Mareta meva, tenir fills SI que afecta a la parella!


Mareta meva, d’aquí 6 dies em caso!
Si, després de quasi 8 anys de relació i de tenir dos fills, hem decidit donar el pas i fer una gran festa i arreglar papers, que ja tenim una edat i hem de ser responsables…jejeje…
Quan penso en el matrimoni, no hi penso com molta gent ho fa, ja que a la meva família hi ha més matrimonis “fallidos” que a cap família del món…és més, diria que no hi ha cap matrimoni ni en la família del meu pare ni a la de la meva mare, que hagi sobreviscut al pas del temps. I és per això que quan la gent em pregunta si em poso nerviosa, dic rotundament: NO, perquè la idea de passar la resta de la meva vida amb el Jordi no ve des de que ens casem, sino des de que vam decidir tenir un fill:
Aquesta va ser la gran decisió, el moment transcendental, el pas més màgic que mai he donat.
Es clar que li dono valor al matrimoni, però per mi, és més un ritual, una festa , una manera de celebrar que JA som una família… El mode de dir: SI, però no un “Si vull”, sinó un SI! L’HEM ENCERTAT!…
Quan ens vam conèixer ningú, ni nosaltres mateixos donàvem un duro per la nostra relació, però així és la vida oi? I finalment vam decidir apostar, i ho vam fer fort, dos fills en dos anys!
I no, no us ho negaré….ha estat i és molt maco, però ningú t’explica, igual que ningú t’explica com és quedar-te embarassada o parir o criar, com és per una parella l’arribada d’una o dues criatures, i d’això va l’entrada d’avui.
Mareta meva! No vull generalitzar, però si unificar una mica espècies, i tot i que som mamífers, entre nosaltres i tots els animals del món hi ha una diferencia essencial: EL SEXE.
I és una diferència prou gran com perquè es faci notar en tots els sentits.
Durant l’embaràs, l’ home, per molt empàtic que sigui, no pot fer-se una idea del que li està passant a la seva parella…ja només començant per aquí, és d’una lògica aplastant que hi hauran molts punts de vista i moltes sensacions diferents…
Parlo per mi,
L’EMBARÀS
Els meus embarassos van ser molt fàcils físicament però emocionalment van ser un desastre…
El Jordi no entenia el que em passava, és enginyer! Els enginyers no senten! (jajajaja, no us ho prengueu malament que faig broma)…No sentia el cor, ni les patades, ni les meves hormones…no s’enterava de res! No volia llegir, no s’informava, em deia a tot que si amb el cap etc… I jo em vaig anar sulfurant durant 9 mesos (això les dues vegades, i la segona pitjor).
NO, ser la parella d’un cocktail d’hormones no és fàcil, i menys quan un no sent res extrany ni “veu” aquestes hormones.
EL PART

El part pot ser un moment realment heavy per l’home…Sobretot si no s’ha preparat.
Igualment, i encara que hagi llegit i s’hagi informat o sigui un segon o tercer part, encaixar el paper de pare i “simplement” acompanyar ha de ser realment dur si el part es fa en un hospital, i més encara si és un part medicalitzat.
Veure com tothom toca la teva dona, que pateix, crida i fa que no amb el cap…veure com la mare del teu futur fill plora, sofreix…i aguantar, animar, barallar-se amb el personal de l’hospital i dir-li que tot anirà bé, ha de ser francament difícil
LES PRIMERES SETMANES

