Mareta meva, amb Tippex a l’instint! Torno a parlar de la son.

Avui estic una mica crispada amb el tema de la son…
Primer ha estat Sant Joan de Déu que ha publicat al seu Facebook aquest article, i m’ho he pres fatal, és clar.
Després al cole dels meus fills, he fet una entrevista amb la Gemma, una noia que està de practiques i està fent el seu treball de final de carrera sobre la son infantil.
I no és per ella eh que estic crispada..no no! És que les seves preguntes i les meves respostes m’han fet pensar molt…
A veure si em sé explicar:
Parlo molt del son infantil amb altres mares, però no en parlo amb persones que no tenen fills, i avui, quan ho he fet, he tingut diverses sensacions i he arribat a algunes conclusions, potser equivocades.
Els nens de la classe de la meva filla són uns cracks, com ella, i sé que la majoria dormen la mar de bé…També la majoria fan servir xumet i prenen biberó, i igual que a l’escola, fora d’ella em passa el mateix: Els nens de dou-dou, bressol, xumet i biberó dormen la mar de bé i els de pit i collit dormen malament (uns pitjor que altres)…total! Que el que em fa ràbia/pena, és que la gent que no té fills i que no ha tingut “el plaer” de passar una nit en vetlla pot arribar a fer una associació fàcil:
– Nens de teta i llit dels papes : Malament
– Nens de tetina i bressol: Bé.
 
No és una entrada per debatre on dormen millor els nens, és una entrada per fer una reflexió en veu alta del perquè de tot plegat, i per fer-ho, utilitzaré alguna de les preguntes que m’ha fet la Gemma, ara sí, amb una resposta meditada des del “jo” més interior:
On dorm el teu/s fill/s?
Què fas per adormir-los?
Què fas per enllaçar despertars?
Quants cops es desperta?
Quins horaris/rutines segueixes?
Parteixo de la base,
A)   No pretenc ni he pretès mai que la Maria (13 mesos) dormi tota la nit, de moment. Sé del cert, perquè m’he informat molt, que el son infantil és evolutiu, igual que el caminar, el parlar o el fer la voltereta, per tant, sé que la meva filla, igual que el Xavi, necessita un temps per madurar i també necessita certes connexions neuronals  que requereixen paciència i salut.
B)   Som mamífers, tenim instint (per sort), i quan naixem NO SABEM RES, però hi ha un interruptor al nostre cervell, que sense saber perquè fa saltar totes les alarmes quan ens envaeix la sensació de perill. De grans, per exemple, si entrem a un carreró fosc a altes hores de la nit, sovint ens posem la mà ben a prop del mòbil, o si anem a lloc amb molta gent, solem agafar-nos bé la bossa per no rebre una estrebada…Els nadons, quan senten el perill, ploren. I quan es senten en perill? Quan la mare desapareix del seu camp visual, o quan deixen de sentir el seu calor…Perquè? Doncs perquè quan no existia la civilització, la cria que es quedava sola, moria. Si, així de fàcil…Si la mare no era a prop, la cria es moria de gana, de fred o se la menjava algun animal. El nostre nadó, no sap que vivim al segle XXI  en un país desenvolupat, on té una habitació empolainada i cuidada fins l’últim detall, amb humidificador, mantes a doju, un bressol amb llençols de fil i un walkie amb càmera nocturna d’última generació. Això el nostre nadó no ho sap, ell només sap que si la mare desapareix, el seu cervell activa el mode perill i automàticament la seva mare apareix, l’abraça ,li dona el pit i el salva de ser menjat pel llop (per exemple).
C)   Un nadó és un esser humà, i per tant té els mateixos drets que nosaltres…dret al respecte, dret a l’amor, dret a la salut, a l’alimentació , a la higiene, etc. A més, a part d’aquests drets, té els drets d’una persona amb mancances, en aquest cas, de llenguatge i mobilitat, per exemple, i nosaltres, els pares i mares, som els responsables directes de cobrir aquestes mancances:
Si té fred li dono escalfor, si té gana li dono aliment, si està brut el rento, si vol amor li dono, si vol companyia també, si vol joc, jugo, si vol dormir l’ajudo a fer-ho.
Què passaria si un altre tipus de persona amb mancances de llenguatge i de mobilitat ens demanés ajuda i no li donéssim?
Què passaria si un avi amb demència, ens cridés i no li féssim cas, o ens demanés menjar i li neguéssim? Segurament ens classificarien com inhumans i ens portarien a judici…
D)   Aquest nadó ha vingut al món perquè jo ho he decidit, i ho he decidit, juntament amb la meva parella en el meu cas, sabent que he de treballar un ou d’hores, que vivim en una societat cruel i que estem en plena crisis mundial. Tot i així, he decidit tenir-lo i me’n faig responsable amb totes les seves conseqüències, i per fer-ho m’he d’informar, i després n’he d’aprendre.

