EMBARÀS: EL MEU TERCER PRIMER TRIMESTRE

Bé, com molts sabeu…Estic embarassada! Yuhuuuu!

Aquesta setmana he passat l’esperada setmana 12. Crec que junt amb la setmana 40, és la més esperada de tot l’embaràs, la segueixen de prop la setmana 20 (morfològica) i la 27(eco3d).

 Com és el 1er trimestres d’un embaràs?

Doncs resumint una mica, us ho explico. Parlo amb coneixement de causa, doncs per mi és el tercer 1er trimestre.

1er primer trimestre: Per mi va ser bàsicament ANGOIXA. Angoixa per saber que tot anava bé i res malament. Em vaig trobar perfectament físicament.

2on primer trimestre: Sorprenentment, i en contra de tot lògica: ANGOIXA. Una altra vegada angoixa pura i dura. Aquests segona vegada ja sabia de què anava la cosa…massa i tot que ho sabia, per tant, potser vaig tenir, inclús, més angoixa que amb el primer. Físicament em vaig trobar estupenda

3er primer trimestre: No us enganyaré…mentre persegueixo la segona i faig ommmms per no esclatar amb el primer, estudio, treballo, vaig a buscar nens a cole, faig la compra i tot el que comporta viure en un pis amb 2 nens, poca estona em queda per l’angoixa…però aquestes petites estonetes de “pau”: ANGOIXA.

Què passa realment en un primer trimestre:

–       L’ òvul fecundat s’implanta a l’úter i comença a formar-se a una velocitat estratosfèrica. Un petit error de càlcul en aquesta formació pot ser fatal

–       L’ embrió comença a formar vasos i esquelet, cervell, cor, ronyons, fetge…

–       Creix molt ràpidament, molt!!

–       Les hormones pugen i baixen i pugen i baixen!

–       L’úter es comença a preparar per créixer, i ho fa també molt ràpid.

–       La sang se’t comença a multiplicar, en fabriques moltíssima més

–       El cos et dóna senyals de tot tipus, senyals a vegades fàcils, a vegades difícils de desxifrar

–       I les setmanes avancen…

Què ens passa a les dones en un primer trimestre físicament?

–       L’úter comença a estirar-se i a preparar el niu de la nostra llentieta, notem com una espècie de punxades…com un doloret de regla que fa que dubtis tot el sant dia de si la cosa va bé o no. En teoria, si tenim dolorets és que l’úter es fa gran, però a vegades la cosa no va bé i l’úter segueix creixent, per tant no les tenim totes: Angoixa.

–       La hormona GCH , es la hormona relacionada amb les maleïdes nàusees i vòmits del primer trimestre. Si, el primer trimestre sol ser d’un malestar constant per culpa que TOT se’t posa del revés. No totes les dones vomitem, però de fastigs i angúnies poques ens en salvem.

–       La progesterona i el ritme frenètic del nostre cos per formar la placenta i sang suficient, per ajudar a implantar l’òvul i fer que es formi, ect. produeixen una son incontrolable durant el primer trimestre. T’adormiries dreta a qualsevol lloc. Si és un primer fill, traient les hores de feina, t’ho pots arribar a muntar bé. Ara una bacaineta després de dinar, ara una a mitja tarda , ect…però quan tens fills la cosa es descontrola. Jo personalment el que pitjor he portat dels meus embarassos és la maleïda son, i sumant que treballo a la nit la cosa s’ha fet insuportable.

–       Ganes de pixar constants: per varies causes, sobretot les hormonals en trimestre en què ens trobem, faries pipi cada 5 minuts… No fa mal, no és insuportable, però és una mica rollo. Sobretot a la nit quan no pots dormir més de 5 hores seguides perquè notes que si no t’aixeques mullaràs els llençols. Si tens fills i fas collit, pots arribar a fer veure que han estat ells, però si és el primer fill, no et queda més remei que anar a l lavabo.

–       Els pits: Si, també canvien, el pits creixen i les areoles s’enfosqueixen lleugerament. A més es tornen molt més sensible i fan “mal”. Inclús el roce de la roba et molesta. És una època en que si tens fills que mamen et planteges molt seriosament el “destete”.

–       Pell sensible: aquesta poques dones la tenen, però jo si, per tant us l’explico: M’he passat 10 dies amb una urticària picantíssima a braços i cames. Ha estat lo pitjor! M’hagués tallat les extremitats! Finalment m’han hagut de tractar amb cortisona. La raó? Doncs que estic molt més sensible durant l’embaràs, i una pujada hormonal o un producte que normalment no m’afecta em regala ronxes de la mida d’una moneda i una picor rabiosa com ella sola

–       Bé, símptomes físics n’hi ha per donar i regalar…Mals de cap, marejos, rinitis, ect…us deixo una pàgina que a mi m’encanta on trobareu tota la info que faci falta: + símptomes del 1er Trimestre

Eco 9 setmanes

Eco 9 setmanes

SIMPTOMES EMOCIONALS:

Quan et quedes embarassada, si ets una persona mínimament curiosa, llegeixes. Llegeixes molt. T’ho llegeixes absolutament tot, i una de les paraules que mentalment subratlles amb fluorescent groc en el primer trimestres és AVORTAMENT ESPONTANI.

T’adones que l’avortament espontani en el primer trimestres és molt més habitual del que pensaves. Un petit error de càlcul, entre moltes altres raons en la formació de la llentia, pot provocar immediatament la pèrdua del teu bebé.

