Amb un parell d’ovaris…

Si, ho sé, soc una pesada…però necessito expressar-me!
Ja no puc escriure quasi mai, i si, ho sé, em repeteixo més que l’all…i no és per falta d’idees o de recursos…és perquè e sembla el tema més basic i central d’un blog que parla de maternitat.

I quan comença la maternitat?
Comença en el moment en que el test d’embaràs o símptomes evidents t’anuncien que portes una personeta dins el més poderós de tots els teus òrgans: L’úter.

Sempre parlem de part natural…la majoria de la gent creu erròniament que un part natural és un part sense anestèsia. Error.

Ara, cada vegada més, en comptes de part natural, s’escola la idea de “part respectat”, concepte que inclou el part amb anestèsia…

Però a mi, que cada vegada llegeixo més i més, i tot i tenir dos fills encara m’obsessiona la idea del part i de l’embaràs, que cada vagada m’informo més sobre la dona i el seu úter (ara estic fent un curs super potent de la Erika Irusta sobre la menstruació entre altres coses, no us la perdeu que és una bèstia de dona), cada vegada em sedueix més la idea o el concepte de part CONSCIENT, D’EMBARÀS CONSCIENT.

Què som, qui som, què tenim a dins, com funciona?
Qui són , què ens fan, quines conseqüències tenen els actes que tercers exerceixen sobre nosaltres o els nostres fills?
Què és le part, perquè passa tot plegat, què son les contraccions, perquè un part pot acabar en cesària o amb no sé quants punt d’episiotomia…perquè em van enxufar una ventosa per la vagina, perquè em van arrancar el Xavi de dins meu?
Perquè un part com el del Xavi és lo normal i un part com el de la Maria és de “estàs boja”…
Qui ens ha educat, qui ens ha ensinistrat, qui ens ha amagat l’instint?

Ui, ui, ui…que m’embalo i fujo del tema…Tinc ganes de plorar…

Què és un part conscient? (ja sabeu, no sóc llevadora, ni doula , ni ginecòloga, tot el que escric són percepcions que tinc JO de manera individual, que consti en acta)

Un part natural, com he dit abans, ara per ara, la gran majoria de la població, per desgràcia, pensa que és un part sense anestèsia, amb lo qual crea confusió, (amb lo senzill que és el concepte!), però bueno.

Un part respectat ja “inclou” més conceptes, com l’anestèsia, inclús l’episiotomia o la cesària, sempre que sigui perquè la mare ho decideix així…

Però un part conscient, a part d’incloure lo anterior, també inclou un part no-respectat, i aquí està el quid de la qüestió!!! Em sembla bàsic i importantíssim que una DONA sigui conscient del QUÈ VOL i del que REB. 
És super necessari que quan a una dona se li fan certes pràctiques, voluntàries o no, sàpiga i sigui PLENAMENT CONSICENT del QUÈ volen dir, del PERQUÈ li han fet i de les SEVES CONSEQÜENCIES. Només així podrem fer un pas endavant.

Fa molt poquet, una amiga va parir…li vaig preguntar al marit què tal tot i em va dir: “molt bé! Ha anat tot genial, el nen està bé”

– I la teva dona? Vaig preguntar jo.
– “ah” super bé, molt contenta.
– Que bé! I ja ha sortit de la clínica?
-Si, però està a casa, li han fet 9 punts d’episio, el nen va haver de néixer amb ventosa, però super bé!

Com?¿?¿?¿?¿?¿?¿?¿?¿?¿?¿?¿

Realment només compta que la mare i el fill estiguin vius? Sabeu el que són 9 punts d’episio? Només les dones que ho han patit saben el que és i sobren les paraules.
I la episio, perquè? Per enxufar-li una ventosa que li van posar per quina raó?
I el més fotut de tot, és que aquesta parella pensa que tot ha anat bé…
I és millor per ells perquè? Perquè viuen en la ignorància i són feliços? De veritat?

A vegades he pensat que si…que si són feliços, doncs millor…però després re capacito i entenc que tot va com va perquè ens han ensenyat a callar i a no fer preguntes… I no pot ser cony!
Farem el mateix amb els nostres fills? Els amagarem les veritats per no causar patiment?
I després què? On és la veritat, on és la bellesa, on és l’ètica…

Aix, que em torno a sulfurar.

Per totes aquelles dones embarassades, amb ganes d’estar-ho o que ja han tingut els seus fills:

Crec que és bàsic conèixer tot i cadascun dels processos i passos de l’embaràs i el part.
Crec que és importantíssim ser conscients que tenim un cos, una màquina (im)perfecte, que fallarà, sobre tot si la manipulem.

I a partir d’aquí, que cadascú faci el QUE LI DONI LA GANA:

Epidural? Espisios? Cesàries? Donar el Cordó,? Donar el pit? Donar el biberó? Parir a casa? Parir a l’hospital? Un part natural?Una clínica privada?Una escola lliure? Una escola militar?

QUE CADA DONA TRII EL SEU CAMÍ, PERÒ QUE HO FACI SENT CONSCIENT DE TOT ALLÒ QUE PASSA I QUE PASSARÀ, NOMÉS AIXÍ PODEM SER LLIURES I RESPONSABLES DELS NOSTRES ACTES I DE LA VIDA DEL NOSTRE NADÓ.