Si el pare no és capaç d’acoplar-se al seu nou paper de seguida, pot sentir-se desplaçat, pot baixar-li l’autoestima, pot sentir que no pot ajudar amb res… La dona, atabalada per tot, hormonada, i flipada atravessa setmanes d’un embriagament estrany…canvis d’humor, tristor, eufòria, etc…
Tot supera qualsevol expectativa, les visites es fan insuportables, papeleos, el pit i les primeres hores, que si surten bé, guay, però si comencen les clivelles i altres problemes, l’home amb el seu nou rol de protector se sent impotent i la dona se sent frustrada….aquests dos sentiment junts poden ser una bomba de rellotgeria…
LES NITS
Un nadó no distingeix el dia de la nit. Això ho posa a qualsevol llibre, però no et solen avisar que no dormiràs no només els 3 primers mesos…
Quan veus els fulls del calendari passar i segueixes despertant-te cada hora, o cada dos, o cada tres i allò no s’acaba mai, és insuportable….i ja no només per les nits, que solen provocar baralles tipus “sempre m’aixeco jo,” “fot algo cony” blablabla…Sinó que durant el dia, el no dormir passa factura a tots els nivells…
Nosaltres portem 3,5 anys sense dormir ni una nit seguida, i ara ja ens hem acostumat, però aguantar el ritme d’una o dues criatures sense descansar, és esgotador.
EL SEXE
La paraula quarentena ha fet molt de mal a moltes parelles…però MOLT!!! al cap de quaranta dies , després d’ haver parit, vas al gine i et dona via lliure , i sembla que això signifiqui, que de cop, per art de màgia, la líbido torna a envaïr el cos de la mare i només arribar a casa s’hagi de celebrar la gran festa.
DONCS NO!! NO, i NO!
El cos de la dona ha canviat d’una manera brutal! Ja no és la que era i no ho serà mai més. Això no vol dir que la Líbido no torni, simplement que un canvi tant heavy es mereix més que 40 miserables dies.
La Dona recent-parida (i als 40 dies segueix sent recent parida) està mega hormonada…A part dóna el pit, a part, té un nadó de 40 dies que es converteix en la seva única prioritat i ho seguirà sent durant setmanes o mesos. A més la dona que té una criatura al pit , està fins els ous que algú , sigui home o nadó, li toqui els pits…aquella zona ja no és “erògena”, aquella zona és la via d’alimentació del seu fill. És intocable! Ja no és “sexy” (clar que ho és, però ja m’enteneu)… La teta ara serveix per alimentar el nadó i no pas el “marit”…
La dona durant moltes setmanes després d’haver parit no té ganes de fer l’amor, i hi ha moltíssimes raons: FÍSQUES, PSIQUIQUES i QUIMIQUES (cliqueu per exemple aquí i aquí), i això ens ho hem d’implantar al cervell, perquè la gent no ho sap, i quan passen els 40 dies de rigor, les dones ens sentim malament perquè no volem sexe, i els homes es senten malament perquè es pensen que la seva dona no voldrà sexe mai més i tothom se sent malament quan NO HI HA CAP PROBLEMA!! Tot tornarà al seu lloc, però AL SEU TEMPS i no en 40 dies.
Això és molt íntim, però si així puc ajudar a algú, ho diré…JO fins els 14 mesos, que no em va venir la regla no vaig tenir ni un sol impuls sexual, amb tant mala sort  (en realitat bona sort, perquè  era el nostre desig) que la vam encertar i em vaig tornar a quedar embarassada, i se’n tornem-hi!
Busqueu, furgueu, o consulteu amb sexòlegs i que us expliquin com funciona això de la “Quarentena real” , us evitareu molts desenganys.
I res, podria estar-me hores, escrivint com canvia la vida de dues persones al passar de parella d’amants a parella de pares.
Canvia molt, i ningú ens ho explica i de cop ens trobem amb el pastel, i és molt difícil sobreviure a una bomba així si no ets una parella que s’estima amb bogeria.
El Jordi i jo ho hem passat molt malament, MOLT! Inclús ens hem plantejat la vida separats, però per sort, ens hem mantingut ferms i hem passat aquesta etapa…
A dia d’avui i fa cosa de poques setmanes, per fi ens hem retrobat com a parella…tornem a parlar de nosaltres, tornem a sopar amb vi, ens tornem a donar la mà de manera espontània, etc… i ens casem, enamorats i amb dos fills meravellosos que de moment ens han ajudat a fer-nos més forts.

Visca els núvis!
Anuncios

12 comentarios en “Mareta meva, tenir fills SI que afecta a la parella!

  1. Que fort… Pensaba que no mentenia ningu…la meva mare nomes…….. Pero hem vec reflexada al 100 x cent ! No sabia com explicar com hem sentó… Hem sentó aixi.ningu mavia esplicat tot aixo… Nomes frien que es el millor del mon. I ho es… Pero tot el tema hormal,.. Ningu lesplica… I ja no parlem si et surten morenes…et vols morir… Un bebe…si que et separa de la parella… En fi..vull tornar a ser qui soc…

    • Hola Anna, és molt fort com ens canvia la vida oi? JO crec que hem de buscara juda d’on sigui, parlar molt amb la nostra parella i si no en tenim prou, buscar una Doula , per exemple, que ens treurà dubtes, feina… Anar a un grup de criança o de lactància tambe ajuda moltíssim. Relacionar-se amb mamis que estan a la mateixa fase que tu, per mi és bàsic. Et normalitza una mica la situació. No sé si m’explico…
      PEr altre banda, no tornaràs a ser qui erets, seràs molt més gran! T’adaptaràs, tot passarà i et sentiràs és forta, més guapa i més Dona que mai! A més a més la vida es normalitzarà i tindràs un fill o filla que t’omplirà cada dia de la teva vida. Molt ànims!

  2. UF!
    D’una banda, felicitats pel matrimoni, encara que sigui amb 5 mesos de retard.

    A mi i al meu home ens va passar al revés: feia 1’5 anys que buscàvem la criatura i 14 que sortíem (i 8 que vivíem junts) quan vam decidir casar-nos. Tothom va donar per suposat que jo estava prenyada i… saps allò de les profecies autoacomplertes? Perquè em vaig casar embarassada d’un mes!

    En un any i mig la vida ens ha canviat horrors: no tant per la boda (8 anys vivint junts no donen per a gaires sorpreses), però sí per l’embaràs i el part. Ara el marrec té 9 mesos i continuem sense dormir.

    I pel que fa al sexe… jo el somio, però ara per ara estic més eixuta que el Sàhara: no sé si serà el cansament, però la líbido (fora dels somnis) està que s’arrossega (per lenta) i no serà perquè no em vingui molt de gust!

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s