Mareta meva…Quina son!!! (tornem a comparar mètodes per anar a dormir)

Ai MARETA MEVA quina por!
Ja ho sé eh que he parlat del tema NITS i DORMIR…però això em supera i ho he de compartir amb vosaltres….

(He editat el relat, ja que parlo de gent molt propera a mi i clar, internet és un món molt petit… Mis allegados, m’han recomanat eliminar la història no vagi a ser que em causi problemes…
Igualment deixaré part de les conclusions i dels meus pensaments, perquè crec que és important…perdoneu eh´! )

Ja ho sé eh que no s’ha de jutjar a la gent, i que cadascú té les seves circumstancies…però és que no puc!!!!!!!! Penso en una nina de 14 mesos cridant i plorant desconsoladament i no ho puc suportar…
I només d’imaginar-me que s’ha adormit esgotada de cridar i de no rebre resposta….Només pensar que aquella petitona estarà sanglotant de manera inconscient durant mitja nit…Pensar que passarà por una nit i una altre i que no cridarà als seus pares perquè sabrà que no hi aniran i patirà la por i l’angoixa en silenci…aix! M’agafa de tot!!!!!!
Ni tan sols els animals fan això!
D’acord, moltes femelles mamífers deixen plorar a les seves cries durant la nit…però MAI es separen d’elles! Mai deixarien a la seva cria en la foscor de la nit sola…MAI! Va contra l’instint natural, va contra la maternitat i contra la seguretat, contra el vincle, contra l’amor, contra TOT!!!!
Perdoneu eh…però tinc un nus dins l’estómac…
Sí, el Xavi triga un ou en adormir-se (jo tampoc m’adormo a l’acte quan m’estiro al llit)…I sí, el Xavi té múltiples despertars nocturns…però NO TÉ POR, i si en té, sap que em pot cridar i em tindrà ben a propet fins que faci falta…
No, no em considero millor que ningú….però estic molt tranqui-la i quan penso en aquestes escenes,aquesta tranquil•litat, i veure la cara de pau del meu petit em reconforta. Ho sento, però és així com ho visc i no ho puc evitar…
I després hi ha una pregunta que em faig molt sovint, quan em parlen d’aquesta “eminència del son infantil” i és:
Les mares, ens passem setmanes comparant cotxets durant l’embaràs…A veure quin és el millor…el mateix amb les hamaquetes, amb la banyera, la trona, etc…
Vinga a buscar comparacions i a buscar defectes i virtuts de cadascun dels objectes que tocaran els nostres fills…i el que no entenc, és perquè pebrots (perdoneu), no es fa el mateix amb mètodes com els d’aquest senyor!
Per què les mares que decideixen fer servir aquestes tècniques no s’informen bé? Per què no fan comparatives i busquen estudis i opinions d’altres metges o psicòlegs?
Perquè, estic segura, o almenys vull creure, que aquestes mares no saben fins a quin punt poden estar perjudicant als seus fills…espero que no sàpiguen quines seqüeles poden deixar i quines conseqüències provocaran en un futur aquestes nits de terror…
Ja que estic aquí, us deixaré un enllaç per si us plantejàveu utilitzar aquests mètodes pogueu veure fins a quin punt són perillosos pels vostres fills…almenys, hauré posat el meu granet de sorra.
De moment, una lectura “obligada” si voleu entendre el son dels nadons…Evidentment no és un llibre amb tècniques per poder dormir, sinó un llibre on explica que el son infantil és un procés evolutiu. Saber això, ens ajuda a les mares a restar tranqui-les i a portar-ho tot amb moltíssima naturalitat. Saber de què parlem a l’hora d’anar a dormir considero que és bàsic:
http://www.dormirsinlagrimas.com/
I aquí un video del Punset que em va encantar:
http://tu.tv/videos/redes-447-el-cerebro-del-bebe
En fi! Ja m’he desfogat! Bona nit!!!!!!!!!!