E)   Jo, sóc la típica mare que als 4 mesos d’embaràs del meu primer fill, ja tenia l’habitació muntada, amb un mega-bressol, un mòbil preciós, un walkie estratègicament col·locat, un regiment de xumets, 4 o 5 dou-dous, un cotxet de 1000€ i un llarg etc. Però vet aquí com són les coses que per sort, tenia molt clar que seguiria el meu instint, i el meu instint ha fet, que el super bressol acabés desmuntat en un magatzem, que porti els meus fills en porta-nadons,  que els xumets estiguin per estrenar i que al llit, ara mateix, siguem 4 persones…I és que no ens ha de fer por equivocar-nos i rectificar, el que ens ha de fer por, és deixar que ens influenciïn fins a tal punt, que li acabem fotent Tippex al nostre instint…
Total, que SI, que la Maria es desperta de 4 a 8 vegades cada nit, com és natural, i jo estic desesperada, com també és natural…i no puc parar de queixar-me i de desitjar dormir, però que això no treu que tingui CLARISSIM que no dormiré fins d’aquí bastant temps i que no em preocupa!
Que NO, que no és que els nens de pit i de collit dormin pitjor, que tots els nens dormen igual, però en alguns casos s’accelera el procés i en altres no.
Per exemple…què és un xumet? Un substitutiu del PIT. Si, és un mugró de plàstic. Se li posa el mugró de plàstic a la boca del nen, i el nen es calma perquè el seu instint de succió es veu “saciat”. Hem enganyat al nen, de manera que nosaltres podem desaparèixer més estona del mapa, o de manera que el pare o l’àvia, o la profe els pot oferir també aquest consol. Pràctic? Molt, però això no vol dir que sigui el millor, sinó el que més ens convé.
Què és el Dou-dou? És un nino, normalment en forma de drap o manteta, que se suposa que t’has de refregar perquè agafi al teva olor, així el nen l’agafa com “objeto de apego” i es tranquil·litza quan necessita companyia. Què estem fent? Enganyar al nen. Li donem un objecte amb la nostra olor, i el nen ho acepta si no li queda una altre…”millor això que res…”, Total, que el nen, s’abraça a aquell trocet de mama…Pràctic? Si, ho és. El nen es consola amb un tros de roba i no “cal” que la mare sigui allà, però no vol dir que sigui millor pel nen tenir un dou-dou que tenir a sa mare allà quan ell la necesita!!!!
Què és un biberó? Doncs ja ho sabeu, i no us fotré el rollo. Pràctic? Per algunes si, i quan hi ha necessitat REAL ho és molt, però és evident que la llet materna li dona 10000000 de voltes a la llet de pols i que el pit li dona 1000000000 de voltes al biberó.
Què és un bressol? Doncs un llit petit amb barrots. Pràctic? Doncs la veritat és que no gaire…no acabo d’entendre perquè es va inventar, però tenir als meus fills amb nosaltres al llit, i si es desperten que et trobin allà mateix i que se t’abracin no té preu…i si, mal d’esquena també, però no tot podia ser de color de rosa!
Concusió Gemma! Jejeje! Que a casa, fem el que fem perquè ens surt. Perquè creiem en la intel·ligència de l’ésser humà i en els centenars d’anys que portem sobrevisquent i evolucionant sense tanta rutina i tanta norma. Què és un pal horrible no dormir, però que és un preu que s’ha de pagar a vegades si vols que el riu faci el seu curs sense intervenir.
Bona nit!

