta y es muy bonito.

      • crismoe
        Posted at 08:12h, 25 marzo Responder

        Hola Marta, pues que bien! EL post parto siempre es diferente en cada mujer porqué cada mujer es distinta. Hablo del post parto en su vertiente más olvidada que si tu no has vivido no sabes cuanto me alegro 🙂 Muchas gracias por leerme i comentar. PD: Decir que este post fue rescatado por alguien ya que hace muchisimo que lo escribí, hace bien poco con mi tercer hijo he vuelto a escribir sobre el tema, por si te interesa: http://maretameva.com/2015/03/20/pensaments-dun-divendres-nit-envaida-pel-post-part/

  • Silvia
    Posted at 15:12h, 21 febrero Responder

    Genial leerte, la verdad es que es verdad pura y dura lo que explicas. Que seguro que hay gente que te tacha de agorera, o de «pintarlo muy negro», pues que sepan que ojalá no les pase, pero que pasar, pasa, y tanto que pasa, doy fé. Gracias por compartirlo.

  • Lai - Aixi és com ho penso
    Posted at 01:12h, 22 febrero Responder

    Molt ben descrit Cris! Aques hauria de ser un capitol de tot llibre de maternitat!

  • carlosescudero
    Posted at 15:17h, 22 febrero Responder

    Ets molt gran Cris Moe!!! Chapeau!!!

  • raquel79
    Posted at 12:09h, 12 marzo Responder

    ohhh! M’he sentit super super identificada. Genial, clavat tot el que expliques. M’ha recomanat aquest post una noia del Socpetit i genial!

  • mhumbertl
    Posted at 21:02h, 27 marzo Responder

    Reblogueó esto en Supermum's blog.

  • Marina
    Posted at 16:21h, 28 julio Responder

    Molt identificada amb aquesta entrada. Jo vaig parlar-ne també al meu blog, tot i que no és específicament de criança ni de maternitat, però tu ho has expressat molt millor. Gràcies!
    http://misasuntosinternos.blogspot.com.es/2014/03/recuperarla.html

Post A Comment

¡Envíame un Whats!
Escanea el código
Hola 👋
estoy aquí para acompañarte, ¿Qué necesitas?