Ritual d’acceptació: "La Maria és la meva germana"


Mareta meva com canvien les coses!
EL Xavi creix…creix molt!!!
Tot són canvis, tot són etapes…l’una darrere de l’altre…i sempre em queixo, sempre explico lo difícil que és…Avui no. Avui explicaré les meravelles del Xavi, el meu fill, el meu príncep, el meu sol.
Quan va néixer la Maria ho va passar malament. Molt malament.
Les primeres setmanes ho duia força bé, però a la que la Maria va començar a moure’s una mica, cap el 6è més, la cosa va canviar i molt!!!
EL Xavi, el yonkie de la teta, va perdre el món de vista i només em veia a mi, o als meus pits… Tot el dia volia teti…Em tocava , em magrejava, mamava…I no volia sentir un NO…m’armava uns pollastres que feien por, quan li demanava que es retirés del pit…m’apretava amb  les dents, em pegava…Si! Un desastre!
Les nits mai havien estat bones però portava una època amb un o 2 despertars màxim…Doncs això també va canviar: Els despertars es produïen cada dues hores, i volia dormir damunt meu. La majoria de vagdes el tenia que apartar perquè esclafava a la Maria, feia com si no existís, i si tenia que passar pel damunt d’ella, o feia sense miraments…La meva frase sempre era la mateix: “Xavi!!! Compte amb la Maria!!!!”
Al final del dia m’adonava que li havia repetit aquella frase més de mig milió de vegades…La Maria! La Maria!..però no ho podia evitar, el meu instint protector era irracional i no pensava en les conseqüències de repetir la mateixa frase un cop rere l’altre…
Les rabietes també estaven a l’ordre del dia: Tot era no, tot era una bomba a punt d’esclatar…es tirava a terra i plorava desconsolat per qualsevol cosa que a mi em semblava una chuminada…Tot el sant dia plorant…queixant-se…
La Maria va començar a posar-se dreta i el Xavi no perdia oportunitat de tirar-la a terra…
Recordo que quan ella estava asseguda, el Xavi anava per darrere l’agafava del cap i la tirava cap enrere perquè caigués d’esquena…
Quin greu!
Per un costat el Xavi em feia morir de la pena i morir de la ràbia a l’hora…No sabia com gestionar tot aquell dolor, ni el seu, ni el meu.
Per l’altre costat, em feia moltíssima pena la Maria, que sense haver fet res, sempre s’enduia la cleca de son germà…Estava creixent en un ambient aterridor, de crits i retrets… Una atmosfera on només es respirava tensió, ja que evidentment la parella també se’n ressentia de tot plegat.
Les nits eren un infern…La Maria cada hora es despertava i el Xavi cada dos…Si coincidien “malo” perquè es liava una que feia por: ELs dos volien només la mama, els dos volien atenció individual…jo m’estava tornant boja…No descansava , i això feia que no fos capaç d’enfrontar-me amb el dia.
No tenia gens d’ajuda (al principi no anaven a l’escola bressol)… i a sobre de la tensió i els mals moments, el meu caparronet insaciable rabiava per la família tan poc cooperant que m’havia tocat…
En fi, que me voy por las ramas!
No sé si sabeu, suposo que si, que el Xavi desde el dia 0 es va negar a dir MARIA i va decidir que la seva germana es deia NINA.
Ens feia molta gràcia a tots…ho trobàvem tan maco…tan carinyós… Li explicàvem que el nom era Maria, i ell, molt convençut deia que NO. Que es deia NINA. I tots somrèiem assentint amb el cap.
Perquè us explico això?
Doncs perquè com sempre, he tret les meves pròpies conclusions de tot plegat:
Ara fa poques setmanes , l’actitud del Xavi vers la Maria ha canviat molt…De cop i volta, ha començat a canviar les empentes per carícies…EL primer que fa quan es desperta és dir-li bon dia a la seva germana…L’abraça molt, li explica moltes cosetes, li vol donar el seu menjar…Vol compartir….
Si! Sembla mentida!!! Fa poques setmanes si m’ho haguessin dit, hauria rigut…hauria dit que ni en somnis passaria el que està passant ara.
No sé com explicar-ho però l’amor que desprèn ara mateix el Xavi quan mira a la seva germana , és màgic…no té preu, és real, és veritable, és humà, és animal… NO dubta ni un instant quan li vol fer una demostració de carinyo…No ens busca la mirada demanant l’aprobació….
Mai li hem demanat al Xavi que faci un petó a la Maria, ni que li digui guapa, ni que li digui que l’estima, ni que li faci una abraçada…Per això m’emociona tant….perquè sé del cert, que no ho fa per imposició ni perquè toca…Ho fa perquè li surt de dins.
Quan estem a l’escola i algun nen s’apropa a la Maria de manera massa brusca, el Xavi corre al seu costat, i posa la ma al mig demanant una separació prudencial dient: “La Nina és meva i de la mama”.
Fa una setmana el Xavi li ha canviat el nom. Li ha començat a dir MARIA…Un canvi sobtat que poc ens esperàvem…Jo al principi em vaig desil·lusionar una mica…Em semblava tan carinyós el sobrenom de Nina, que em va saber com greu…però després, pensant i analitzant la situació, he comprés que res és casual i que el Xavi ha decidit que la Maria és la seva germana. Ara és el seu moment, no quan va néixer!
Ha necessitat el seu temps per esbrinar-ho, per entendre-ho, per pair-ho i finalment, no només  l’ha acceptat: L’estima. I una part d’aquesta mostra és donant-li el seu nom de veritat. Penso que és com un petit ritual, que ell s’ha fet tot solet, d’acceptació. Com els rituals que es fan a les tribus quan entra un nou membre a formar-hi part.
Potser creieu que és una tonteria, però com més hi penso , més clar ho tinc.
Des del dia que va començar a dir-li pel seu nom, mai més li ha dit NINA. La seva actitud ha canviat radicalment…Ja no es passa el dia plorant, ja no crida a les nits, inclús aquesta nit a volgut tornar al seu llit i no s’ha despertat ni una sola vegada. I ell està tant content i tant convençut del que fa, que no li tremola la veu, quan algú s’acosta a la meva filla i ell diu amb el cap ben alt: 
“La Meva germana es diu MARIA”

Anuncios

6 comentarios en “Ritual d’acceptació: "La Maria és la meva germana"

  1. Cris que bonic això que expliques! M'encanta el procés que ha fet el Xavi (encara que hagi estat dur per tots, clar) i m'encata la lectura que tu en fas. Crce que la comparteixo.I ara m'imagino al Xavi i la Maria amb la nova relació que tenen i em sembla preciós!

  2. UFFF QUE MACO MAS FET EMOCIONAR JAJAJAJAJA!!! JO HE TINGUT SORT I EL MEU NO PARA DE REPETIR QUE LIRINA ES LA SEVA GERMANA I SOBRETOT SOBRETOT QUE ELL ES EL GERMA GRAN. JA LI EXPLICAVA CUAN ENCARA LA TENIA A LA PANXA. QUE ELL ERA EL GERMA GRAN I QUE ES DEIA SERGI I QUE ELLA NO TINDRIA CAP ANY I ELL 3 JAJAJAJAJAª1!!! HO HA MOMENTS QUE SEMBLA QUE NO CANVIARAN MAI I TOT DE SOBTE ES VAN ARREGLANT LES COSES

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s