Us deixo uns enllaços, per a mi, vitals sobre la son:
http://www.suenoinfantil.net/
http://dormirsinllorar.com/

8 Comments
  • Amanda B.
    Posted at 23:53h, 05 marzo Responder

    Hola Cris! primer de tot, em sembla vergonyós l'article del Sant Joan de Déu. Crec que tots ens mereixem un respecte, i els nadons són personetes que mereixen ser respectades, no m'agrada jutjar a ningú i molt menys a una mare, però deixar a un nen plorar, per a mi no és una opció, però perquè jo respecte el meu fill i atenc les seves necessitats.El problema és que avui en dia, el personal sanitari sobretot els pediatres i infermeres pediàtriques, et fiquen la por al cos, i si a més els pares són primerencs els pots s'enfonsa fàcilment, com a mi per exemple amb el tema del trossets, però he après a dir-los el que volen escoltar i tots tan contents.En el nostre cas, fem collit des del primer moment, he tingut la sort de tenir una llevadora que ens va explicar els benefisis del collit i la lactància, i ens va obrir l'opció no convencional, i tenim un encantats. El nostre fill dorm molt bé, si es desperta unes 2/3 vegades a la nit per prendre la mamella i res més, però gairebé no es revela i per tant es pot dir que dormim tota la nit. Ell fa servir el xumet, però des de fa dos mesos com a molt i la veritat és que ha dormit igual amb ell com sense, sobretot els fems utilitzar el cotxe, perquè es posa una mica nerviós i la veritat és que li calma molt, o quan no vull que es fiqui coses a la boca, com les potes dels gossos per exemple jajaja.No es pot generalitzar, tant tu com jo fem collit i teta, però no hi ha dos nens iguals, i sembla que això encara no s'entén, però bé, paciència, intentar agafar-lo amb humor i ser positius, podria ser pitjor no?Petonets i ànims 🙂

  • Cris Moe
    Posted at 07:40h, 06 marzo Responder

    Hola Amanda, gràcies pel teu comentari.M'alegro molt que hagis trobat una llevadora que t'hagi informat de TOTES les opcions i no només de les que li convenen a aquesta socieetat :)Respecte el xumet, sé que m'has entès, pe`ro aclareixo que en cap cas penso que el xumet sigui una mala opció, tot el contrari, com he dit, és molt pràctic! El que volia dir és que dur xumet NO és el millor…Els meus fllls no en porten, i cada cop que algú ho veu es fiquen les mans al cap, rollo: "no porta xumet? estàs privant al teu fill d'un dret humà! " jejejeje, és això el que vull dir. És més, he provat de donar-los xumet a tots dos, pel que tu dius: Moments cotxe, moments avis… pe`ro no hi ha hagut manera! jejeUna abraçada i ànims per a tu també!

  • Carlitos
    Posted at 09:22h, 06 marzo Responder

    Un escrit preciós i real com la vida mateixa. Els pares son/som víctimes de unes estupides normes, costums o que se jo que anys rera anys ens han implantat no se qui, llavors clar, "com es lo normal, doncs ho faig".La veritat es que em sento molt afortunat de tenir a la Vane al meu costat, i amics com vosaltres, que gràcies a informar-vos, a simplement llegir una mica més enllà, heu aconseguit que els nostres fills, i això és realment el més important: SIGUIN FELIÇOS.

