L’ alimentació complementaria…Estrés? Nooooooo!

blw 7 mesos

Què és això de l’alimentació complementaria?

Ai mareta meva!!! Quan als 6 mesos vas al pediatre i et dona una fotocopia amb menús comptats per grams i et comença a parlar de coses que si, coses que no, d’horaris, d’àpats…brrrrrrr! Quin agobio!!!!!

Anem a pams:

Què és l’alimentació complementaria? Doncs ben fàcil, el seu nom ho indica, és l’alimentació que serveix com a complement.

Complement de què? De la Lactància Materna, evidentment!!!

Per tant, i durant el primer any de vida del nostre nadó, l’aliment principal és la LLET MATERNA que complementarem, sense presses ni agobios, amb altres aliments.

Només amb això ja podem tenir clares unes quantes coses:

  1. No hem de reduir preses de LM.
  2. No hem d’imposar horaris, ja que la LM és a demanda.
  3. No necessitem comprar una bàscula de petit gramatge ja que amb una micona d’aliment que provin en tenim més que suficient, i els nadons ja saben quant en voldran.

El que si hem de tenir clara és una cosa, i és que hem d’anar molt poquet a poquet a l’hora d’anar introduint els aliments, per la simple raó que hem de tenir temps de veure si aquell nou mos, li senta bé o no al nostre fill, per tant és millor deixar passar almenys una setmana entre aliment i aliment.

L’ordre per fer-ho?

Això ja és millor que ho consulteu a un llibre especialitzat com “Mi niño no me come” de Carlos Gonzalez , «Se me hace Bola» de Julio Basulto o a un pediatre de confiança, però bàsicament es tracta d’anar  donant els aliments  de menys al·lergènics a més:

Fruites blanques, cereals, pollastre, verdures, més tard si li voleu donar carn podeu introduir la vedella… Els últims sempre seran el peix i els ous.

Per altre banda hi ha el tema del gluten, que fa anys es deia que s’havia d’introduir entre el 7 i els 8 mesos per no causar celiaquies i ara s’ha vist que no, que s’ha d’introduir a quantitats molt petites des del principi de l’ AC. Però com us he dit, això és feina del pediatre no meva, per tant a mi ni cas! (Artícle sobte el Gluten de Julio Basulto)

Jo millor em centro al tema del COM i no del QUÈ.

Bàsicament hi ha dues maneres de fer-ho:

–       La que t’ordena aquella fotocopia ja mig groguenca dels anys que porta fent-se servir, on et dirà les quantitats en grams, l’ordre i el moment exacte del dia: Aquella fotocòpia sol portar molts problemes a les mares i un estrès insuportable…perquè?

Fàcil!

–       Primer perquè ha d’estar fent menjar a part, mesurant-lo i bullint-lo i llençant-ne més de la meitat.

–       Segon, perquè fa que la família no es sincronitzi amb horaris, i fa de l’àpat del nen un ritual poc agradable, ja que un nadó de 6, 7 o 8 mesos, és probable que obri la boca un parell de vegades o 3 cosa que a la mare mai li semblarà suficient! Que no veieu que el metge li ha dit que el seu fill havia de prendre 26g de pollastre, 15g de patat i 15g de pastanaga! I no en porta ni la meitat! Aaaaaaaaah!!! Alarmessssssss!!!!! El meu fill no menjaaaaaaaaaaaaa!!!!!!

–       Tercer, l’alimentació complementaria fa que la mare no vulgui donar pit al seu fill: SI, és exactament així! Com que el metge li ha dit que la teta sempre després de l’àpat perquè no li tregui la gana al nen, i el nen no vol menjar, la mare no vol que el nen sàpiga que després hi ha teta perquè sinó no voldrà menjar mai, i es desnodrirà i l’hauran d’acabar ingressant! (no, no exagero, les mares si alguna cosa pensem que no va bé, ho fem de manera totalment dramàtica i radical.)

–       Quart: És molt possible que al nadó no li agradi una de les 4 coses que li hem posat a la papilla. Però no la pot separar!!! Per tant, no menjarà cap de les 4 coses…Si cada dia li fem la papilla de pastanaga, patata, mongeta i pollastre i no li agrada la mongeta, com sabrem que és això el que fa que el nostre fill no menja? No ho sabrem, pensarem que el nostre fill no vol menjar i que es desnodrirà i que etc, etc, etc.

Començarem  fer truquillos com posar pomes en compota a la verdura perquè sigui més dolça i se la mengin, o els donarem un tros de pa i quan obri la boca li endinyarem la cullerada, o començarem a jugar a fer l’avió…i tot això, estimats i estimades, és FORÇAR EL NEN A MENJAR!

Si! És exactament el mateix que posar-li un embut a la boca i fer-li tragar.

Quina altre opció hi ha doncs?

La de relaxar-se i gaudir, deixar-se fluir i que sigui el nadó el que t’expliqui què és el que li ve de gust. Gaudir de l’aprenentatge del teu fill i acompanyar-lo en el procés. Això molta gent li diu: BABY LED WEANING, jo simplement li dic: actuar amb naturalitat.

Les principals bases d’aquest no-mètode són:

–       Seguir amb la Lactància materna com fins ara: A demanda i si li ve de gust abans de començar  l’àpat, no ho dubteu, la teta sempre primer, encara que si també en vol de postre, doncs també!