INFORMEM-NOOOOOS!!!!!!

I si, si que es tracta de ser MÉS DONA o MENYS DONA! Perdoneu però SÍ! I no em refereixo que ets més o menys dona si t’anestesies o si no ho fas, em refereixo  a que ets MÉS dona si busques, et treus aquesta corda que t’han posat des de petitona, i et desfàs d’ella i t’adones de qui ets i de perquè fas les coses. T’adones que tens un úter, un parell d’ovaris i un cervell i que només TU ets  propietària de la teva vida, del teu cos  de i les teves decisions.

He dit.

9 Comments
  • Currita
    Posted at 13:57h, 27 junio Responder

    Buuuf, porto dos dies treient encara llagrimes de dol pel meu part. Exacte, un part natural no és parir sense epidural, és molt més que aixó, és respecte, amor, companyia… La informació és poder, així que jo també animo a totes les dones a buscar informació, molta, i després amb tot aixó tenen el poder de decidir. Decidir el que vols i el que no!!!Petons maca i pinta molt bé aquest curs del que parles!

  • Yolanda Fores Sanchez
    Posted at 16:36h, 27 junio Responder

    Quanta raó!!Com n'és d'important aquest moment en la vida de qualsevol dona i no puc entendre com la majoria de dones deleguen quelcom tant important a algú cegament.L'important del part és tenir un bon record i una bona experiència. La por no ens pot frenar!A mi sempre havia pensat que el part era quelcom mooolt dolorós, i no només no ho va ser, sinó que en tot moment vaig tenir la sensació que a l'altre banda de les meves cames i havia una festa i que jo me l'estava perdent. El proper esta clar que vull un mirall de calle. Recuperem el nostre poder, deixem-nos ajudar si ens cal,però siguem conscients que parir és quelcom fisiologic i que la natura és sabia, si hi confiem no falla.

  • fentpensantdient
    Posted at 09:37h, 28 junio Responder

    Cris quanta raó! m'agrada això del Part Conscient.A mi últimament em passa, que llegeixo cròniques de parts de dones que diuen que "han tingut un part meravellós" i després veus que està ple d'intervencions innecessàries. Fa poc en llegia un d'una mare que volia provar un part "natural" i al final li van posar l'epidural "per la cara" (per si un cas al final s'havia d'utilitzar instrumental!). El que més pena em va fer és que ella ho veia com normal, com que ho diu el metge…I per cert, m'has d'explicar el curs aquest que estàs fent amb l'Erika! quina bona pinta!!

  • Cris Moe
    Posted at 10:38h, 28 junio Responder

    Si Currins! però el que també crec que és molt important és el que acabes de dir: Passar el dol…Tu tindràs un procés perquè eres conscient del que volies i no et van respectar. Ho vas conseguir perquè tens un parell d'ovaris i ets una dinosaura, però no et van posar el camí gens fàcil…i lo important és que N' ETS CONSCIENT, ho pots processar, païr… el problema ve, quan no t'enteres de res…et penses que tot ha anat bé, pe`ro hi ha algo per dins que no et deixa tranquila, que no et deixa viure bé i no saps perquè…

  • Cris Moe
    Posted at 10:41h, 28 junio Responder

    Ei guapa! Si, per desgracia, amb un primer fill, a vegades la info no ho és tot…En el moment en que som més poderoses ens fan callar i ens tornem vulnerables i petites, quan en realitat, si no ens tapessin la boca amb esparadrap, ens expandiriem…Amb el segon, pot arribar a ser una tortura tot el procés de preparació…els mals records t'ennuvulen la vista i tens tan clar el que no vols que la por d'apodera de tu i dels teus nou mesos d'embaràs…No hem de deixar que la por ens controli 🙂

  • Cris Moe
    Posted at 10:42h, 28 junio Responder

    Uix, aquest curs és la hòstia…em sembla que estan preparant una segona edició…i és increïble, t'encantarà! et deixo aquí la info http://www.elcaminorubi.com/los-talleres/sesiones-de-profundizacion.html

  • Inski
    Posted at 07:59h, 29 junio Responder

    Currita! Pensava que el teu segon part havia anat molt bé! Ostres, em sap molt greu! Com diu la Cris, estic d'acord en que és molt important passar el dol i permetre't passar-lo. Ànims i petons!Cris, completament d'acord amb la importància de la consciència en l'embaràs, el part. Jo em vaig llegir un llibre abans de parir que en parlava i em va ajudar a prendre consciència de tot el procés i sobretot de què volia i què estava disposada a admetre. Tot i així, reconec que la por em va paralitzar força durant el part. Sort que vaig tenir una llevadora molt respectuosa!

  • Carlitos
    Posted at 08:54h, 03 agosto Responder

    Cris!! passa't pel meu blog!! te nominat per un premi! ;)Petons guapa

  • tse
    Posted at 21:47h, 07 noviembre Responder

    T’ he descobert avui i plasmes en paraules tot el q penso i sento. Totalment d ‘ acord amb tu!!!

Post A Comment

¡Envíame un Whats!
Escanea el código
Hola 👋
estoy aquí para acompañarte, ¿Qué necesitas?