  • Amanda B.
    Posted at 11:41h, 06 marzo Responder

    El xumet es un vici, i lo pitjor es que avui dia un nen sense ell, es raro, la meva mare i sobretot la meva iaia em van fotre un rotllo amb el xumet… que si estan molt entretinguta, que es bo…y ni ell volia el xupe i a mi no em feia molta gràcia per això de que pot interferi amb la teta y ara que el porta, el primer que li diuen es "treute el xupe marrano".Amb lo del collit, com diu Carlitos alguns teniu sort de tenir amics que entenen la vostra forma de criar, jo encara m'haig de justiticar el porto a la motxilla i si es al fular no et vui dir… i sobretot amb el collit el "no sortira mai del llit" esta a l, ordre del dia, pero bueno… m'imagino que lo próxim sera el tema de la teta… paciencia jajaj!He entés perfectament el que volies dir amb el xumet, no com el meu comentari que l'he tornat a llegir i mareta meva amb l'autocorrector dle movil…. jajajajaj

  • Inski
    Posted at 00:14h, 07 marzo Responder

    Totalment d'acrd amb tu, Cris! Nosaltres també vam ser uns pares amb el convertible muntat a la seva habitació i ara té dues habitacions, la seva i la de tots tres. Ja he afegit el meu comentari a l'article :-)En resposta a les preguntes que planteges:On dorm el teu/s fill/s?A la nostra habitació, al seu bressol enganxat al nostre llit o entre nosaltres dos, segons el seu criteri.Què fas per adormir-los?No l'adormo, l'ajudo a dormir. Si ho faig jo, al pit, si ho fa el meu marit (migdiada), amb el seu mantra particular. Si ho fa una àvia, depèn del dia i de l'època.Què fas per enllaçar despertars?Depèn del que ella necessiti. Quan era més petita, la majoria de vegades pit. Ara moltes vegades els enllaça sola.Quants cops es desperta?Depèn del dia. Entre una i…5?6? vegadesQuins horaris/rutines segueixes?Les inevitables: al matí esmorzem, al migdia dinem, al vespre sopem… intentem dinar i sopar sempre a la mateixa hora, però si la peque té son abans o després, doncs dorm. Per sort nosaltres no tenim horaris estrictes de feina. Si fos així, no ens quedaria més remei que seguir certes rutines.Ups, em sembla que m'ha quedat un rotllo considerable….

  • Maria Olivé
    Posted at 11:00h, 15 julio Responder

    M'HA AGRADAT MOLT LA MANERA QUE HO HAS EXPLICAT. COM LA TEVA OPCIO NI LA MILLOR NI LA PITJOR LA TEVA. GENIAL!!!! NOSALTRES MAI HEM FET COLLIT SI QUE DORMIEN A LA NOSTRA HABITACIO PERO AL SEU BRESSOLET. EL GRAN ES LLEBAVA CADA HORA I LI COSTAVA UNA ALTRE HORA ADORMIRLO. HO VEM PROVAT TOT, DORMIR AL NOSTRE LLIT, A LA SEVA CUNA, A UNA ALTRE HABITACIO.. RES VA FUNCIONAR QUE HI FAREM JJAJAJAJA!! I NO VA VOLER MAI LA PIPA. LA PETITONA ES MOLT BONA ES LLEVA UNA SOLA VEGADA A LA NIT. LI HEM DONAT ELS MATEIXOS BRAÇOS, LLIT NO LLIT. ELLA NO VOL BRAÇOS S'AGOBIA PLORA, EN CANVI LA DEIXES A LA SEVA MAQUITA, AL SEU LLIT AL NOSTRES I ES MES FELIÇ QUE UNES PASQUES. JA VEUS QUE RIU… SI QUE VOL PIPA I VA TOT EL DIA ESTIGUI EN BRAÇOS AL BRESSOL O PER TERRA AMB EL SEU DRAPET. NO N'HI HA CAP D'IGUAL JAJAJAJAJA!!!!

  • Rosa
    Posted at 22:40h, 05 agosto Responder

    Hola!
    Gràcies pel teu testimoni. Hi ha manera d’,aconseguir l’article de Sant Joan de Déu?
    El meu menut té 2 anys i 3 mesos i encara no ha dormit cap nit sencera. Tenim hora per portar-lo a Sant Joan de Déu a la unitat del son però pel que dedueixo no m’agradaran les formes ja que també faig llit familiar.

Post A Comment

¡Envíame un Whats!
Escanea el código
Hola 👋
estoy aquí para acompañarte, ¿Qué necesitas?