Mareta meva, com m’agradaria que les coses canviéssin i que les dones paríssim conscientment!

Fa dies que estic bastant en contacte amb mares que acaben de parir…

M’expliquen les seves experiencies , les escolto i després reflexiono: ¿Perquè serà que ens prenem com a normal, o fins i tot com a bona, l’experiència de tenir un fill en un part no-respectat? Perquè ni tan sols ens parem a pensar ni ens adonem que hem tingut un part no-respectat? Perquè no salten les alarmes del nostre instint ? Perquè no surt la lleona que portem dins? Què és aquest conformisme? Què és aquesta ignorància? Perquè som una minoria, les que lluitem perquè el part sigui nostre? Com pot ser que la immensa majoria de dones (alemenys en aquest país,) surti contenta d’un part on li han practicat un episiotomia de 10 punts, una cesària innecessària, un fórceps, una ventosa, una separació després del part de més de dues hores….? Perquè ens desitgem mutuament un part d’una hora curteta?

Avui, després de parlar amb una altre mare que m’ha explicat la meravella del seu part, en posició de litotomia, amb dosis de oxitocina a dojo, amb ventosa i amb una episio de 8 punts…hi he tornat a pensar…

Al final, he arribat a la conclusió que amb el part, passa com amb les botigues de roba de les grans superfícies: Totes sabem que les dependentes (i perdoneu si fereixo la sensibilitat d’alguna dependenta, però almenys a mi és el que em passa la majoria dels cops que vaig al Benetton a comprar roba pel meu fill, i tot i així, mai n’aprenc i sempre hi torno) de grans superfícies o cadenes immenses de botigues, no et fan ni cas….segurament no et diran ni bon dia quan entris per la porta, quan els preguntis per la talla que necessites i que portes més de 10 minuts buscant, sense aixecar la mirada del que està fent, et respondrà amb un “bufidu”: “todo lo que hay está en la estantería”, que és el mateix que et digui “tia pesada! Busca’t la vida i a mi deixa’m tranquila”… Segurament aniràs al vestuari i després d’una bona estona de cua, la noia que hi hagi, et donarà una fitxa , sense ni mirar-te a la cara i et farà entrar amb un gest amb el cap que et farà sentir com si estiguessis a la cua del menjador d’un reformatori, un cop t’hagis barallat amb les boles de pols del provador, on hauràs deixat com hauràs pogut la teva roba al terra, ja que poques vegades hi ha més de dos penjadors i comptades vegades i trobaràs un tamboret, aniràs a fer cua a la caixa, on amb un altre gest amb el cap, al cap (valgui la redundancia) de bastanta estona o amb un “siguiente”, et tocarà a tu…Segurament et fotran una bona clatellada, ja que articles que estaves segura que estaven en oferta no ho estarán, tot i així, trauràs la targeta de crèdit, pagaràs i amb un somriure diràs adéu… Aleshores trucaràs a una amiga i li diràs. “aix, avui estava depre, i me n’he anat de compres! Estic com nova!!! “

… QUÊ????????? Ni ens parem a pensar que ens han tractat, amb perdó, com el cul, ni ens parem a pensar, que com a consumidores, tenim uns drets i les botigues uns deures, ni tan sols ens hem plantejat queixar-nos… Hem anat a la botiga amb un objectiu: comprar roba, i quan sortim, sortim amb bosses: objectiu complert, igual que quan anem a parir, només pensem que l’objectiu és tenir un nen sà i estalvi, i com que el nostre petitó està de conya, intentem oblidar l’experiencia, posem un somriure i seguin tirant endavant…com a màquines…. De vegades, però, hi ha alguna noia, que per fi es planta i ho fa: ES QUEIXA, i a partir d’aquell dia, ja mai més la tracten així, perquè si ho fan, ni corta ni perezosa, es torna a queixar, exposa els seus drets i demana un full de reclamacions, i després d’aquesta mala estona se sent bé, perquè ja no li han pogut prendre el pèl. SI, ha estat dur, ha estat desagradable i ha passat vergonya, però ja està! A partir d’ara la tractaran com es mereix i si no ho fan , ja se n’encarregarà ella de fer-se valer! Que ja n’hi ha prou, coi!!!!!

I quanta gent es queixa? Molt poqueta oi? I com és possible? Amb aquest exemple, estic segura que la majoria de dones em donarà la raó…estic segura que esteu dient…”Ostres! És veritat”, en canvi, quan us parlo de les animalades que es fan als paritoris, del mal tracte al teu cos, la teva ment, la teva VAGINA! Del maltracte al teu fill, em tatxen de TAlibana! De radical! De hippie!!! I jo FLIPOOOOOOOOO!!!! Entenc que per comoditat, per por a l’autoconeixement, als enfrontaments, al dolor, etc. , hem deixat que durant anys ens fessin i ens desfessin, però ja n’hi ha PROU, no? EM sembla que com a dones, com a mamíferes, com a humanes ens hauríem d’estimar una mica més… Potser ha estat molt frívol i una mica de mal gust comparar la meravellosa experiència de tenir un fill amb anar de shopping, però no se m’ha acudit exemple més gràfic … Perdoneu.

Anuncios

2 comentarios en “Mareta meva, com m’agradaria que les coses canviéssin i que les dones paríssim conscientment!

  1. fentpensantdient dijo:

    Guapa, estic molt d'acord amb el que dius. No sé si és per desinformació o per madra d'estar informades però em sorprèn molt que dediquem hores i hores a mirar catàlegs, visitar 10 tendes i provar tots els cotxets existents en el mercat, els llits de baranes i els canviadors, i no ens haguem llegit ni mig article sobre què és l'oxitocina i perquè serveix, quines són les recomanacions de la OMS respecte al part, quan cal una cesària i qua no… I per un estrany motiu, quan parles amb una dona que ha parit i li intentes explicar que potser tal pràctica mèdica a la que la van sotmetre no era necessària, se sent atacada i qüestionada…Penso que hi juguen dos factors importants: el primer, que els metges en general tenen l'estatus de Déu (més o menys) i tot el que fan va a missa (i mai més ben dit!), i en segon lloc, que fa moooolts anys que se'ns vol fer creure a les dones que el part no és cosa nostra, que nosaltres "no sabem parir" i que necessitem que algú "ens faci parir".

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s