#VIOLENCIAOBSTETRICA

Què és la violència obstètrica?

Avui tinc un dia dur…molts pollastres a la feina. Una feina que faig bé però no és vocacional…

El que realment és vocacional és l’ànsia de saber sobre el part, les ganes d’estar amb dones i acompanyar-les, la curiositat intrínseca de voler saber més sobre l’úter…

I casualment, avui, després d’un cap de setmana de formació de Doula, després d’un dia horrible de trucades, després que el meu caparró estigui tot el matí traient fum, entro al meu Facebook, amb ganes de relaxar-me, de veure articles compartits sobre parts a casa, o dones lactant, em trobo, per allà on miri el hashtag: #violenciaobstetrica.

Avui m’havia jurat no fer cas a res més que no fossin els meus apunts per preparar-me per l’accés a la universitat per majors de 25 anys…Però res més enllà de la realitat, o sigui que ja no ve d’aquí…

 Retiro els apunts de damunt la taula i començo a mirar al buit pensant en les paraules “VIOLENCIA” i “OBSTÈTRICA”…

 La pell se’m posa de gallina…comença  a tenir records horribles…l’angoixa comença a apoderar-se de la meva persona i escric:

 Quan pensem en #violenciaobstetrica segurament les primeres coses que ens vénen a la ment són: Cesàries, maniobres de Kristeller, separacions mare nadó…

vio

I si, però realment hi ha tantíssima violència en fets aparentment tant petits que no acabaríem mai d’enumerar-la, i el pitjor de tot és que moltes vegades passa desaparcebuda, només pel fet que és lo habitual…Com que passa tant, sembla que sigui el normal… Hem de parar ja de pensar així. Hem de queixar-nos, hem de dir que NO, hem de dir PROU.

#violenciaobstetrica no només són cessaries innecessàries,

– #violenciaobstetrica és el to amb què et parla un sanitari quan estàs cridant de dolor: “no grites niña que me asustas a las otras” .

– Que et posin oxitocina sintètica per la vena i que quan preguntes et diguin que no, que és suero: això és #violenciaobstetrica

– Que vulguis parir asseguda, o de peu o com et doni la gana i el posin una cama a cada extrem del potro obstètric i et diguin que t’estiguis quieteta, això és #violenciaobstetrica

– Que mentre t’estan punxant l’epidural estiguin parlant del sopar d’ahir o estiguin fent acudits, això és #violenciaobstetrica.

– Que et diguin que “empenyis” mentre tu no vols i et diguin que tu no saps de què va la pel·lícula i que facis el favor d’obeir, això és #violenciaobstetrica

– Que et facin una inducció només pel seu interès és #violenciaobstetrica

– Que et facin un tacte sense permís és #violenciaobstetrica

– Que et trenquin la bossa sense avisar, també és #violenciaobstetrica

– Que utilitzin instrumental innecessari com fòrceps, ventosa, etc. només per accelerar el procés, és #violenciaobstetrica

– Que no et permetin fer pell amb pell,

– Que s’enduguin al teu nadó sense necessitat,

– Que es burlin de les teves preferències,

– Que riguin mentre tu supliques que pari el dolor,

– Que apartin al teu marit ,

– Que et tallin per presses,

– Que et facin sentir que tu allà no vals res, és #violenciaobstetrica.

 

Ja n’hi ha prou.

7 Comments
  • Tus Patucos Y Mis Tacones
    Posted at 16:34h, 25 noviembre Responder

    Moltes gràcies per aquest post, realment em posa la pell de gallina… Encara no tinc fills, però el meu marit i jo estem pensant en començar la búsqueda l’any vinent, i el que més por em fa no és el moment del part en sí, sinó que no respectin el que nosaltres volguem. Gràcies a mares que ho expliquen tan bé com tu em puc fer una idea del que hi ha pel món i estar més preparada pel meu moment. Gràcies.

    http://tuspatucosymistacones.blogspot.com.es/

  • Sukhroop
    Posted at 18:38h, 25 noviembre Responder

    Doncs si, ja n’hi ha prou…fa poc vaig llegir també un post a «El parto es nuestro» sobre una pràctica que li havien fet a una pobre dona a un hospital de Barcelona i la veritat, em quèien les llàgrimes. Espero que el Mon s’ompli de dones fortes capaces de fer-nos escoltar i parar tot això. Hem de tornar a confiar en nosaltres mateixes. Una abraçada i gràcies per recordar-nos els nostres drets.

