No sóc la Mary Poppins..

Doncs això… que no sóc la Mary Poppins… i hi ha dies que se m’esgota la paciència…
No, això no vol dir que no cregui amb el que faig ni amb el que dic: No deixar plorar, fer teta, collit i un llarg etc.
Hi crec amb tot això, i cada dia més, però després de quasi dos anys de ser mare arriba un dia en que tiraria als meus fills per la finestra, o em tallaría les tetes, o em posaria una bandera pro-Estivill…rectifico, lo de l’Estivill ni de conya!

Però si, ho engegaria tot a la merda i marxaria a la muntanya i cridaria un aaaaaaaaaaaaaa ben fort fins quedar-me afónica…aleshores, segurament tornaria i podria continuar…però no ho puc fer…no puc marxar.
L’unic que puc fer és bordar una micona…i queixar-me una micona més (però no gaire sinó el personal se m’ofèn…)

Tinc un fill fantàstic que m’estimo amb una bogeria descontrolada, però resulta que està en plena fase “els terribles 2 anys” i en plena fase “ ha arribat una intrusa a casa que li diuen germaneta i tothom em demana que li faci petons”…
Això traduït vol dir:
Ens aixequem del llit: Rabieta
Ens fiquem al llit: Rabieta
Dinem: rabieta
Cotxet: rabieta
Portanadons: rabieta

També té moments bons…molt bons eh! Que arriben just després d’un de molt dolent i fa que la fera que viu dins meu es calmi , somrigui i sigui molt feliç.

Fins fa 2 mesos era així, però ara…
Ara tinc una altre filla que pobrissona no controla els seus impulsos ni els seus gasos ni les seves pors, pobrissona, i clar! Els moments de claror que tinc amb el Xavi els ennuvola i els moments de tensió els fa encara més tensos…
La Maria és una nina preciosa i molt desitjada, però no sé ben bé perquè, MAI ESTÀ SATISFETA…
LA Maria dorm damunt meu o en el fular, lo m’impedeix fer moltes coses .
No la puc deixar una estona al llit o a l’hamaqueta perquè en mensy de 30 segons està bramant com si la matessin.
La Maria mama com una bèstia i no puc treure-la del pit i mantenir-la desperta sense que es desesperi.
La Maria és una nina molt demandant i no sap estar desperta mirant les musaranyes: o teta o fular i no hi ha més que parlar!
A mi m’estaria bé sinó fos perquè tinc el Xavi i l’he d’atendre passi el que passi. EL Xavi no va a la llar, amb lo qual estic 24h de guàrdia i necessito poder combinar les dues maternitats…
No sé massa bé perquè està tan neguitosa…perquè és tan irritable…Alguns diuen que és perquè té tel sota la llengua i no pot mamar bé, altres diuen que són els gasos, altres que és l’edat i altres que es el temps…JO no sé si serà alguna d’aquestes coses o una mescla de tot plegat…l’únic que sé, és que em falten mans, tetes i hores de son…

Si! Estic totalment SATURADA, tinc l’esquena feta una autèntica merda, em moro del cansament (el Xavi no a dormit mai bé i la Maria acaba de néixer i està en plena adaptació al món) … Els meus pits no paren de rajar, no he pogut fer una quarantena mig decent , ni física ni emocionalment, i això ja m’està passant factura…
A casa tot són plors, i crits i discussions i NOS i PROUS i SIUSPLAUS…
Avui ha estat un dia molt dur…no tinc energies per fer res…estic de mal humor i ja no coordino ni sé el que faig…Intento buscar un momentet per mi, però no el trobo…Em sento sola.
Hi ha gent al meu voltant que em diu que vaig ser jo la que va voler tenir fills tan seguits, i si, és veritat, i no me’n penedeixo pas, però tinc un Blog (que per cert, feia dos mesos que no podia actualitzar) i tot el dret de desfogar-me no?
Demà serà un altre dia.

Anuncios

5 comentarios en “No sóc la Mary Poppins..

  1. Judit dijo:

    Aiii, Cris, que em fas patir… 24 hores sola amb dues criatures tan petites és molt dur… de debò que penso que necessites ajuda logística JA. Si passés tantes hores sola amb les dues fieres realment no sé com m'ho faria… Desitjo que trobis qui et doni un cop de mà, i no et sentis malament que aquella persona i els teus ninos preciosos segur que estaran molt contents!Una abraçada!!

  2. reflexions en català dijo:

    Crissie, llegint-ne em transporto a l'estiu del 2010 i m'hi veig perfectament reflectida… La nostra nena (que també es diu Maria i que ara ja té 22 mesos) va néixer el 2 de juny d'aquell any i els tres primers mesos van ser gairebé calcats als de la vostra Maria. I també amb un germanet per davant, que quan ella va néixer tenia 16 mesos. Van ser temps molt complicats, hi havia gent que em deia: ¿eh que el segon es disfruta més? I una merda! (amb perdó), deia jo. Ho vaig passar fatal, la nena ens va sortir mooooolt marrana. De fet, fins ara no m'atreveixo a dir que començo a veure la llum al final del túnel… Cap dels dos ha anat a la llar d'infants, jo no vaig tindre més remei que deixar de treballar perquè no ho podia combinar de cap de les maneres, i no puc amagar que ha sigut una etapa dura. Que segur que ha sigut la millor inversió que he fet a la vida, no ho dubto pas, però hi ha dies que t'escaparies per la finestra i no tornaries més! Això sí, ara que ja tenen tres anys i 22 mesos com et deia, i veus com juguen plegats (i s'enfaden, esclar), i riuen, i es busquen, i no poden estar l'un sense l'altra, i es fan un petó abans d'anar a dormir, això no es paga ni amb tot l'or del món i et fan sentir la mare més feliç.Molts i molts ànims, perquè la veritat és que (encara que mentre ho vivim no ens ho sembli) aquests anys passen molt de pressa.josefina

  3. Fet amb el Cor dijo:

    T'envio molts i molts ànims!!Entenc com et sents malgrat només tenir un nen de 18 mesos molt demandant però en plena etapa de "marranades" i que tampoc va a la llar d'infants…No sé com portes el tema de portanadons, potser ja ets una grandíssima experta però potser algun nus del fulard a l'esquena t'ajudaria a tenir les mans-braços més lliures per atendre al petit Xavi… Ser mare és una experiència super gratificant però alhora complexa plena de sentiments i sovint de contradiccions.Espero que ben aviat estiguis més animada i gaudeix al màxim d'aquests petits!!! Molta força!!

  4. Crissie dijo:

    Moltissimes gràcies!!! Lo dels portanadons? dnocs més mal que e tinc, sino hauria mort!!!!el que passa és que la petita a l'esquena encara no la porto…esperaré que aguanti bé el caparró! moltes gràcies pel teu comentari, els teus ànims i per llegir-me!

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s