QUÈ ÉS UNA DOULA?

Què és una DOULA?

Doncs bé…

Realment internet està plagat del concepte DOULA…

Hi ha un munt d’associacions i grups sobre aquesta professió meravellosa…

Però em ve de gust dir-hi la meva, com sempre!

Per mi, una DOULA és una DONA que acompanya a una altra DONA amb respecte, sinceritat, humilitat durant el procés de la MATERNITAT.

Per mi una DOULA és una germana, una amiga, una veïna, una mare, una tieta CONSCIENT del món que l’envolta i conscient del que vol dir GESTAR, PARIR i ESDEVENDIR MARE.

I és que abans era així…

Abans les dones estaven juntes…abans les dones xerraven , es comprenien, es reunien al safareig…Abans les dones es cuidaven unes de les altres… Les dones abans es suplien, es recolzaven… Abans les dones parien entre dones… Abans les dones nodrien els seus fills acompanyades de feminitat… I ara, en molts racons del món on manquen la majoria de coses també és així:

Les tribus de dones, que mentre una alleta l’altre treballa…mentre una fa la collita , l’altre cuida dels nens…mentre una pareix, l’ altre li asseca la suor o ajuda a la seva parella a ser-hi a prop… i és així com ha de ser, ja que la GRAN ENEMIGA de la MATERNITAT és la SOLITUD.

Ara, al segle XXI, abarrotat de tecnologia, abarrotat de grans avenços, abarrotat de presses i abarrotat d’un feminisme que no és feminisme ni és res, la dona, sovint,  ha tendit a la Individualització i al consumisme desmesurat… No ho fem conscientment, però així hem pujat, això és el que hem vist desde ben petites moltes  de nosaltres…

Sovint, quan una dona queda embarassada parla amb moltes altres dones si,  però el tema de conversa principal és massa vegades, “Què he de comprar” i “Com i quan podré tornar a la feina”…

La cosa canvia quan el nadó va agafant lloc dins la panxa i sobretot quan neix:

Les emocions afloren, l’instint que ens queda fa acte de presència i gran part de la llum es pot arribar a tornar ombra:

Sovint ens sentim soles, incompreses i tenim molts i molts dubtes: des de les primeres setmanes de gestació on les sensacions prevaleixen sobre el sentit comú, fins el moment del part que sempre havíem pensat que seria cames amunt i amb el ginecòleg de confiança i ens adonem que no és el que volem,fins el post part, amb una lactància materna que per culpa de la individualització no sabem com es fa…

De cop , amb un nadó indefens als braços i amb un cos castigat per un part que massa sovint no era el sommiat, amb una ment plena d’hormones que no atenen a les necessitats de l’era en què vivim, ens trobem en mig d’un mar de dubtes i ens adonem que necessitem la nostra mare, germana, veïna o amiga…qui sigui! Però algú que hagi passat pel mateix o algú que sàpiga què és què i on és cada cosa, perquè tenim tropecientasmil preguntes que ningú del nostre voltant ens sap respondre o que si que responen però no és la resposta que nosaltres necessitem sentir.

Per tant, i en resum, una DOULA , al meu entendre seria aquella dona que és allà, per mostrar-nos tots els camins possibles … és aquella dona que ens dona la mà un cop hem triat i ens acompanya per creuar-los… 

I a què ve tot això?

A que estic emocionada… Dissabte passat vaig acabar la formació de Doula de POST PART (ja sabeu que sóc una freak del Post part)… i el més important que em vaig endur no va ser el temari (que és or i guardo dins el meu ordinador i 2 copies de seguretat), el més important m’ho va donar l’ Anna Maria Morales, la nostra mestra (entre d’altres magnífiques dones)…

I és que l’Anna, no només ens va dotar d’uns coneixements fantàstics sobre lactància i criança…

L’Anna va fer que les formacions fossin teràpies d’alegria… i a més, ens va regalar tot allò que ens falta en aquest Segle: DONES…

Ens va regalar un grup de Dones, que essent totes tant i tant diferents no vam poder reprimir l’emoció en abraçar-nos quan es va acabar el curs…

L’Anna, durant 5 mesos ens va teixir una XARXA que ara per ara em sembla indestructible i com us deia anteriorment, aquesta xarxa és un gran tresor que tindrem el privilegi de gaudir espero que durant molt i molt de temps.

Espero que així sigui.

DOULES

7 Comments
  • Sandra Alfaro
    Posted at 22:13h, 11 febrero Responder

    Estic encantada de formar part d’aquesta xarxa que es va anar teixint dia a dia i molt d’acord amb aquesta acurada descripció del què és ser una Doula que has fet, Cris! Crec que som unes privilegiades per formar part d’aquest grup tan bonic que formen! Un petó a totes!!

  • Marta
    Posted at 16:04h, 12 febrero Responder

    D’acord amb tot el que has dit.
    Però en ple segle XXI també queden dones que tenim la sort d’estar molt ben acompanyades d’una xarxa de dones amigues que han passat per la meravellosa experiència de la maternitat, el post-part i l’alletament. Dones que tenim la sort d’haver viscut un part extraordinari, respectat, desitjat i controlat per nosaltres mateixes (i en un centre hospitalari públic!!!), una lactància amb moltes complicacions però superades gràcies al recolzament del nostre entorn, i un post-part amb alts i baixos, però en definitiva ple d’amor i complicitat. Dones que, malgrat aquest entorn hostil que pensa en tot menys en els infants, podem gaudir de la maternitat i acompanyat els nostres infants com es mereixen i com necessiten.
    En ple segle XXI passa tot el que tu has explicat. Però també passen altres coses. I molt bones.
    Una abraçada i felicitats pel teu blog. M’encanta!

    • crismoe
      Posted at 16:24h, 12 febrero Responder

      I tant que si!!!! I menys maaaal!!! Però per totes les que no tenim aquesta sort… 😉
      Gracies pel teu comentari i per llegir-me!!

  • Lai - Aixi és com ho penso
    Posted at 01:49h, 13 febrero Responder

    Cris! Quina bona descripció i quina sort! M’han vingut ganes de fer marxa enrere i buscar una Doula (si es que existeixen a Xile) per totes aquelles preguntes que tenia en el meu primer embaraç i que vaig haver de respondre’m

  • Marta
    Posted at 06:46h, 22 febrero Responder

    L’Anna va fer possible la meva lactància. I també vaig fer la formació de Doules amb ella. És una persona excepcional.

  • Pingback:Companyies 2.0 | Aixi es com ho penso
    Posted at 08:34h, 24 marzo Responder

    […] més, fa uns dies, llegia al blog de la Cris sobre què és una Doula i crec que investigaré si existeixen a Xile les Doulas, poder ja no per […]

  • Pingback:compañías 2.0 | Asi como lo pienso
    Posted at 08:51h, 24 marzo Responder

    […] hace ya unos días leía en el blog de Cris Moe sobre las Doulas. Quiero seguir investigando si existen en Chile. A lo mejor a mi se me ha […]

Post A Comment

¡Envíame un Whats!
Escanea el código
Hola 👋
estoy aquí para acompañarte, ¿Qué necesitas?