Que n’és de cansat el segon embaràs!!!

Mareta meva…
Com canvia un primer embaràs SOLA amb un segon embaràs acompanyada d’un marrec de 19 mesos…
El meu primer embaràs va ser mooooooolt fàcil:
Em vaig trobar bé des del primer dia…Sí, tenia algunes molèsties lleus com la son, la pixera i l’estrenyiment…
I sí, les últimes setmanes era com un hipopòtam, em costava moure’m, dormir, tenia mals d’esquena, els meus pits eren com dues cantimplores i estava atacada dels nervis esperant el moment del Part i de veure la cara del meu fillet estimat.
Però ara….
Uf…
A part de tot el que he descrit al primer embaràs, sumant-li les angoixes del primer trimestre que per desgracia també he patit durant aquests primers mesos, aquest embaràs no té RES A VEURE:
Des del dia 0 que vaig patir fastigs, marejos i nàusees amb alguna que d’altre vomitera (encara que per sort no masses).
El 1er trimestre d’aquest segon embaràs va ser emocionalment molt difícil per raons de feina. Vaig patir molts nervis, estrés i ansietat, i evidentment això no ajuda a portar un embaràs…
El segon trimestre va ser prou fàcil, ja que vaig deixar de treballar a mitjans de trimestre, i amb la feina també vaig deixar tots aquests “mals interiors” i per fi vaig tenir PAU. A més, el Xavi em fotia canya, però jo no estava tan vaca com per no poder portar el ritme.
Però a finals del segon trimestre, i ara ja al tercer, les coses han canviat i molt!
Per començar el Xavi ha començat a notar que “algo se está cociendo” i les nits (que mai han estat bones) s’han convertit en infernals: M’he d’aixecar una mitja d’entre 5 i 8 cops cada nit. Només vol braços, braços i més braços…i entre els braços, vol teta, teta i més teta…i si! Les tetes encara fan mal! Cada vegada més…i ell cada vegada mama de manera més bèstia, clavant-me les dents, les ungles i posant-li una passió que espanta! A part que l’altre teta no queda exempta de maltractament, ja que mentre mama d’una, en sintonitza un altre amb els seus ditets…quina gràcia!
Cada vegada que algú em toca la panxa o s’apropa massa a mi, salta com un tigre a “defensar-me”…com un gosset que aixeca la pota per marcar territori, es tira cap els meus pits i ja hi tornem a ser!
A part d’això està en una etapa expansiva….si, si! EXPANSIVA!!! Tot es fa gran, tot explota, tot és enormeeeeeeeeee! CRITS, RABIETES i demés són l’ordre del dia. Ara ha començat a pegar i quan s’emprenya: Bofetada al canto!
Per sort, no tot són mals…també ha après a demanar perdó fen-te petonets al lloc de la patacada i fen-te abraçades increïbles quan s’adona que amb el petonet no n’hi ha hagut prou.
També està en aquella etapa que vol conèixer món! Vol ser un nen gran i no vol pujar al cotxet, i em sembla de conya! Aleshores sortim al carrer sense cotxet (menys mal dels portanadons!) i quan ja estem a mig camí (jo caminant amb tots els trastos de bebé + cubell, pala, pilota, moto i un llarg etc + PANXOT) decideix que no vol cotxet però tampoc vol caminar…vol braços de la mama..i no serveixen els del papa o els de la iaia, vol els de la mama…I ja em veieu amb una panxa que comença a fer por, carregada com una burra i amb el nen a coll…per sort sempre porto la Bandolera al damunt per casos com aquest i me’l penjo a la cadera…així és menys traumàtic, però Déu ni dó.
L’hora de menjar és un altre show:
Ell ja és gran…ja vol menjar solet i evidentment, per molt que embruti i per moltes hores que estiguem a la taula, jo li dono els coberts, i apa! A fer el marrano!
Encara no m’he girat que ja ha ficat algun ninotet dins el got d’aigua…mentrestant es pentina amb la forquilla, amb la cullera rasca el guix de la paret, i el menjar? Doncs el menjar amb les mans, és clar!
Per sort i com he dit abans, compensa veure com disfruta experimentant, com fa “mmmmmmmmmmmmmmmmms” d’aprovació quan alguna cosa li entra a la boca I com et somriu amb cara de picardia quan aconsegueix posar-se una mica de sopa amb la cullera dins la boca…
L’hora del bany és extraordinària, però per sort i per desgracia, aquest moment màgic és de son pare, amb lo qual jo aprofito 10 minutets per posar un coixí de pinyols de cireres al microones i ,després, escarxofar-me al sofà amb el coixí calent a la ronyonada. Quan per fi he començat a relaxar-me un “ja estàaaaaaaaaaaaaaaa!” ressona al meu cervell:Toca anar a dormir!
EL Xavi ja dorm al LLIT. Vam haver de retirar el bressol per una qüestió de seguretat quan tenia 17 mesos, ja que el tio es pujava damunt la barana i s’hi enganxava com un koala…Per sort, el LLIT li va encantar des del primer dia i no ha caigut MAI.
Lo el llit va ser un descans per mi , ja que per adormir-lo al bressol, ho havia de fer en braços i evidentment tenir un nen de 12kgs enganxat a la teta i en braços durant més de mitja hora, era una tortura i si li sumem la panxa ja ni us ho explico….Ara trigo més en adormir-lo, de 45minuts a 1h més o menys, però m’estiro al seu costat i trec la teta. Trigo molt més, pe`ro em canso molt menys…encara que quan vull sortir d’aquell llitet de 1,60m amb aquell panxot que no para de moure’s i amb un nen, que a la que perd el contacte amb sa mare es posa a bramar com un boig, doncs també és bastant durillu…
Per fi, el dia ha acabat…torno al menjador, ja són les 22.00h passades, em fa mal TOT:
Les caderes em cruixen, les ingles em tiben, la panxa està dura com una pedra…la meva esquena està planxada….Els turmells…el cap…els pits que treuen fum…Ja només queda sopar alguna coseta i anar cap al llit amb el Jordi i el coixí de lactancia i esperar que el Xavi em reclami d’aquí una horeta més o menys…Així estaré tota la nit, i a les 8 tornarem a començar, aquest cop amb una mica més de panxa i amb el Xavi una mica més trapella!!
CONCLUSIÓ: que un segon embaràs amb un crio tan petit i amb tantes coses per descobrir és DUR, MOLT DUR, però només és l’entrenament del que m’espera d’aquí menys de 3 mesos…
Serà genial.
Serà BRUTAL.

3 Comments
  • Núria
    Posted at 19:19h, 16 diciembre Responder

    Ànims guapa, mica en mica tot es va posant al seu lloc!!

  • El cullerot Festuc
    Posted at 20:10h, 16 diciembre Responder

    Siiiiiiiii…que no ens passi res!!!! Ben distretes que estarem!!! M'he cansat només de llegir-te Cris!!! jajaja!!!! Si t'ajuda jo estic igual excepte per la teti i les nits…així que ànims!!!! Petunets, Eva.

  • Crissie
    Posted at 20:39h, 16 diciembre Responder

    Gràcies noies!!!!SI Eva! tenia ganes de rpeguntar-te ocm ho portaves tu!

Post A Comment

¡Envíame un Whats!
Escanea el código
Hola 👋
estoy aquí para acompañarte, ¿Qué necesitas?