EL segon ja està «al forn»…Mites que m’atreveria a desmentir!

Quants mesos esperant poder tornar a sentir totes aquelles coses…La il•lusió, l’ànsia, emoció, la intriga, la por, l’eufòria…Quantes ganes de tornar-me a fer un Test d’embaràs, i esperar que aquella súper ratlleta es faci físicament real!

Mesos plens de contradiccions, doncs el desig de tornar a ser mare m’envaïa cada dia amb més força, però les ganes de seguir criant al meu petit Xavi sense condicionants frenaven que pogués succeir…
Sí! És l’únic que puc dir en contra del pit! Donant el pit no tenia regla, i si no hi ha regla no hi ha ovulació, si no hi ha ovulació, no hi ha òvul, i si no hi ha òvul no hi pot haver fecundació…
Això no passa sempre eh! No us espanteu! Hi ha moltes dones que donen el pit i tenen la menstruació…però també n’hi ha moltes que no…i aquest era el meu cas… i aquí la gran pregunta: Què pot més, el desig de donar-li el millor al teu fill (i no em digueu que amb 14 mesos de Lactància ja en tenia més que suficient) o el desig de tornar a ser mare? Per sort, i mentre em decidia (amb 5 mesos guanyant el desig d’alletar) per fi va aparèixer la meva estimada menstruació!
Per sort, (dic per sort perquè els que em coneixeu sabeu que sóc molt impacient) tot va ser molt ràpid I el positiu va aparèixer en un obrir i tancar d’ulls!
I aquí és quan per fi puc entrar dins del món de “La Maternitat per segona vegada”, i puc començar a desmentir mites!
MITE I:
“ El segon no fa tanta il.lusió com el primer”
Ostres! A qui se li va acudir dir això? No devia ser una mare!!!!!!!!!
Amb el primer embaràs vaig tenir un milió de sensacions , i una d’elles era que tota anava molt ràpid i que amb la quantitat de dubtes que tenia no podia disfrutar plenament de tot el que m’estava succeint…
Les ganes de tenir un segon fill són brutals i les ganes de repetir panxulina per poder disfrutar de totes i cadascuna de les sensacions amb més experiencia i menys dubtes, també.
I ara ho corroboro: Totes les sensacions segueixen sent espectaculars i ajuda molt tenir alguns dubtes resolts, encara que te’n sorgeixen molts d’altres…

MITE II
“ Amb el segon no tens “l’ansietat del 1er trimestre””
MENTIDA!!!!!!!!
HE tingut por…moltíssima por, i potser més que abans i tot, perquè abans, innocent de mi em pensava que tots els riscs s’acabaven al complir la setmana 13 i ara me’n adono que no és així; Ser mare a part d’ensenyar-te un munt de coses i d’obligar-te a estar informadíssima, també t’obre a un nou món d’altres mares que t’expliquen les seves experiències, i veus de ben a prop com per desgracia hi ha moltes mares que perden als seus petits a la setmana 13 , 20 o 34…és igual…La qüestió és que pot passar de tot i és una merda saber-ho…

MITE III
“Tranqui-la, si amb el 1er embaràs vas trobar-te bé, amb els altres serà igual”
La que va dir això va tenir molta sort, però per desgracia és només una experiència més…
La meva és que amb el Xavi no em vaig adonar de res…l’únic símptoma que tenia era una panxa descomunal i unes ecografies que donaven fe, gràficament, que dins meu hi creixia un bitxillu, i aquest cop: Bufff!!!…
Nàusees (res de matutines…matí,migdia tarda i nit), suors fredes, marejos, mals de panxa, mals de cap, ansietat…pfff….un desastre!!! I evidentment pixera continua i son…moltíssima son…
La diferencia amb aquest segon embaràs, és que amb el primer, si tenia son dormia, i si tenia pipi, doncs a córrer cap al lavabo…en aquest cas tinc un marrec de 16 mesos que controla la meva vida, amb lo qual, de dormir i pixar quan vull (perdoneu ser tan explícita i poc fina): TURURUT VIOLA!

MITE IV
“ Si estàs embarassada has de deixar de donar el pit”
No negaré que donar el pit embarassada, en el meu cas i en el de moltes mares, és força molest…Les hormones fan que tinguis molta sensibilitat als pits, i tenir un enano “xucla que te xucla” doncs no ajuda. Però una cosa és que faci mal o que molesti i una altre molt diferent és que no puguis.
Molts nens es deteten durant l’embaràs perquè la lleteta canvia de sabor i/o perquè a meitat d’embaràs la producció de llet baixa, però molts d’altre no ho fan, i la mare segueix donant el pit. Un cop nascuda la segona criatura, fan el que s’anomena “lactància en tàndem” , és a dir: Donar el pit al nadó i al fill gran.
Hi ha la creença que com que donant el pit provoques oxitocina (hormona que, en part, provoca contraccions uterines), doncs que embarassada no pots seguir alletant, ja que pots provocar el part; S’ha demostrat que la quantitat d’oxitocina que provoca una mare alletant al nadó, és similar a l’oxitocina que provoca el cos quan té un orgasme….amb lo qual tampoc es podria fer sexe durant l’embaràs i quasi tots els ginecòlegs ho recomanen a no ser que hi hagi algun problema.
Doncs amb el pit igual!

A mida que avanci l’embaràs segurament podré desmentir molts més mites, de moment, amb 16 setmanetes ja n’hi ha prou, no?
Només, m’agradaria afegir que això de tornar a tenir un petitó creixent dins meu és una autèntica passada! Que si ja m’havia tornat una mica freaky amb el primer, ara m’hi tornaré molt més.
Ara, cada dia tinc més ganes de saber cosetes i de posar en pràctica tot allò que no vaig fer amb el Xavi per falta d’informació.
També tinc molta por…por de si seré capaç de criar a dues criatures…
Por de la reacció del Xavi quan neixi el seu germanet/a…
Por de tot, però estic tan il.usionada que la por queda ben amagadeta en un racó plè de pols!!!!

Fins la propera!

1 Comment
  • Mireia
    Posted at 21:30h, 20 septiembre Responder

    Moooltes felicitats!!! 🙂 Va molt bé això de desmentir mites…jo a excepció del primer em pensava que els altres eren certs (bé, el 4rt el posava en dubte però més que res pel tema de sensibilitat)! hehehe!Petons!

Post A Comment

¡Envíame un Whats!
Escanea el código
Hola 👋
estoy aquí para acompañarte, ¿Qué necesitas?