–       Asseure al  nadó amb tota la família a la taula i posar-li un plat (que no es trenqui) o simplement netejar molt bé la taula i deixar-li els aliments a sobre.

–       Fer l’àpat familiar, això si, sense especies, ni sal, ni segons quins ingredients. Per exemple: Verdures al vapor, o arròs amb verduretes, o pasta amb pollastre, etc

–       Posar les verdures (per exemple) davant seu, de manera que si vol les agafa i si no vol doncs no.

–       Començar a menjar del teu plat

Veureu com el vostre fill es llença sobre les verdures, les manoseja, les aixafa, les observa i finalment les prova…Agafarà un tros de pastanaga (toveta) i la començarà a passar per la boca, alguna se la tragarà, altre l’escopirà o potser ni tan sols en traga…simplement la deixarà per la seva boquets i finalment la traurà…Després passarà a la patata i així anirà fent…Potser no traga res els primers dies…És dificilíssim tragar!!!! Però no passa res! Per això està la teta!!!

Un altre dia podeu posar-li pollastre per exemple…. “Però si no té dents!!!!!”

I què? Les seves genives són com ganivets. EL pollastre li podeu tallar molt petitó o deixar-li un bon tros tallat a contraveta, de manera que anirà estirant fils amb la boca, i experimentarà, fins que un dia tragarà.

Posant d’exemple la papilla d’abans:

Quan provi la mongeta, si no li agrada l’apartarà, en canvi es “menjarà” el pollastre, la patata i la pastanaga…

No li insistiu amb la mongeta, d’aquí 15 o 20 dies podeu tornar a provar i  si no li agrada…fora mongetaaaa!!! No cal ser pesats!! Hi ha moltíssimes altres vedures amb les propietats de la mongeta, el dia que la vulgui tornar a tastar us l’estirarà del vostre plat.

Hi ha una sèrie de coses que si que són importants tenir amb compte, com no donar aliments durs molt petits amb risc d’ennuegament: fruits secs per exemple, o trossets de poma molt dura que per ells puguin ser incontrolables

Què passa si s’ennuega?

A veure, una cosa és fer arcades i un altre de molt diferent és ennuegar-se. Fer arcades és molt normal, el nadó està aprenent i potser ha tragat un tros massa gros,  ja ho veureu, de seguida tossirà o farà moviments amb la llengua i traurà el que sigui. Manteniu la calma i no poseu cares de terror, el vostre fill es pot espantar si us veu amb segons quina expressió.

L’ennuegament és que se li quedi un objecte, dur que no deixa passar l’aire. És molt difícil que això li passi menjant amb nosaltres, perquè ja procurem que no mengi aliments durs (fruits secs, etc), però si li passés, hem d’actuar molt ràpidament però mantenint la calma. Consulteu AQUÍ.

En resum,

el que és important és no agobiar-se…

El nadó, el primer any necessita TETA per damunt dels altres aliments, té mig any per anar provant i aprenent, i us puc assegurar que a l’any menjarà i tragarà de tot (el que li agradi)! Simplement se li ha de donar confiança. EL nostre nadó és una persona que es mereix respecte i l’oportunitat d’aprendre al seu ritme, oi?

US deixo un vídeo de la meva filla quan encara no tenia 7 mesos:

[youtube=http://www.youtube.com/watch?v=2WX3zZWjjdU&feature=youtu.be]

GUIES DE BABY LED WEANING:

http://www.babyledweaning.es/blw/

Consejos para iniciarse en el baby-led weaning o alimentación autorregulada

http://hablamebajitomama.blogspot.com.es/p/baby-led-weaning.html

http://www.unamaternidaddiferente.com/2010/10/baby-led-weaning-o-alimentacion.html

3 Comments
  • fentpensantdient
    Posted at 13:23h, 27 noviembre Responder

    L’alimentació complementària és un estrés si pretens seguir el famós paper del pediatra. Si el llences a la paperera només sortir del CAP com vaig fer jo 🙂 i confies amb el teu fill (aixó em va costar una mica més, patidores que som les mares!) l’AC es converteix en una cosa relaxada, natural, i de sobte no te’n adones i el teu fill menja de tot! (als 2 anys, potser, però entremig no hi ha hagut cap baralla, caps nervis, cap males cares a taula, cap xantatge, cap avió…).

  • Elisenda
    Posted at 14:00h, 27 noviembre Responder

    Hi ha un llibre «El nino ya come solo», que parla del baby led weaning i es molt ame, per pares i mares que comencen!

  • Roser
    Posted at 07:24h, 30 noviembre Responder

    A casa fem baby led weaning i d’estrès cap. Quan hi anem, la infermera ens pregunta com ens va amb el paper («recordeu: aquest mes toca el peix!») i ja li expliquem com ens va de bé seguint-lo fil per randa!

    En el fons, nosaltres ja li vam dir, als 6 mesos, que havíem començat amb l’AC i que li anàvem donant trossets d’això i d’allò, però ella va anar a buscar el paper igualment i ens va explicar com ho havíem de fer. El nostre pediatra és d’una altra manera, però la infermera és de bufetada (metafòrica: si no pego al meu fill, tampoc pegaré a les filles dels altres, oi? ^_~), no hi tenim gens de confiança!

Post A Comment

¡Envíame un Whats!
Escanea el código
Hola 👋
estoy aquí para acompañarte, ¿Qué necesitas?