No cal buscar-li la lògica aclaparadora que sembla que tingui, simplement succeeix. Succeeix molt. I quan comences a llegir sobre l’avortament espontani, de cop i volta, t’assabentes que moltíssimes persones amb les que tens relació n’han patit un.

El com prendre’t un avortament espontani no t’ho pot dir ningú. Cada mare, cada pare ho porten com ho necessiten portar. Hi ha gent que no li dona “importància”, hi ha molts metges que s’ho prenen com un tràmit, hi ha d’altres metges  que son més persones i t’acompanyen, hi ha dones que queden ferides per tota la vida, hi ha d’altres que ho superen passant una fase de dol… Suposo que no ho pots saber fins que no et passa. El que està clar, és que passa i que li pot passar a qualsevol. És per això que l’ANGOIXA s’apodera de tu el primer trimestre, perquè és quan hi ha més possibilitats que passi.

Per tant, és completament normal que una dona embarassada pateixi constantment, perquè abans us he descrit un munt de símptomes, però cap d’aquests et garanteix que la cosa estigui funcionant. L’únic signe que una embarassada pot tenir per garantir que la seva llentieta està bé, son els moviments fetals, que no se solen notar fins el segon trimestre, per tant, la única manera de saber si tot funciona és amb l’esperada ECO VAGINAL.

Si vas per mútua, et solen donar la primera visita cap a les 6-8 setmanes, on si és d’hora veurem el saquet gestacional i si ja estem de 8, veurem l’embrió i segurament el batec del cor.

Si vas per Seguretat social, en principi no et faran la primera eco fins la setmana 11/12. Fins a les hores hauràs de confiar e el teu cos i en la teva llentieta,

O sigui , i en resum:

És normal que ja sigui el primer, segon, tercer o 8è embaràs, les dones correm a  urgències amb el primer esternut. Patim, patim molt, i si no hi has passat és un patiment incomprensible, però si hi has passat, sabràs, que és un patiment incontrolable.

Llegint això sembla que està embarassada sigui una merda…però NOOOOOO!!!!!

Estar embarassada és el millor que m’ha passat mai! Les 3 vegades! Traient tot això que he explicat, en un embaràs entres en un estat de consciencia femenina inesperat, trepitges el planeta DONA a cada pas, saps que dintre teu s’està creant una vida, i no una vida qualsevol, la vida de l’ésser més important, la vida del teu fill… Tu , les teves cèl·lules, els teus òrgans li estan donant forma al que serà sempre part de tu… Tu, el teu moviment, la teva veu i el teu balanceig faran que aquest bitxitu es formi en pau i tranquil·litat, faran que formis un vincle indestructible, faran que t’enamoris per sempre més…un amor i una passió inexorable!

Res és igualable a portar un fill dins el ventre…cap sensació que pugui descriure amb el màxim detall podrà explicar mai el que sent una mare al gestar al seu fill.

En fi.

Avui em faig la eco de les 12 setmanes. En principi he de veure una minipersoneta d’ uns 6 cm amb la seva boca, el seu nassarró, els seus ullets, orelles, cor, estomac, ronyons, bracets, cametes…serà un gran moment…

I ara us deixo, que he de començar el meu tercer segon trimestre!

Per cert, si teniu ganes d’informar-vos:

Embaràs setmana a setmana

Roda de l’embaràs

Llibres per mi imprescindibles:

Parto seguro

La vida fetal…

Un regalo para toda la vida

El bebé es un mamífero

Us deixo un vídeo del nostre interior: [youtube=http://youtu.be/yvr5UCDM9QI]

4 Comments
  • Cristina
    Posted at 12:05h, 15 enero Responder

    Ostres Cris, enhorabona!!!! No sabia que estaves embarassada un altre cop. Què guai i quina enveja, sana per això eh!! Totalment d’acord amb el que dius, l’angoixa no desapareix mai. Proba de descansar tot el que puguis que amb tres… mare meva… Ets la meva «idola». Espero que et vagi molt bé l’embaràs. Petons!!!

  • lafamiliacreix
    Posted at 02:52h, 17 enero Responder

    Enhorabona Cris. Jo demà faré les 10 setmanes i t’he de dir que el teu bloc m’ha ajudat moltíssim, sobretot perquè m’ha obert a aquesta possibilitat encara poc practicada que és el part natural i que ara considero com la meva primera opció si l’embaràs va bé. I sí,aquesta angoixa… Mai havia sentit res semblant. Tu com a mínim ja has vist el teu petit, jo no tinc eco fins 11+3. Els dies es fan llarguíssims.

  • Roser
    Posted at 13:00h, 18 enero Responder

    Jo vaig ser una embarassada super atípica. No només no vaig tenir marejos, vòmits ni nàusees (només un enorme cansament físic: no necessitava dormir, només passar el dia estirada) durant el primer trimestre, sinó que ni tan sols el fet de saber que el meu embaràs era de risc no em va angoixar gens.

    Ànims, Cris, a pel 3r 2n 3mestre!

  • Bel, mare de quatre
    Posted at 18:15h, 18 enero Responder

    Ja t’ho vaig dir pel fòrum i t’ho torno a dir per aquí… Molt bon post!

    Per cert, sóc la Gingis 😉

Post A Comment

¡Envíame un Whats!
Escanea el código
Hola 👋
estoy aquí para acompañarte, ¿Qué necesitas?