Anuncios

7 comentarios en “Mareta meva…Quina son!!! (tornem a comparar mètodes per anar a dormir)

  1. Cristina! Ben dit i sobretot perque es la teva opinio. Esta clar que cada nen i cada mare son diferents. Pero el que mes m'agarda es el que has dit sobre el temps que perdem en comparacions de tonteries i no en lo important. M'agrada llegir el teu blog desde el cul del mon i crec que estan mes o menys d'acord fa pensar a tothom! Petons

  2. La gent que fa servir aquest mètode, ho fa per desesperació i esgotament. Quan no dorms perds una mica la xaveta i pots arribar a fer coses ben estúpides. Jo personalment mai faria servir aquest mètode, perquè mai deixo plorar al baby, però tot i que el consolo i me l'emporto al llit moltes nits, no he aconseguit que dormi tota la nit i de vegades tinc la sensació que hi ha alguna cosa que faig malament

  3. Hola MamaMOderna! No saps com t'entenc quan expliques lo desesperada que pot estar una familia quan el nen no dorm, però és que portar-lo al llit dels pares no vol dir que sigui la solució…vol dir simplement que la mare o el pare no s'hauràn d'aixecar i desvetllar constantment i aleshores el poc descans que tenen els hi cundirà més, no? i que el Nadó sensentirà més acompanyat i més segur…Estic segura que no fas res malament….EL SON INFANTIL, igual que la Parla, el Caminar, la Coordinació, etc. són processos evolutius, per tant, per cada nen el temps pot variar…El meu fill va començar a caminar als 10 mesos, i és igual de normal que el que comença a l'any i mig. AMb el dormir passa igual…Fins que el nen no té un 3 anys (i a partir d'aqúí encara por variar molt), el sistema de la son no es comença a perfeccionar i és super normal que es despertin mil vegades i no sapiguen tornar a domrir solets. Gracies per seguir el blog i pels teus comentaris!

  4. Quanta raó Cris! M'ha encantat llegir aquesta entrada i la dels tipus de part també.Jo, com ja saps, sóc super pro part a casa. Diuen que som valentes, però les que em semblen valentes són les dones que pareixen a les clíniques i hospitals. La setmana passada van parir dues amigues meves: una a l'hospital, que va acabar amb una episiotomia del copón; l'altre a una clínica, que va acabar amb una cesària després de 14 hores de part. Tots dos eren parts provocats, però és que també es pot provocar (o intentar provocar) un part amb mitjans naturals! Sense sotmetre a la mare i al bebé a la pressió de l'occitocina… en fi, sembla que la societat s'ha tornat boja. I les rares som les que parim a casa, de manera natural, gaudint del part com l'experiència única que és.Si és que estic d'acord amb tu, els metges, per quan fan falta evidenment, llavors sort que hi són, però si no fan falta… i sobretot, això si, una bona llevadora és imprescindible!

  5. Avui em miro el video del Punset i em compro el llibre de la Rosa Jové, 11 mesos sense dormir més de 2 hores seguides començan a passar factura. A veure si entenent millor el son infantil m’ajuda a suportar-ho jejeje
    Però deixar-lo plorar MAI!!
    M’agrada molt el teu blog, em va anar molt bé durant el post part i ara el segueixo també.

    Felicitats pel blog i per la maternitat!!

    • Els meus 2 primers fills es van despertar durant el priner any a cada cicle de son, o sigui cada 50 minuts. Nomes vaig acobseguir suportar-ho 1. Quan em vaig llegir el llibre i vaig adonar-me que al meu fill no li passava res, i 2. Quan vaig deixar de resistir-me a posar-hi remei. Mai els vaig deixar plorar, perooooo vaig fer toooot lo demés amb el Xavi ( elisabeth pantley, tracy hogg…). Quan vaig deixar de resistir-me, vaig eliminar les meves samarretes de pijama i vaig armar tot un dispositiu per haver de desvetllarmw lo
      Menys possible quan es despertessin, vaig començar a sentir-me bé de nou. 🙂

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s