  • Cristina
    Posted at 14:29h, 26 noviembre Responder

    No deixo de pensar en aixó. El meu primer part va ser cessària, ni podia ser d’una altre manera degut a la meva placenta. Cal que et lliguin els braços durant la intervenció??? Si estàs tan acollonida que no penses en moure’t… Cal que no et deixin veure al teu fill??? Que te’l possin un instant al costat per donar-li el seu primer petó i que se l’enduguin??? Que el primer cop que el veus (has estat esperant durant mesos aquest moment) i sigui tot tan fred??? Que estiguis a la sala de recuperació i que no estiguis amb el teu fill??? L’angoixa que es passa quan l’has vist durant uns segons i penses que si et possen 3 bebés davant teu no sabries dir quin és el teu??? Tot això no té preu, no tinc paraules per descriure el que havia d’haver sigut el dia més important de la meva vida i va ser tot el contrari… Gràcies pels teus posts, no saps la de vegades que m’identifico amb el que diues… És el primer cop que escric sobre com em sento i gràcies a tu m’he tret una llossa del damunt (tot i que necessito escriure més per alliberar-me del tot). T’admiro un «montón» floreta!!!! Una abraçada i seguiex així!!!

    • crismoe
      Posted at 17:17h, 26 noviembre Responder

      Gracies per escriure Cristina..
      Doncs no, no cal passar per tot el que vau passa rl teu fill i tu. Em deixes sense paraules…una tristor m’envaeix cada vegada que alguna mare m’explica una experiència com la teva. LAmentablement són massa vegades…
      Espero de tot cor que poc a poc tots aquests records es vagin transformant en alguna altre cosa, i si! t’animo a escriure’ls en un paper…no cal que els publiquis si no vols, però escriu-los, treu-los, fes-los reals, perquè tot el que va passar va ser real.No ens hem d’amagar de nosaltres mateixes… Jo escrivint no passo tot el que m’ha passat, pe`ro com a mínim em quedo més tranquila 🙂

    • Roser
      Posted at 07:18h, 30 noviembre Responder

      El meu part també va acabar en cesàrea, perquè el meu nino pesava poc més de 5 kg i, malgrat les hores que hi vam esmerçar, no passava per cap dels meus forats.
      Vaig haver d’insistir que deixessin entrar el meu home a quiròfan (m’anaven dient que encara no, que encara no, i no el van deixar entrar fins que estaven a punt de fer el primer tall… i perquè hi vaig tornar a insistir!).
      El nen me’l van posar al costat perquè no el podia agafar (no estava lligada, però em mantenien amb els braços estesos en creu)
      Vaig haver de demanar al meu marit, mentre em cosien, que anés a buscar ell el nen i que fes ell el primer pell amb pell.
      Finalment, durant la recuperació, vaig poder estar amb el nadó al pit. Almenys això!

      El primer part no va poder ser. El segon encara el vull natural.

      • Cristina
        Posted at 10:55h, 02 diciembre Responder

        Roser, quin nadó més gran!!! Mare meva… Quina sort que el teu home poguès estar al quiròfan, al meu no el van deixar entrar… Jo no sé si vull un part natural 100%. De moment em conformo com que pugui ser vaginal i que el meu home visqui amb mi l’experiència. Tot i que després d’un any i mig buscant un segon embaràs amb un avortament pel mig, cada vegada dubto més si em tornaré a quedar embarassada. Si no em quedo un altre cop, em sentiré molt triste però feliç de tenir el meu tressor de quasi 4 anys amb nosaltres. Si d’una cosa estic segura és que faré tot el que estigui en les meves mans per tenir un part «normal» sempre que pugui ser així. Un salut a tothom!

        • Roser
          Posted at 20:07h, 02 diciembre Responder

          Ara estic llegint «El bebé es un mamífero», del doctor Odent, i m’estan agafant unes ganes d’anar-me’n a parir a Londres amb ell! Per saber què és un part de debò (com el de les meves àvies) sense sentir-me clandestina, per saber que, si res va malament, puc recórrer a la medicina, però que és només un recurs més… Però, és clar, em conformaré amb un part normal, si em torno a quedar embarassada.

Post A Comment

¡Envíame un Whats!
Escanea el código
Hola 👋
estoy aquí para acompañarte, ¿Qué necesitas?