28 Sep Mareta meva! Quina historia!

Hi havia una vegada una super-heroïna, anónima, com les de veritat… Només sabien dels seus poders les persones que la necessitaven, però la gent del seu voltant, del seu dia a dia ni tan sols intuïa els poder que s’amagava rere aquella cuinera amb dues filles i un marit que feia més hores que un rellotge.

Un dia, mentre inspeccionava la zona, un accident va succeir: Una noia, amb el seu nadó de poc més d’un mes, era atropellada…Amb les poques forces que li quedaven, la noia, que es diu Maria, va demanar llet materna per la seva nineta, i allà mateix, la Super–heroïna, Alba, va treure la seva arma, un telèfon mòbil, i es va posar a fer feina: En pocs minuts, les xarxes socials estaven empapades de missatges compartits: “es necessita urgentment llet materna”.

Per sort, l’Alba no estava sola, i de seguida, el seu apreciat telèfon va comença a sonar sense parar. La Maria, ha estat moltes setmanes a l’hospital, envoltada de metges, operacions, recuperació, dolors… La Maria té molta sort: Un marit còmplice dels seus desitjos, una amiga que no s’ha mogut del seu costat, un fill de 2 anys amb sang de super-heroï, una filleta, lluitadora a més no poder que ha acceptat durant més de dos mesos alimentar-se del pit d’altres mares, i una super-heroïna que ha estat treballant sense parar des de el dia de l’atropellament, demanant llet, portant amunt i avall pots i potets, fent que les mamis donants ens sentíssim estupendes, i fent que la Maria no decaigués…També té desenes de mamis vetllant per la seva salut i pel ben estar de la seva nineta Laura…mares que no la coneixien de res, i que per pura empatia, han decidit donar als seus fills una germaneta de llet…mares que cada dia pensen en ells…

La Maria és una gran dona: Valenta, lluitadora, capaç de fer el que sigui pels seus i ho ha aconseguit! Ha aconseguit que la seva filla hagi estat alimentada exclusivament amb llet materna, lluitant contra els prejudicis de moltíssima gent, dels metges i un llarg ect… La Maria avui és una mare que està relactant, procés molt difícil, dur, esgotador…i després de les operacions, del dolor físic que encara sent, de la poca mobilitat: Ho està fent!!!! Si!!! Quasi totes les preses de la Laura ja són directes del pit de la seva mare!!!! Una història increïble o no??? La pregunta que la gent es sol fer al saber d’aquesta historia és: “i no li podrien haver donat llet de fórmula? Als nens no els passa res! Creixen igual de sans i forts!” Doncs no.

Si he de ser sincera, tot hi havent fet el curs de Fedalma i sabent tot el que sé sobre la Lactància Materna, jo també ho vaig pensar en algun moment… No perquè no volgués donar llet, sinó, perquè són dubtes que sorgeixen, són opcions que et planteges, i gracies a aquests dubtesm madures com a persona…evoluciones com a mare… Passades aquestes setmanes, i sobretot pensant-hi quan agafava el lleva-llets per donar lleteta a la Laura, he arribat a varies conclusions: NO, la llet de fórmula no mata cap nen, està clar, ni tan sols es posen malalts i es desnodreixen, és clar que no!!!! Però la llet materna és OR! Les persones que no ho sàpiguen, o que tinguin dubtes o que no sàpiguen fins a quin punt és millor la llet materna que la de fórmula a nivell de composició, només han deposar “beneficis llet materna” al Google i ho trobaran…

A part de que la llet materna és or, els beneficis a nivell emocional són encara més extensos… i no acabaria mai d’enumerar-los… I quina mare no vol el millor per la seva filla? Però no només es tracta d’un tema de composició…em sembla que aquest tema és el de menys… La Maria volia alletar a la seva filla, i un accident ho va trencar tot… Un maleït accident va intentar (i dic intentar perquè no ho va aconseguir) trencar el vincle entre mare i filla… La Maria donava el pit a la seva nina, i va prendre la decisió de seguir-ho fent passés el que passés…i mentre ho aconseguia necessitava l’ajuda de les altres mares…quin mal hi ha? Us penseu que ens ha provocat feina, o que hem anat de cul o que ens ha molestat en algun moment? NO, NO i NO…

La historia d’aquesta família unida i lluitadora, almenys a mi, m’ha donat una lliçó molt important d’humiltat, de superació, d’amistat, d’altruisme…La història de la Maria, és una de les històries amb final feliç més dura i més bonica que he vist mai…Una història que ha marcat la meva lactància amb els meus dos fills, que m’ha marcat com a mare i que sempre duré dins el meu cor. Sabeu què ha provocat aquest desafortunat accident? Ha unit a una TRIBU.

Si, últimament parlo molt de les tribus… Vivim en un món on anem tot el dia esbufegant, on la societat no ens respecta ni com a mares ni com a dones, i on cada dia ens roben una mica més el nostre costat humà… Les mares estem soles, la conciliació a nivell laboral és quasi impossible, i és poc probable que així puguem criar respectuosament els nostres fills… Perquè creieu que cada dia més gent fa mètodes Estivill, que surten hamaquetes elèctriques amb diferents velocitats, que surten bolquers cada dia més absorbents, etc? Doncs perquè les mares d’avui , cada dia tenim menys temps de cuidar els nostres fills…les nostres cries s’estan criant soles… La manera, l’única manera que tenim de poder criar als nostres fillets de manera respectuosa és fent TRIBU…unint-nos, ajudant-nos sense buscar res a canvi…

D’aquí surten els grups de criança, les associacions de lactància, etc…No senyors i senyores…no som sectàries…Només estem intentant unir mares, per ser més fortes i sobreviure en l’intent… Només necessitem suport moral i ho aconseguirem… Un matí després d’una nit sense dormir, amb 6/8 despertars, bressolant de peu, amb el pit fora, és molt més suportable, si el dia següent ho pots explicar, i l’oïent et pot comprendre… creieu-me. No em crec que totes aquestes mares, que deixen plorar als seus fills, que els donen biberó desde el primer dia, que els porten amb taca-taca, etc. No tinguin instint…no m’ho crec, simplement els fa falta recolzament, i quan tinguin un minutet per parar i per plantejar-s’ho, estic segura que contemplaran la opció…el problema és que la vida que portem a vegades no deixa aquest minutet de reflexió i sembla més fàcil seguir corrent.